Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
21.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Mig miler de persones omplen el Casinet d'Hostafrancs

PDF a/e
Política | 07/10/2007 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz
acte_barcelona_borbons6.10.07 Vora el mig miler de persones s'acostaren a l'acte de denúncia contra la persecució política i judicial arran de la crema de fotografies del borbó. Posteriorment, es celebrà una concentració on es cremà simbologia espanyolista a cara descoberta.

 

El Casinet d'Hostafrancs es quedà petit per acollir l'acte de la campanya "Jo també cremo la corona espanyola", preludi de les concentracions previstes pel cap de setmana, i especialment per dissabte. Vora 500 persones escoltaren les diferents intervencions enmig d'una cuidada posada en escena i d'un destacable desplegament de mitjans d'informació de tot tipus. L'acte estigué presidit per la pancarta de la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència.


Acte Casinet d'Hostafrancs La historiadora i militant històrica Eva Serra obrí les intervencions contextualitzant la difícil relació entre la monarquia borbònica i el poble català, tot destacant el paper del borbó actual en connivència amb les forces polítiques estatals com a garant de la unitat de l'estat. De la mateixa manera, recordà altres episodis en contra de la corona espanyola protagonitzats segles enrere i que no aixecaren tanta polseguera.

Posteriorment, fou el torn de Jesús Artiola, que amb la col·laboració de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), denuncià "per negació del genocidi" anys enrere al monarca espanyol per haver dit la famosa frase de «Nunca fue la nuestra lengua de imposición sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.». Una denúncia que s'estengué al govern espanyol, ja que el monarca no és responsable davant de la llei per les seves actuacions. Davant d'aquests fets, cal recordar que fou el mateix denunciant qui acabà denunciat - i posteriorment absolt- per la justícia espanyola. Artiola, doncs, aprofità per criticar aquesta figura anacrònica i la manca de democràcia dins de l'estat, així com per recordar que l'Esquerra Independentista requereix jugar a "la primera divisió" per a fer front als atacs que rep.

L'acte comptà també amb les intervencions dels primers imputats en el cas, Jaume Roura i Enric Stern, així també amb la Sònia, en nom dels nou imputats i imputades per la segona crema de fotografies feta a Girona. Jaume Roura llegí un text d'agraïment envers les mostres de desobediència i solidaritat rebudes alhora que animava a continuar amb aquesta per l'assoliment de la independència i el socialisme. Finalment, llegí un text de Josep Maria Xirinacs pel qual s'afirmava que la independència era un deure, més enllà de ser un dret.

Finalment, fou l'hora de Martí Majoral, d'Alerta Solidària. En el seu parlament, en Martí es referí a la cultura de la por sobre la qual es sustenta la dominació i la repressió, tot destacant que a mesura que un s'expulsa la por del damunt aquesta recau en qui la pretén generar. Segons apuntà, la situació viscuda els darrers dies ha permès visualitzar una certa superació de la por col·lectiva tot traslladant-se envers les institucions espanyoles, les forces policials i les seves direccions polítiques. Enmig d'un escenari de "creixement de l'independentisme", en Martí animà a continuar en la lluita en tots els fronts i a la necessitat de disposar d'estructures potents per a poder oferir respostes.

Més enllà de les intervencions, l'acte serví també per a seguir recollint signatures i autoinculpacions, així com per a solidaritzar-se amb la Mesa Nacional de Batasuna detinguda el dia anterior i com per a recordar el cas dels joves vilanovins, sota arrest domiciliari per haver efectuat un mural anys enrere a favor de l'autodeterminació.

Crema de fotografiesFinalment, davant del Casinet, es realitzà una concentració de suport als i les imputades. En aquesta, tres persones, que s'identificaren amb noms i cognoms, cremaren una fotografia del borbó així com el Decret de Nova Planta, tot recordant els 300 anys d'ocupació iniciats per el borbó Felip V. Crits d'independència i de "jo també cremo la corona espanyola" sovintejaren durant la protesta que aplegà més d'un centenar de participants.

Tal com apuntaren diferents persones un cop finalitzats l'acte, segurament aquest fou un dels actes polítics més potents celebrats per l'Esquerra Indepentista de la ciutat al llarg dels darrers anys. 


Per saber-ne més:

Èxit en l'acte a Barcelona. Avui, concentracions a tot el país - Alerta Solidària 


 

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació