Enquesta

Aconseguirem la independència nacional sense el suport dels sindicats?
 

Documentació

Per Marc Garcia. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent num. 170

laccent170Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l'organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.

 

Llegeix més...

Editorial de La Véu núm. 90

veu90La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.

Llegeix més...

Per Pau Ginés i Sánchez, membre de l'Agrupació d'Arquitectes Sostre. Publicat a Levante-EMV el 28 de gener de 2010.

Durant l'últim trimestre del 2009 l'Agrupació d'Arquitectes Sostre Arquitectes per l'Habitabilitat Bàsica, la Cooperació i el Desenvolupament Sostenible, pertanyent al Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, va col·laborar en la Campanya "Recuperem el Princesa, reviscolem el barri" impulsada per diversos col·lectius relacionats amb el barri de Velluters com Endavant (OSAN), Ca Revolta i l'associació de veïns El Palleter.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Diada de Mallorca 2010 
ManiMallorca2010.12.JPG
Manifestació per la independència
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Diada de Mallorca 2010'.

Llistat de titulars





 
"Crec que s’ha de valorar per què es dóna una mobilització popular com aquesta" PDF a/e
dimarts, 27 maig 2008

salvadorEntrevista a Montserrat Salvador, advocadessa del Francesc Argemí “Franki” i membre del Col.lectiu Fontanella d’Advocats

El Franki va ser empresonat el darrer 28 d'abril acusat d'"ultratge a la bandera espanyola",  per uns fets de l'any 2002 i sense proves que demostressin que ell va participar en l'arrencada de la bandera de l'ajuntament de Terrassa. El seu cas ha desvetllat una important mobilització popular.

-Per què han condemnat el Franki exactament? 

L’acció que es condemna en aquesta sentència és l’intent d’un grup de persones de retirar la bandera d’Espanya i l’europea del consistori de Terrassa. Aquest fet va ser tipificat com “ultratge a la bandera d’Espanya”, “desordres públics” i “atemptat a l’autoritat”. Per aquests fets en Francesc va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó, malgrat reivindicar en tot moment la seva innocència.

 

- Però no hi va haver proves materials ni testimonis que avalessin que el Franki es trobés en aquella concentració de protesta conta la bandera espanyola?

La sentència dictada pel jutjat penal núm. 2 de Terrassa va considerar provat que en Francesc era una de les persones que integraven la cercavila popular que es va dirigir a l’ajuntament, i textualment especifica que “efectuó arengas, y dio animos al resto del grupo para que lograra su propósito de arrencar la bandera. Con frases como ànim que només són dos o podrem amb ells”. El jutge considera que té el mateix nivell participatiu aquell que realitza personalment l’acció material i concreta, com aquell que sense participar-hi activament dóna ànims o manifesta la seva aprovació.

A banda d’això, al llarg del judici es van presentar tant prova documental, testifical i fotogràfica que demostraven que el Francesc no formava part del cercavila. Així, per exemple, els mitjans de comunicació que van cobrir el cercavila i els fets que va ocórrer davant de l’ajuntament van presentar les seves fotografies i en cap d’aquestes apareixia la persona del Franki. Es van aportar testimonis que van acreditar que en Francesc es trobava supervisant una activitat cultural a les Festes Alternatives, en un altre indret de la ciutat, en el mateix moment que succeien els fets de l’ajuntament.

Però no sols això: diversos agents de la policia local, prova proposada pel ministeri públic, van contradir l’atestat policial, tot dient a l’acte del judici que en Francesc Argemí no hi era, que ell no va ser l’autor de cap empenta ni acció contra la policia. Un dels agents va arribar a dir que van posar el seu nom a l’atestat perquè així els ho va indicar un company. Només dos agents van declarar que en Francesc es trobava en el grup que animava els autors de l’acció.

A la vista de la prova, hi havia versions diferentes sobre la presència i possible participació d’en Franki en els fets que s’estaven jutjant, i jo entenc que hauria d’haver primat la pressumpció d’innocència i l’aplicació del principi general del dret in dubio pro reo.

 


- Recorrereu al Tribunal dels Drets Humans  d’Estrasburg, tal i es va fer públic fa un temps?

Sí. La situació actual en què es troba el Francesc es considerada injusta i desproporcionada. S’està estudiant i redactant el recurs per presentar-lo davant el Tribunal dels Drets Humans  d’Estrasburg.

S’ha de tenir en compte que és l’únic recurs que ens resta, ja que la justícia espanyola ha desestimat totes les nostres peticions. Tant el recurs d’apel.lació a l’Audiència Provincial de  Barcelona, com el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional.

 

- Anteriorment, tu i el Col.lectiu Fontanella vau formar part de la defensa dels interessos dels 17 independentistes que van portar l’Estat espanyol davant el Tribunal d’Estrasburg per les tortures del 1992. Hi ha similituds?

Es tracta de dos casos diferents, tot i que considero que tenen un punt en comú: que els tribunals o els òrgans judicials de l’Estat espanyol no van respectar els seus drets. I tots dos casos s’han vist abocats a acudir a instàncies judicials europees

 

- La mobilització popular pot afavorir a què es faci justícia en el cas del Franki?  L’entrellat judicial té mecanisme per rectificar en aquesta situació?

Crec que s’ha de valorar per què es dóna una mobilització popular com aquesta. Què hi ha en la situació viscuda pel Franki que faci que persones desconegudes surtin al carrer i es manifestin en contra d’una resolució judicial que consideren desproporcionada i fins i tot injusta. Gent que es manifesta no sols a favor de l’absolució d’en Francesc Argemí, sinó que demana la supressió del delicte d’ultratge a la bandera.

No sé si pot o no afavorir la situació, el que sí que puc assegurar és que en Francesc i la seva família agraeixen tot el suport i les mostres de solidaritat. I potser aquest és un primer pas per tal que es modifiqui una llei (el delicte penal d’ultratge a la bandera espanyola) que és vista i viscuda per la ciutadania com obsoleta, desproporcionada i injusta.

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"El Cas Pretòria (...) ha fet que molta gent s'animés a entrar dintre del moviment"
peponio7Antoni Jaumandreu i de Balanzó "Peponio",  Portaveu de Gent de Gramenet i militant del moviment social de la ciutat.
Llegeix més...
 

Memòria històrica

Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent

mag_coletPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.

En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.

 

Sindicació