Periodistes de Terrassa contra les cessions d’imatges i a favor la llibertat d’informació

Un idea errònia dels Mossos d’Esquadra. 

Els mitjans de comunicació i els seus treballadors, sovint se’ns critica pel nostre suposat partidisme, o pel nostre rigor. Molts cops se’ns acusa de ser instruments que els poders econòmics o els govern de torn manipulen al seu propi interès. La majoria dels treballadors de Canal Terrassa TV, els delegats sindicals de Canal Terrassa i els responsables i treballadors de Locàlia Vallès volem trencar una llança a favor de la llibertat que molts mitjans i periodistes volen defensar, i que molts cops no tenim o no se’ns deixa exercir. Llibertats que quedarien clarament acotades per un seguit de punts com podria ser l’Estatut del Periodista Professional (EPP), una sèrie de pautes elaborades per professionals, amb el propòsit de regular el sector. 

L’exemple més clar del que suposa una retallada en els nostres drets i de retruc, en el dret a la informació, s’ha donat aquestes darreres setmanes a Terrassa, quan els Mossos d’Esquadra han fet tots els possibles per obtenir les imatges enregistrades pels mitjans locals que vam cobrir la manifestació dels col·lectius i entitats que “gestionaven” el Centre Social Okupat “Les Oblidades”. 

Anem a pams. Explicarem primer els fets i després exposarem quin és l’error que cometen els Mossos d’Esquadra i com ens afecta als periodistes i a la societat en general. 

El passat dimecres 14 de novembre, a les 6 del matí, el Centre Social Okupat “Les Oblidades” va ser desallotjada pels Mossos d’Esquadra. Amb cinc furgonetes d’antiavalots aparcades a l’entrada de l’edifici, i diverses dotacions pels voltants, es va procedir a un desallotjament del qual l’Assemblea del Centre Social no tenia cap constància del procediment legal. Uns minuts després arribarien uns quants joves que participaven de l’espai, per recollir material que encara restava dins l’edifici. La policia autonòmica els va permetre l’entrada després d’identificar-los un per un.  

A les poques hores del desallotjament es va realitzar una manifestació de protesta, a la que es va convocar a alguns mitjans i d’altres es van assabentar dels fets mitjançant diverses fonts. Els joves que protestaven quedaven concentrats al vespre a la Plaça Vella, per continuar després les seves reivindicacions en forma de manifestació pel centre de Terrassa. Van mostrar el seu rebuig al desallotjament amb pintades a entitats bancàries i immobiliàries, i amb un seguit de consignes vàries. Mentre la premsa gràfica, gravava o fotografiava els manifestants tot intentant no enregistrar cap policia per qüestions de seguretat, la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra van deixar avançar la protesta pels carrers del centre, regulant així la circulació, i evitant la confrontació directa amb els manifestants. Un cop acabada la marxa sense incidents, la policia de paisà va identificar alguns dels participants. 

El dia següent, els Mossos d’Esquadra van trucar a les dues televisions d’àmbit local (no tenim constància que ho hagin fet a la resta de mitjans) per demanar les imatges de la manifestació, segons diuen “per avaluar la seva actuació” davant de la protesta. Els treballadors que van participar en el seguiment de la marxa, no entenem aquesta petició. Donat que els mateixos cossos de seguretat podien veure que en cap moment no es va enregistrar cap policia i per tant no es pot comprovar la manera de procedir dels Mossos durant la protesta. 

Després de la negativa de les dues televisions a cedir les imatges, els Mossos van tornar a trucar a les dues cadenes per tal d’informar que s’estaven engegant els tràmits legals pertinents per obtenir les imatges via ordre judicial. I és just aquí o­n rau l’error de la policia autonòmica. 

Podem estar a favor o en contra de l’Okupació, així com també podem està més o menys d’acord amb la  manera de protestar dels col·lectius implicats, de la mateixa manera que també podem discrepar o estar conformes amb la manera d’actuar de la policia en el desallotjament i la posterior protesta. Aquestes opinions personals que un pot tenir, sorgeixen al valorar allò que cadascú ha vist o ha escoltat al viure els fets, o en cas de no trobar-se “in situ” la valoració emergeix després de veure els esdeveniments, sentir-los, o llegir-los a través dels mitjans de comunicació. Aquest dret, el dret de poder rebre informació, es coneix amb el nom de “dret a la informació”, i està contemplat com a dret indiscutible tan per la Unesco, com pel Consell europeu, i per la Constitució espanyola. Per desgracia, però, aquest dret se’ns nega de manera indirecta, en el moment que els Mossos o altres cossos de seguretat exigeixen les imatges via ordre judicial. Sobretot perquè no és tasca dels periodistes fer la feina que correspon als cossos de seguretat de l’Estat. Els cossos policials tenen mitjans més que suficients per a realitzar la seva tasca. I el que és més greu, aquest requeriment suposa un greu atemptat a la condició dels periodistes ja que en propers actes similars, els periodistes podrien ser vistos més com informadors de la policia que no pas com a informadors de la ciutadania, amb el risc que podria suposar per a la seva integritat física i moral. No cal dir també que aquest fet podria influir negativament en la realització del treball del periodista i per tant, fer-ne disminuir la qualitat de la informació. 

És per això, perquè creiem en la defensa d’aquests drets fonamentals i per la llibertat que se suposa que hauríem de tenir els mitjans de comunicació i la ciutadania, que la majoria dels treballadors de Canal Terrassa TV, els delegats sindicals de Canal Terrassa i el col·lectiu de treballadors i responsables de Localia Vallès condemnem aquesta decisió, així com les successives pressions policials dels Mossos d’Esquadra per obtenir aquestes imatges. 
 

Treballadors de Canal Terrassa TV, delegats sindicals de Canal Terrassa i el col·lectiu de treballadors i responsables de Localia Vallès.

Manifest contra les cessions d’imatges i a favor la llibertat d’informació. 

Davant els reiterats rumors existents que els Mossos d’Esquadra sol·liciten una còpia de les imatges gravades del desallotjament d’ahir i de la posterior manifestació de protesta; així com les còpies ja cedides en etapes anteriors, la delegació del Sindicat de Periodistes de Catalunya a Canal Terrassa manifestem: 

- Que no s’han de cedir mai, sota cap circumstància, cap imatge enregistrada als cossos de seguretat de l’estat, doncs atempta a la llibertat de premsa i d’informació. 

- Que considerem que aquesta és una petició inadmissible en una societat democràtica, perquè la tasca dels periodistes és treballar per al dret a la informació de la ciutadania i mai, en cap cas, ens correspon a nosaltres fer la feina dels cossos de seguretat de l’Estat. 

- Que aquest requeriment suposa un greu atemptat a la condició del periodisme i dels periodistes, ja que en les vinents situacions similars, els participants poden veure els periodistes més com a policies que com a informadors de la ciutadania, patint així un doble risc; el risc físic i personal del periodista que va a cobrir l’acte, com ja ha passat més d’un cop amb treballadors d’aquesta empresa en ocasions anteriors; i el risc que implica per a la qualitat de la informació que ha de rebre la ciutadania, objectiu principal de qualsevol periodista i empresa d’informació.  

- Que l’empresa no pot cedir a aquests tipus de peticions, emparant-se sota cap mena d’intercanvi entre estaments públics, per tal de seguir mantenint una bona relació entre les dues institucions, o per obtenir possibles tractes de favor, ja que l’únic que s’assoleix amb aquestes cessions és desprestigiar l’empresa, al mateix temps puguin menystenir als nostres treballadors. 

Delegació Sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa.