Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
“L’Amadeu diu que sortirà lliure o amb els peus per davant” PDF a/e
dimecres, 27 agost 2008
Entrevista a Diana Reig (advocada), Roser Iborra (Grup de Suport de Vic) i Josefina Ramon (mare del pres). Per Laia Altarriba,  publicada a L'ACCENT núm. 136 (del 26 d'agost al 8 de setembre)
 
Amadeu Casellas (nascut el 1959) fa 22 anys que és a la presó. Aquest militant anarquista compleix diverses condemnes, la majoria per atracaments. Elsdiners que obtenia de les accions armades els donava, sobretot, a treballadors de fàbriques en lluita. És per això que en alguns àmbits el coneixien com el “Robin Hood anarquista”.  
Des del passat 23 de juny, aquest pres anarquista osonenc està en vaga de fam per exigir que el posin en llibertat. En el moment que L’ACCENT hem entrevistat la seva advocada, la mare i una representant del grup de suport de Vic, l’Amadeu està ingressat a la secció penitenciària de l’hospital de Terrassa.

Les darreres setmanes arreu dels Països Catalans i de l’Estat espanyol s’han convocat diverses mobilitzacions i actes per exigir la llibertat de l’Amadeu Casellas. Per seguir l’actualitat i saber les convocatòries hi ha la següent pàgina web osonenca: paisatgedesdelafinestra.blogspot.com.


Per què fa la vaga l´Amadeu Casellas?
DIANA REIG: El que exigeix l´Amadeu amb la vaga de fam és que el posin en llibertat, i ofereix dues opcions: que li donin en tercer grau penitenciari  que refonguin les condemnes que actualment està complint. A ell el 1987 ja li van refondre cinc condemnes que tenia, que es van convertir en una sola de 15 anys de presó; el que demanem ara és que facin el mateix amb les que està complint, és una cosa que fan amb tots els presos. Si li refonen les actuals es convertirien en 15 anys. Tot plegat sumaria 30 anys de presó. Si a aquí li restem 8 anys que ha aconseguit de beneficis penitenciaris, doncs ens col·loquem als actuals 22 anys que ara compleix. És per això que s´ha posat a fer la vaga de fam.

I tenint en compte això, per què no l´han deixat anar encara?
DIANA REIG: Institucions Penitenciàries posa l´excusa del trencament de condemna, ja que l´ha trencada diverses vegades. Però aquí hi ha una trampa, perquè en realitat li fan pagar per dos aquest delicte: per una banda, entre les condemnes per les quals compleix presó hi ha el trencament de condemna, però alhora diuen que trencar la condemna li resta beneficis penitenciaris. És una doble condemna per un únic delicte.

La petició de llibertat, en quin punt es troba a nivell legal?
ROSER IBORRA: Nosaltres vam presentar-ho a la jutgessa de Vic que corresponia, però es va mostrar molt dura i va denegar la llibertat. No es va cansar de repetir que ella estava sotmesa a “l´imperi de la llei”. Ara hem apel·lat al Tribunal Provincial de Barcelona. Però nosaltres sabem que la raó per la qual el mantenen empresonat no és legal sinó política. Ho fan per castigar-lo ja que ha estat un pres molt reivindicatiu.

En quines reivindicacions ha participat?
DIANA REIG: Ell ha participat en moltes campanyes al llarg de tots els anys que ha estat a la presó, i ha fet diverses vagues de fam. Recentment ha participat en la campanya contra els presos FIES i per l´excarceració dels presos malalts.

Com està a nivell de salut física?
DIANA REIG: Ha perdut 30 quilos en aquests 65 dies, i ara només en pesa 63, està molt esquelètic. I ara estem preocupades perquè si deixa de prendre la glucosa pot ser molt negatiu per la seva salut.

MARE: Estic espantada perquè no sé què passarà, tinc por que li quedin seqüeles.. Ja comença a fallar-li la vista, i no s´aixeca del llit. No vol que jo vagi més a visitar-lo perquè no vegi com està. Els d´Institucions Penitenciàries tenen la compassió als peus. L´última vegada que hi vaig anar només em van deixar estar amb ell 15 minuts. Moltes vegades em mossego la llengua perquè no vull dir coses que li puguin portar problemes.

DIANA REIG: Cada vegada que hi anem ens posen traves, cada dia ens posen normes noves.

ROSER IBORRA: Des que l´han traslladat a l´hospital només deixen entrar la mare, l´advocada i dues persones més. A molts que ho hem demanat no ens deixen entrar-hi. Jo he fet la sol·licitud quatre vegades per visitar-lo a l´hospital, i el mateix Amadeu també ho ha demanat, però cada cop que demanem què passa ens diuen que no tenen constància de la petició i ho hem de tornar a demanar.

I pel que fa al seu estat d´ànim, com l´heu trobat?
DIANA REIG: Ell està molt animat, té moltes esperances, i això ens fa tenir esperances a tots. La veritat és que està gairebé esquelètic, però quan parles amb ells veus que encara està animat, i fins i tot t´anima a tu. Està convençut del que fa. Ja va començar una primera vaga de fam el mes d´abril, però la va deixar perquè el responsable de la presó li va dir que ho resoldria; però no va complir-ho i l´Amadeu va veure que li havien venut fum, que li havien pres el pèl. Ara diu que sortirà per les seves pròpies cames o amb els peus per davant. La vaga és fins a les últimes conseqüències.
 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació