En el cas del 2006, en què l'agent que tenia una xarxa de proxenetisme a Sant Andreu (també acusat de suborn, estafa i tràfic d'influències), l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va defensar l'honradesa del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona després de fer-se públic el tercer cas d'agents presumptament implicats en coaccions a empresaris, que l'alcalde Hereu va qualificar aleshors d' "anècdotes" i "anomalies". Temps després Hereu va recordar que els casos van sortir a la llum gràcies a les "investigacions internes", després d'indicis detectats per altres membres del cos i gràcies al "rigor professional"", paraules repetides fins la sacietat durant aquests dies.
En el cas de Julian Delgado, cap de la Guàrdia Urbana fins el 1995 i rellevat pel seu company Vilaró, va ser detingut per falsificar un document públic que el conegut subaster ultradretà i membre de la Guàrdia de Franco Alberto Royuela va utilitzar suposadament per a portar a terme una estafa de 50 milions de pessetes en un tràmit fraudulent d'una herència. Els negocis del mafiós subaster ultradretà Royuela, i la impunitat amb què compten tant ell com alguns membres de la seva família són força coneguts (un fill de Royuela va ser detingut i alliberat tot seguit després d'haver col.locat un explosiu a les Cotxeres de Sants, amb la intenció que esclatés quan es realitzava un concert reivindicatiu l'any 2001). No és casualitat que l'ex-cap de la Guàrdia Urbana, vinculat aquí amb Royuela, fos una de les persones que van signar com a "personatge notable" diversos manifestos espanyolistes junt a Francesc de Carreras, Albert Boadella i Arcadi Espada de suport a l'autoanomenada Asociación per la Tolerancia, una cosmologia on han coincidit tot sovint ultradretans com Royuela i pseudoprogressistes destacats pel seu anticatalanisme.
Les fonts que apunten que Xavier Vilaró va ser ferit a un aldarull provocat en un prostíbul no aporta, doncs, cap novetat en un historial de la policia local barcelonina esquitxada de corrupció. Més enllà del fet que Vilaró es trobés o no a un prostíbul, aspecte corresponent a la seva vida privada, sobta el fet que aquest cas ha nascut envoltat d'un misteri sospitós, que suma i afegeix noves notícies i desmentiments.
D'altra banda, després del seguit d'amenaces de l'Ajuntament de Barcelona contra les notícies "no oficials" sobre les causes de l'hosptialització de Vilaró alguns mitjans, especialment els digitals, han suavitzat el to i el contingut del seu tractament sobre el tema. Les notícies han estat retocades per atenuar la terminologia emprada des del moment que els responsables de l'Ajuntament van fer públiques aquestes amenaces "judicials" d'executar una querella contra qualsevol informació que vinculés el succés de Vilaró amb una nit a un prostíbul. En alguns casos el terme "prostitució" ha desaparegut de la notícia. En el cas de la notícia elaborada pel diari electrònic e-notícies.cat el titular de la informació va canviar de "El cap de la Guàrdia Urbana, de putes?" per l'eufemisme "en una casa de barrets?" en només unes hores.
En el cas de la ràdio i la televisió públiques, però, el terme "prostíbul" no ha aparegut en cap moment, tot i fer referència a altres versions dels fets, que tant TV3 com Catalunya Ràdio han qualificat com versions sobre "una baralla fora de servei en un local d'oci".
Per saber-ne més:
El cas Escarp (Vicent Partal a Vilaweb.cat)
El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona va mentir, segons Vilaweb Llibertat.cat
L'endemà de la victòria de l'Eurocopa l’Ajuntament de Barcelona no reconeixia alteracions. Llibertat.cat
Es promou la campanya "Jo no pago els desperfectes de l'espanyolisme" a Terrassa. Llibertat.cat
La CUP de Reus denuncia la impunitat de la nova crema de senyeres. Llibertat.cat
