...si en unes setmanes no hi ha una opció d’acord la vaga indefinida serà una realitat

La vostra reivindicació, el descans setmanal just, ens remet a les velles reivindicacions obreres en la lluita per les 8 hores… Els conductors només demaneu descansar, un element necessari per poder realitzar la vostra feina en condicions, oi?

Exactament, estem demanant descansar dos dies a la setmana. A dia d’avui només descansem 5 dies al mes (afegeixo el calendari laboral perquè quedi ben clar). L’empresa ha estat dient que descansem 1,9 a la setmana, però això és contant les festes oficials, dies de vacances, etc. Per tant, segons aquesta manera de calcular la majoria de la gent tindria 2,9 dies de descans setmanal.
Els motius bàsics d’aquesta demanda són la conciliació laboral-familiar, els alts nivells de baixes per estres, ansietat, etc i la seguretat en el transport.

Per altra costat, la demanda dels conductors/es d’autobusos de TMB és una petició ofensiva, no s’està tancant l’empresa, no s’està fent un ERE. Repeteixo, no és una lluita defensiva, sinó ofensiva. Això és un gran canvi en el panorama de la situació laboral general. Entenem que si aconseguim una millora molts altres treballadors/es d’empreses del transport vindran darrere per aconseguir al mateix.  Estem demanant una cosa que molta gent escriu i pensa: reducció de jornada sense perdre poder adquisitiu. Així de simple i així de díficil.

L’alcalde Hereu i els responsables de TMB s’han mostrat totalment insensibles a la vostra petició de descans de dos dies, tot i haver-se mostrat “dialogant” abans de la darrera campanya electoral a Barcelona, oi?

L’alcalde va fer unes declaracions abans de les eleccions sobre millorar la qualitat de la feina en els serveis públics (podeu veure el video:Hereu i les promeses electorals de Qualitat a l'ocupació dels Serveis Publics )

També hem escoltat ultimament a Zapatero parlant de la plena ocupació.  Això és exactament el que els conductors/es demanem, millorar els descansos i, per tant, contractar a més conductors/es. En aquest sentit, queda molt clar que les paraules dels politics en campanya són completament buïdes i no es posen a la pràctica on cop arriben als diferents governs.
Per els companys de la CGT, això no ens sorprén, un jutge ho va deixar molt clar fa anys en el judici de Lluis Llach contra Felipe González pel tema de l’OTAN. La resolució del jutge va ser: “Un polític no ha de complir les seves promeses electorals”. Més clar impossible.  En aquest sentit, i a pesar de les declaracions de l’Hereu, la gent del carrer que agafa els busos regularment parla amb nosaltres i, per tant, sap de primera mà com està la situació. Ens sentim molt recolzats pels passatgers. En aquest punt, estem amb una tranquilitat absoluta.

En quina situació es troba la reivindicació dels conductors d’autobusos de TMB actualment, després de les mobilizacions i les vagues del desembre i del gener?

Doncs la situació a nivell de negociació és nefasta. La direcció de l’empresa segueix tancada en banda i la única cosa que ha canviat és que ara ens reunim dos cops a la setmana i el vicepresident de TMB, Didac Pestaña, ens ha rebut en persona. Pensem que la solució ve de l’Ajuntament i, fins que no doni l’ordre el tema estarà encallat.  Per tant, i tal com va decidir l’Assemblea de conductors/es, si en unes setmanes no hi ha una opció d’acord la vaga indefinida serà una realitat.
Pel moment, tenim organitzada una manifestació pel 9 de febrer a les 18h a Plaça Universitat (adjunto cartell). La idea d’aquest acte ve de molta gent de fora de TMB que ens volia mostrar el seu suport i no sabia com oferir-lo. Per tant, vam agafar la seva idea i s’està muntant una protesta que esperem sigui massiva.
Després, els conductors/es farem una nova Assemblea i, si no hi ha moviments per part de l’empresa, acabarem d’acordar com tirem endavant la vaga indefinida.

