El 6 de desembre de 1978 es va referendar la Constitució espanyola.
Els resultats de la votació foren favorables a la norma constitucional
proposada. Ara bé, el camí que portà a la seva elaboració i les
condicions en què se celebrà aquell referèndum són, com a mínim,
qüestionables, ja que la transició postfranquista, lluny de ser
modèlica i pacífica, estigué marcada per escenaris de violència
política extrema (460 morts entre 1975 i 1980) i la constant amenaça
d'un exèrcit, que finalment es consumà en el cop d'Estat del 23-F.
Es van amnistiar els criminals de la Dictadura; la Judicatura i els
Cossos repressius del franquisme mai foren depurats; es consumà la
imposició de la Monarquia; es va negar el dret d'Autodeterminació i es
van criminalitzar les opcions socialment transformadores (amb
operacions repressives i d'intoxicació informativa com el Cas Scala).
Se'n parla poc, però tot això està ben documentat i explicat als
llibres d'història i mai hauria succeït sense les renúncies de les
cúpules polítiques i sindicals de les esquerres, que van optar per
pactar amb el franquisme, apoltronar-se i desmobilitzar els sectors més
dinàmics de la nostra societat (Assemblea de Catalunya, moviment
veïnal, etc.).
Quina mena de democràcia va instaurar la Constitució espanyola de
1978 si després de tres dècades els familiars de les víctimes del
franquisme encara se'ls nega el dret a la memòria i a la dignitat?
Quina valor té la Constitució espanyola si l'Estat espanyol està a la
cua d'Europa en matèria de drets humans? En aquest sentit, només cal
recordar els Centres d'Internament d'Immigrants, els maltractaments a
les comissaries o els episodis més punyents del terrorisme d'Estat
(GAL).
Quina justícia social empara la Constitució espanyola, si a la pràctica
es permet especular i destruir impunement amb el dret bàsic a un
habitatge?
Quin reconeixement es dóna a la llengua catalana en la Constitució espanyola? Cap, perquè només s'esmenta l'espanyol.
Quin concepte de la pau entre pobles pot oferir la Constitució
espanyola si en el seu article 8 situa les Forces Armades com a
guardians de la integritat territorial i de l'ordre constitucional?
Quins drets nacionals acull la Constitució espanyola si s'imposa la
Nació espanyola i es nega el dret dels Països Catalans a federar-se
entre sí i/o a autodeterminar-se?
En l'actualitat tothom sap que la Constitució espanyola no respon a
les necessitats ni a les inquietuds de la societat catalana. El futur
passa pel dret de decidir dels pobles, el futur és l'Autodeterminació.
Malgrat aquesta evidència, encara hi ha dues rèmores que hem
d'arrossegar: primer, tenim una classe política catalana hereva de la
por i mesella a l'Espanya de la Monarquia i les Autonomies i, segon,
ens enfrontem a un rebrot de l'espanyolisme que ens vol recloure en
fórmules jurídiques del passat, amb normes intocables i fetes a la seva
mida.
Que a l'any 2007, a Girona, als Països Catalans, algú es proposi
celebrar i enaltir els valors que encarna la Constitució espanyola,
significa que tenim molt de camí per recórrer i que encara som lluny
d'assolir una normalitat democràtica, és a dir, una Constitució
Nacional dels Països Catalans.
Davant d'això, no podem consentir que ens tornin a posar una bena als
ulls. No podem consentir la negació de la memòria dels lluitadors i
lluitadores que van deixar la vida combatent el feixisme. Perquè com
tots ja sabeu "No era això, companys, no era això / pel que van morir
tantes flors".
Per tot plegat, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona proposa
al vostre Grup Municipal que traslladi al Ple de l'Ajuntament de Girona
l'adopció del següent
ACORD
