A la finalització de la marxa, sobre les 21 hores, tindrà lloc un
concert a la Plaça de Sant Joan, amb la participació de Feliu Ventura,
Aramateix, Vilafranca HxCi Skalivada.
El Roser, és un antic convent dominic que fou acabat definitivament en la restauració dels anys 1735 i 1752. Hi destaca el claustre, bastit amb maó en un estil barroc auster. Aquest edifici, mostra barroca del pas del segle XVII al segle XVIII, ha mantingut, des de la seva desamortització durant el segle XIX, una llarga tradició com a seu de diversos centres docents i culturals de la ciutat de Lleida. L'any 1835 va ser desamortitzat i l'Estat en va assumir la titularitat i en va cedir l'ús a la ciutat.L'any 1841 allotjà l'Institut de Segon Ensenyament, i el 1842 l'Escola Normal de Lleida. Més tard es convertí en el Museu Arqueològic, en la seu del Cercle de Belles Arts de Lleida, de l'Orfeó Lleidatà, de l'Estudi General de Lleida (estudis universitaris), i l'Arxiu-Biblioteca Pública Provincial successivament. Actualment conté l'Escola Municipal de Belles Arts (des de l'any 1986) i el Museu Morera. El Roser ha estat i és encara doncs, un indret tradicionalment al servei de la cultura de la ciutat.
Què va succeir en el seu interior el 12 d’octubre de 1707? L’any 1705 s’inicia un nou període d’aixecament de la ciutat de Lleida contra el domini dels Borbons. El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entren a Lleida, defensada per una petita guàrdia de només 2.500 homes, sotmesa al setge de 40.000 borbònics. Amb la ciutat capitulada, l’exercit borbó l'arrasa i pràcticament anihilava tota la vida humana, després d'haver negat als defensors de la ciutat la sortida de les dones i els nens per que es salvessin. El tràgic 12 d’octubre de 1707, el convent va patir un foc provocat per les tropes invasores de Felip V, les quals van executar-hi una multitud de lleidatans que s’hi havien refugiat durant el setge. De les set-centes persones acollides a l’església del Roser, dins el del convent, poques es van salvar de l’espasa de l’exèrcit gal. Després els seus cossos foren llençats al riu. La resta de la ciutat acabaria caient en mans borbòniques l’11 de novembre de 1707 amb un balaç final de milers d’assassinats. De llavors ençà i sobretot a partir del període de la transició, el Roser ha esdevingut un espai de memòria preferent i record del martiri lleidatà de la guerra de successió, l’edifici simbòlic d’homenatge a tots els resistents catalans i on s’hi duen a terme tota mena d’actes culturals i d’afirmació nacional.
El 300 aniversari de la derrota, segons el govern i l’oposició municipals, i Paradores Nacionales del Reyno de España
És voluntat manifesta del govern municipal, amb el vot favorable de totes les forces polítiques amb representació al consistori (PSC,IC-V, ERC, CIU i PP), la ubicació d’un Parador Nacional de Turismo a la ciutat i per acollir-lo han escollit el mateix Roser, situat al Centre Històric de la ciutat, intentant convertir el que ara és un espai de memòria i de record, en un d’humiliació i de vergona. Un propòsit que ha topat amb l’oposició de l’esquerra independentista lleidatana i d’amplis sector socials, que han impulsat en els darrers tres anys, tota mena d’iniciatives per aturar-ne la conversió i garantir el manteniment dels usos socio-educatius per a l’espai.
Per saber-ne més:
-
La CUP presenta una moció per promoure l'agermanament de Lleida i Xàtiva
- Es presenta la manifestació del 12 d'octubre a Lleida - Llibertat.cat