La percepció és que va ser una vaga efectiva, que va generar molta difusió sobre el dret al descans dels conductors/es. Creieu que no volen donar el seu braç “a tòrcer” perquè senzillament és un element que no els afectarà electoralment?

Una vaga d’autobusos setmanes abans de les eleccions no serà molt de grat per a l’equip governant. A més a més, és més que probable que els treballadors de Metro coincideixin amb nosaltres a la vaga. Per tant, es pot donar una situació de parada total de mobilitat de la ciutat.  Nosaltres sabem perfectament que TMB es una empresa molt dura de pelar, amb una direcció molt prepotent, tant prepotent com s’ha mostrat l’Alcalde. Per tant, ja sabíem que aquesta seria una lluita molt dura.  Els conductors/es estem fent el que creiem que hem de fer. Més aviat o més tard hauran de posar una solució sobre la taula perque mantenir un conflicte obert constant en una empresa com aquesta és un problema molt greu per l’Ajuntament. Així que és una questió de temps, d’anar fent i de molta paciencia.

Vagues, mobilitzacions, vagues de fam… Fins i tot alguns dels vostres companys han patit la persecució (policíaca i judicial) pel fet de defensar el dret a la vaga. Creus que hi ha una involució en les conquestes del treballadors pel que fa al dret a la vaga i a l’organització sindical? Hi veus relació, entre les represàlies contra la vostra mobilització i la criminalització de la vaga de l’Aeroport de Barcelona de l’estiu? 

És evident que la “democracia” actual només ajuda a la patronal i no els treballadors/es. El que passa és que es dona la situació en què els que ens manen avui són alguns dels que van sofrir la repressió fa anys. Estan repetint allò que criticaven. L’exemple dels companys d’Iberia és molt clar. No es preocupen de la situació d’incertesa laboral en què els deixeran, sinó que es dediquen a mostrar-los com a salvatges i criminals. És una vergonya que el Conseller Saura estigui portant a terme la repressió contra els treballadors que demanen que no els deixin sense feina o que demanin una millora de les seves condicions laborals. En aquest sentit, els polítics que manen a l’Ajuntament i a la Generalitat estan mostrant una hipocresia absoluta.

La premsa del règim també hi ha posat cullerada per legitimar aquesta criminalització, veritat?

Tampoc ens sorprèn, sabem qui mana als mitjans de comunicació i sabem de la lluita dels treballadors de La Vanguardia i de com els mitjans s’han cobert els uns als altres per explicar el menys possible d’aquest tema. En aquest sentit, és decepcionant és fet que els periodistes no es revoltin més contra aquesta situació de censura autoimposada.
Sí que ens sorprèn agradablement és que malgrat la campanya mediàtica, la gent de Barcelona no s’ha empassat el discurs a favor d’aquells que tenen sous enormes i manen a l’empresa i a l’Ajuntamet.

Tens la sensació que s’està configurant un espai de contrapoder sindical i polític que pugui plantar cara a les noves i velles agressions del sistema capitalista? Creus que té alguna cosa a veure el component nacional, en tot això?

El que si tenim clar és que si els conductors/es guanyem aquesta batalla podrem veure que els treballadors/es es poden mobilitzar i aconseguir millores sense el suport de CCOO i UGT. Bé, no només sense el suport, sinó tenin-los clarament en contra. Això seria un pas molt important i potser tendria conseqüencies a llarg termini. Per això mateix és tan important que tothom que sigui crític amb l’estat actual del món laboral i de la política sindical de CCOO i UGT ens doni suport de totes les maneres diferents possibles.

La lluita continua?

Com ja he comentat abans, està el 9 de febrer i després cap a la vaga indefinida. Desde aquí vull aprofitar per agraïr a tota la gent que ens ha ajudat i dir que volem que feu d’aquesta lluita la vostra lluita. Ens veiem el dissabte 9!