El fets de Grècia han demostrat –una vegada més– que els països de la Unió Europea no gaudim d’un veritable sistema democràtic. Els grecs –i qui diu grecs diu catalans o irlandesos– si volen continuar formant part de la Unió Europea i de la Zona Euro han de patir unes mesures “d’ajustament” econòmic realment severes. El referèndum que havia proposat Papandreu –arrancada de rossí, parada de burro, ai!– demanava el suport del poble per acceptar, democràticament, aquestes mesures espartanes. En qualsevol cas, els grecs podien haver decidit si patir tot mantenint-se dins l’Euro o patir retornant al dracma, o exigir que la crisi la paguen els qui l'han provocada i ara se n'aprofiten. Però no els han deixat decidir-ho.
Tenim eleccions a Espanya, a les seues institucions fonamentals: Congreso y Senado. I com a part «incorporada y asimilada» d’Espanya els Països Catalans també estem cridats a votar.
En tant que independentista dels Països Catalans he expressat la meua decisió de no participar en aquestes eleccions. I he exposat les meues raons. Raons de les quals no he dubtat en cap moment. Més i tot, després de l’afer de Grècia, ja no solament propose l’abstenció des de la coherència independentista, també com a demòcrata.
És evident que votem i el nostre vot no té capacitat de decisió. Perquè votem i no manem, que diríem. Són els diners, única llei del sistema capitalista, els qui manen. Manen “els mercats”, que diuen ara. Manen els bancs, els especuladors. Tant se val a qui votem, doncs. El nostre vot, la nostra decisió, com en un sistema totalitari qualsevol, no té cap força. Votem en un pantomima democràtica. I no vull donar legitimitat a aquesta pantomima participant en aquests eleccions. Les dictadures cal derrocar-les, no pas legitimar-les amb la nostra col·laboració.
Aquestes eleccions en concret, donades les circumstàncies que patim, hauríem de boicotejar-les per a exigir que els responsables de la crisi, tant els polítics com els financers, en lloc de continuar prenent decisions contra els nostres drets i el nostre benestar, reteren comptes davant els tribunals.
El nostre problema no és la crisi: és el sistema capitalista que l'ha creada i els partits que no qüestionen el seu derrocament. No els legitimem amb el nostre vot. L'abstenció és la nostra oportunitat democràtica.
