Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebate el 9 de març de 2010.

cuba_libreBé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:

Llegeix més...

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Mig miler de persones omplen el Casinet d'Hostafrancs PDF a/e
diumenge, 07 octubre 2007
acte_barcelona_borbons6.10.07 Vora el mig miler de persones s'acostaren a l'acte de denúncia contra la persecució política i judicial arran de la crema de fotografies del borbó. Posteriorment, es celebrà una concentració on es cremà simbologia espanyolista a cara descoberta.

 

El Casinet d'Hostafrancs es quedà petit per acollir l'acte de la campanya "Jo també cremo la corona espanyola", preludi de les concentracions previstes pel cap de setmana, i especialment per dissabte. Vora 500 persones escoltaren les diferents intervencions enmig d'una cuidada posada en escena i d'un destacable desplegament de mitjans d'informació de tot tipus. L'acte estigué presidit per la pancarta de la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència.


Acte Casinet d'Hostafrancs La historiadora i militant històrica Eva Serra obrí les intervencions contextualitzant la difícil relació entre la monarquia borbònica i el poble català, tot destacant el paper del borbó actual en connivència amb les forces polítiques estatals com a garant de la unitat de l'estat. De la mateixa manera, recordà altres episodis en contra de la corona espanyola protagonitzats segles enrere i que no aixecaren tanta polseguera.

Posteriorment, fou el torn de Jesús Artiola, que amb la col·laboració de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), denuncià "per negació del genocidi" anys enrere al monarca espanyol per haver dit la famosa frase de «Nunca fue la nuestra lengua de imposición sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.». Una denúncia que s'estengué al govern espanyol, ja que el monarca no és responsable davant de la llei per les seves actuacions. Davant d'aquests fets, cal recordar que fou el mateix denunciant qui acabà denunciat - i posteriorment absolt- per la justícia espanyola. Artiola, doncs, aprofità per criticar aquesta figura anacrònica i la manca de democràcia dins de l'estat, així com per recordar que l'Esquerra Independentista requereix jugar a "la primera divisió" per a fer front als atacs que rep.

L'acte comptà també amb les intervencions dels primers imputats en el cas, Jaume Roura i Enric Stern, així també amb la Sònia, en nom dels nou imputats i imputades per la segona crema de fotografies feta a Girona. Jaume Roura llegí un text d'agraïment envers les mostres de desobediència i solidaritat rebudes alhora que animava a continuar amb aquesta per l'assoliment de la independència i el socialisme. Finalment, llegí un text de Josep Maria Xirinacs pel qual s'afirmava que la independència era un deure, més enllà de ser un dret.

Finalment, fou l'hora de Martí Majoral, d'Alerta Solidària. En el seu parlament, en Martí es referí a la cultura de la por sobre la qual es sustenta la dominació i la repressió, tot destacant que a mesura que un s'expulsa la por del damunt aquesta recau en qui la pretén generar. Segons apuntà, la situació viscuda els darrers dies ha permès visualitzar una certa superació de la por col·lectiva tot traslladant-se envers les institucions espanyoles, les forces policials i les seves direccions polítiques. Enmig d'un escenari de "creixement de l'independentisme", en Martí animà a continuar en la lluita en tots els fronts i a la necessitat de disposar d'estructures potents per a poder oferir respostes.

Més enllà de les intervencions, l'acte serví també per a seguir recollint signatures i autoinculpacions, així com per a solidaritzar-se amb la Mesa Nacional de Batasuna detinguda el dia anterior i com per a recordar el cas dels joves vilanovins, sota arrest domiciliari per haver efectuat un mural anys enrere a favor de l'autodeterminació.

Crema de fotografiesFinalment, davant del Casinet, es realitzà una concentració de suport als i les imputades. En aquesta, tres persones, que s'identificaren amb noms i cognoms, cremaren una fotografia del borbó així com el Decret de Nova Planta, tot recordant els 300 anys d'ocupació iniciats per el borbó Felip V. Crits d'independència i de "jo també cremo la corona espanyola" sovintejaren durant la protesta que aplegà més d'un centenar de participants.

Tal com apuntaren diferents persones un cop finalitzats l'acte, segurament aquest fou un dels actes polítics més potents celebrats per l'Esquerra Indepentista de la ciutat al llarg dels darrers anys. 


Per saber-ne més:

Èxit en l'acte a Barcelona. Avui, concentracions a tot el país - Alerta Solidària 


 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació