Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.
Milers de presones participen a la manifestació de la Diada del Nou d'octubre a València
dijous, 11 octubre 2007
11.10.07 La marxa convocada per la Comissió Nou d'Octubre, formada per Acció Cultural del País Valencià i organitzacions polítiques on es trobava el conjunt de l'Esquerra Independentista, va aplegar prop de deu mil persones, segons els organitzadors. El bloc de l'Esquerra Independentista era el més nombrós. La clausura dels repetidors de TV3 al País Valencià i l'intent de criminalització i persecusió per la crema d'imatges del rei van centrar els eixos de la mobilització a les diverses pancartes i crits dels manifestans.
La manifestació va recòrrer el centre de la ciutat i va estar vigilida de molt a prop per la policia espanyola. També cal remarcar la presència de grups feixistes amb la passivitat de la policia. Tot plegat va caldejar l'ambient i van fer que els organitzadors desmuntessin l'equip de so abans del parlament del membre de l'esquerra independentis, segons explica la crònica de la manifestació d'Endavant:
"Quan s’arribava a l’estàtua de Jaume I començaven els parlaments, que,
també per primer cop, anaven a comptar amb la presència oficial de
l’Esquerra Independentista. Per a la sorpresa i indignació dels primers
manifestants, que ja havien arribat, els parlaments començaven sense
que el gruix de la manifestació concloguera el recorregut. De manera
fugissera començava el parlament, i abans que donara temps a vore que
passava s’havia desmuntat l’equip i que la Comissió nou d’Octubre
abandonava de manera precipitada el Parterre.
La gent sense saber què passava va esperar que començara el parlament
de l’EI, encara que amb unes condicions més precàries ja que es va
tindre que recórrer a un megàfon. El discurs es va centrar en l’anàlisi
de les darreres eleccions autonòmiques i locals lamentant el triomf de
la dreta més espanyola, però també les claudicacions i renúncies dels
partits anomenats progressistes i valencianistes. Més endavant es va
recordar el procés de reforçament que està vivint l’EI i la importància
d’avançar en les diverses lluites sectorials (estudiantil, de classe,
antirepressiva o electoral). Per últim es va denunciar la campanya de
manipulació política amb l’intent de clausura dels repetidors de TV3 al
País Valencià, i els actes de solidaritat arreu dels Països Catalans
arran de la crema de fotografies dels borbons. Un cop finalitzat el
parlament diverses imatges de la família reial prengueren foc de manera
espontània abans que sonara la Muixaranga.
Durant tot el temps
que va durar el parlament la presència de feixistes fou constant (només
una vintena), això sí, sota la protecció dels antiavalots de la Policia
Nacional espanyola. Potser aquest va ser el factor que va provocar la
fugida, sota la mirada incrèdula de la resta de manifestants, dels
partits de la Comissió Nou d’Octubre".
Segons informa vilaweb, cal afegir que la policia espanyola ha identificat diferents manifestants per la crema de simbologia relacionada amb el borbó, pel qual es passarà l'informació a l'autoritat judicial. Caldrà estar atents i atentes, doncs, com en d'altres indrets dels Països Catalans, a les decisions que es prenguin des de l'Audiencia Nacional.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.