Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
4786283034_a5c9970c0c_z.jpg
Tirem pel dret!
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

"Crec que s’ha de valorar per què es dóna una mobilització popular com aquesta"

PDF a/e
Entrevistes | 27/05/2008 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

salvadorEntrevista a Montserrat Salvador, advocadessa del Francesc Argemí “Franki” i membre del Col.lectiu Fontanella d’Advocats

El Franki va ser empresonat el darrer 28 d'abril acusat d'"ultratge a la bandera espanyola",  per uns fets de l'any 2002 i sense proves que demostressin que ell va participar en l'arrencada de la bandera de l'ajuntament de Terrassa. El seu cas ha desvetllat una important mobilització popular.

-Per què han condemnat el Franki exactament? 

L’acció que es condemna en aquesta sentència és l’intent d’un grup de persones de retirar la bandera d’Espanya i l’europea del consistori de Terrassa. Aquest fet va ser tipificat com “ultratge a la bandera d’Espanya”, “desordres públics” i “atemptat a l’autoritat”. Per aquests fets en Francesc va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó, malgrat reivindicar en tot moment la seva innocència.

 

- Però no hi va haver proves materials ni testimonis que avalessin que el Franki es trobés en aquella concentració de protesta conta la bandera espanyola?

La sentència dictada pel jutjat penal núm. 2 de Terrassa va considerar provat que en Francesc era una de les persones que integraven la cercavila popular que es va dirigir a l’ajuntament, i textualment especifica que “efectuó arengas, y dio animos al resto del grupo para que lograra su propósito de arrencar la bandera. Con frases como ànim que només són dos o podrem amb ells”. El jutge considera que té el mateix nivell participatiu aquell que realitza personalment l’acció material i concreta, com aquell que sense participar-hi activament dóna ànims o manifesta la seva aprovació.

A banda d’això, al llarg del judici es van presentar tant prova documental, testifical i fotogràfica que demostraven que el Francesc no formava part del cercavila. Així, per exemple, els mitjans de comunicació que van cobrir el cercavila i els fets que va ocórrer davant de l’ajuntament van presentar les seves fotografies i en cap d’aquestes apareixia la persona del Franki. Es van aportar testimonis que van acreditar que en Francesc es trobava supervisant una activitat cultural a les Festes Alternatives, en un altre indret de la ciutat, en el mateix moment que succeien els fets de l’ajuntament.

Però no sols això: diversos agents de la policia local, prova proposada pel ministeri públic, van contradir l’atestat policial, tot dient a l’acte del judici que en Francesc Argemí no hi era, que ell no va ser l’autor de cap empenta ni acció contra la policia. Un dels agents va arribar a dir que van posar el seu nom a l’atestat perquè així els ho va indicar un company. Només dos agents van declarar que en Francesc es trobava en el grup que animava els autors de l’acció.

A la vista de la prova, hi havia versions diferentes sobre la presència i possible participació d’en Franki en els fets que s’estaven jutjant, i jo entenc que hauria d’haver primat la pressumpció d’innocència i l’aplicació del principi general del dret in dubio pro reo.

 


- Recorrereu al Tribunal dels Drets Humans  d’Estrasburg, tal i es va fer públic fa un temps?

Sí. La situació actual en què es troba el Francesc es considerada injusta i desproporcionada. S’està estudiant i redactant el recurs per presentar-lo davant el Tribunal dels Drets Humans  d’Estrasburg.

S’ha de tenir en compte que és l’únic recurs que ens resta, ja que la justícia espanyola ha desestimat totes les nostres peticions. Tant el recurs d’apel.lació a l’Audiència Provincial de  Barcelona, com el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional.

 

- Anteriorment, tu i el Col.lectiu Fontanella vau formar part de la defensa dels interessos dels 17 independentistes que van portar l’Estat espanyol davant el Tribunal d’Estrasburg per les tortures del 1992. Hi ha similituds?

Es tracta de dos casos diferents, tot i que considero que tenen un punt en comú: que els tribunals o els òrgans judicials de l’Estat espanyol no van respectar els seus drets. I tots dos casos s’han vist abocats a acudir a instàncies judicials europees

 

- La mobilització popular pot afavorir a què es faci justícia en el cas del Franki?  L’entrellat judicial té mecanisme per rectificar en aquesta situació?

Crec que s’ha de valorar per què es dóna una mobilització popular com aquesta. Què hi ha en la situació viscuda pel Franki que faci que persones desconegudes surtin al carrer i es manifestin en contra d’una resolució judicial que consideren desproporcionada i fins i tot injusta. Gent que es manifesta no sols a favor de l’absolució d’en Francesc Argemí, sinó que demana la supressió del delicte d’ultratge a la bandera.

No sé si pot o no afavorir la situació, el que sí que puc assegurar és que en Francesc i la seva família agraeixen tot el suport i les mostres de solidaritat. I potser aquest és un primer pas per tal que es modifiqui una llei (el delicte penal d’ultratge a la bandera espanyola) que és vista i viscuda per la ciutadania com obsoleta, desproporcionada i injusta.

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació