El Pla Caufec o porta de Barcelona, batejat així pel tripartit és un projecte urbanístic sobre 234.000 m2 al municipi d'Esplugues de Llobregat, tocant al parc de Collserola. La part més extensa es troba tocant al barri barri de Finestrelles
(a tocar de l’hospital Sant Joan de Déu), i l’altra elimina un dels
punts verds del barri de Can Vidalet. El projecte preveu construir 16 blocs d'habitatges, dues torres d'oficines de 115 metres d'alçada, 4 blocs d’habitatges, 6 torres d’oficines (28 metres d’alçada), 3
torres d’habitatge a preu taxat o protegits, el centre
comercial més gran de la zona nord de Barcelona i l’eliminació del poc
patrimoni popular d’Esplugues (Can Casas, Can Tomba, Can Biel i Can
Oliveres). El projecte també preveu 600 vivendes de luxe i ofereix la
miserable quantitat de 120 habitatges a preu taxat i dos equipaments
privats per maquillar el pla especulatiu.
El soterrament de les línies d'alta tensió ha estat l’excusa
perfecte on s’agafen tots els participants de la trama immobiliària. Fecsa es va oferir voluntària per assumir els elevats
costos de l’operació i el govern de Jordi Pujol es va saltar el PGM (Pla General Metropolità) i el terreny edificable va augmntar de 30.000 m2 a 234.000 m2.
Aleshores apareix la promotora SACRESA, que associada amb ACS (Florentino
Pérez), que va iniciar una estratègia de pressions amb el vist-i-plau de
l’Ajuntament. Més endavant es crear l’empresa Caufec S.A
(formada per Fecsa, Cauval i Profesa) i s'entra en el ball de xifres i
compensacions (1150 milions de guanys per l’Ajuntament, aportacions
de SACRESA de 500 milions per portar el metro…). Toni Pérez, ex-alcalde
d’Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual
gerent amb un sou molt elevat, s’encarrega de convèncer a les associacions de veïns i exerceix la repressió amb els
insurgents; d’altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix
en l’aliada dels empresaris i segueix el projecte del seus predecessors
. Tot i les protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de
Jordi Pujol i el 2004 pel govern Tripartit.
16 anys de lluita
Des de l'àmbit judicial fins les accions mediàtiques amb molta imaginació, la Plataforma contra el Pla CAUFEC d'Esplugues ha posat sobre les cordes en moltes ocasions als diferents governs municipals. És per això des de l'Ajuntament han tractat de desqualificar i reprimir als membres de la plataforma. Tot i així, han resistit i continuen la lluita. La manifestació d'avui és un clar exemple en no donar res per perdut.
La gent que s'hi oposa al pla Caufec és gent treballadora (mecànics, professores, fusters, jardiners, administratives, estudiants, aturades, jubilats...) enfrontada a la maquinària institucional que rebutja tots els intents de participar en la definició del projecte. Llavors creen la Coordinadora d'AAVV contra el pla Caufec i aprenen a escriure instàncies i al·legacions, fer cartells, pancartes, fulls informatius i samarretes... i inicien tres processos judicials (contenciosos-administratius el juny 2001, novembre 2004 i febrer 2005). Quan s'apropa l'inici d'obres, aquestes persones busquen complicitats al poble i contacten amb col·lectius que denuncien l'especulació i gent implicada en altres lluites populars. Fan una crida a frenar la destrucció irreversible d'aquest gran espai natural i es constitueix la Plataforma popular contra el pla Caufec. Els esforços se centren en difondre les vergonyes del projecte i preparar-se per aturar les obres si no ho fa cap procés judicial. Gràcies a l’esforç i compromís de diferents persones i associacions veïnals, el pla Caufec encara no és una realitat.
Al setembre 2004 es veu necessari treure el conflicte al carrer i diferents col·lectius del poble es coordinen per difondre les repercussions del pla Caufec i realitzar accions informatives i de denúncia al carrer: la primera d'elles una plantada de més de 300 'arbres als terrenys més degradats dins el sector afectat. La presentació en públic de la posterior anomenada Plataforma acaba amb dues persones detingudes pels Mossos d'Esquadra després d'una roda de premsa a l'Illa Diagonal. Aquest fet accelera l'activitat contra el projecte urbanístic, fins ara la feina ha estat intensa:
Edició de tres revistes informatives, esmorzars, dinars, berenar i sopars reivindicatius o solidaris, concentracions diverses, talls d'autopistes i vials, pintada de murals, acampada, aparicions a mitjans d'informació, entrevistes a ràdios i escrits a revistes populars i alternatives, alguna carta indignada a mass media escrits, encadenaments al balcó de l'ajuntament, al saló de plens municipal i a les portes de Sacresa, autoproducció de programes de ràdio i vídeos explicatius i per fer difusió, rodes de premsa, encartellades i penjades de pancartes, assemblees cada setmana i generals amb més de 100 persones, accions coordinades amb altres col·lectius, altres de rares i divertides, manifestació activa, festes infantils i revetlles de cap any, sortides en bicicleta i passejades per la muntanya, videofòrums, tallers d'acció, afinitat, desobediència i qüestions legals, s'han impedit tres intents de desnonament a en Pep de Can Oliveres i s'ha forçat que li donessin un pis, acompanyament d'autoritats a actes institucionals, plens mogudets, xerrades, meetings i intervencions allà d'on han trucat, txiringuitos, concerts, estampació i venda de samarretes, creació d'una pàgina web, tardes i nits d'espectacles, obertura del parc de Can Oliveres, rehabilitació de la masia, organització de campionat de futbol i de basket, mostra de videoActius, impuls d'assemblees contra el Barcelona Meeting Point, campanyes com 'Està tot fatal', plataformes i entitats en defensa del Baix Llobregat, Diagonal Ponent, participació a la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, de coordinacions en defensa del territori i contra l'especulació, col·laboració amb el Bassibus, recolzament d'altres col·lectius i lluites... i presència a multitud d'actes paral·lels: festes populars, carnestoltes, xerrades, presentacions de llibres i vídeos. Encara queden idees per fer.
L’activitat espanta a l’ajuntament que inicia una fugida endavant per reprimir l’oposició i aplanar el camí a la immobiliària mentre mira de reüll el curs del contenciós. S'inicien algunes obres relacionades amb el projecte, s'asfalta un solar dins el pla utilitzat com a aparcament, s'enderroquen masies catalogades com a patrimoni i s'intenten fins a tres desnonaments frustrats d'en Pep, el masover de Ca n'Oliveres. A sobre de no acceptar cap proposta, s'ha intentat silenciar l'oposició veïnal: escorcolls als plens municipals i prohibició de l'entrada a persones de la plataforma; cartells i pancartes arrencats; multes per repartir fulls informatius, fer pintades de denuncia o realitzar accions de desobediència; detenció de dos companys pels mossos i acusats d'agressió.
Qui ha parlat amb tots els consellers de Política Territorial que s'han succeït des del primer dia, ara s'encadena al saló de plens de l'ajuntament. Això és fruit de 16 anys d'hipocresia, prepotència i manca de diàleg. Si l'ajuntament hagués escoltat a aquestes persones, avui el pla Caufec seria una realitat només reduint una tercera part del ciment. Però els enganys han activat la desobediència que ara és promoguda a les diferents accions. Les persones que fa 10 anys feien al·legacions, ara editen revistes, es comuniquen per internet, creen programes radiofònics, es coordinen amb tot tipus de col·lectius i saben com enfrontar-se a la policia i a processos repressius. La lluita contra el pla Caufec s'ha transmès de generació en generació. Així, no és estrany veure àvies i fills a les diferents accions i actes. Però els membres de la Plataforma són optimistes i voldrien desaparèixer com a col·lectiu el dia que aquest projecte respongui a la voluntat de la població. Avui la Plataforma ha esdevingut una xarxa d'afinitat que recolza altres lluites i demandes populars a Esplugues i fora del municipi.
La participació de la població respecte al projecte ha estat sempre autònoma i la majoria de vegades al marge de processos institucionals que no han existit. Els pocs fets impulsats institucionalment que podien semblar quelcom similar a un diàleg han estat intents de legitimar la pròpia postura respecte al projecte envoltats de gent. Les vegades que l'oposició al projecte s'ha encadenat a l'ajuntament (primer al balcó el febrer 2005) i després al saló de plens (abril 2006) i el sentit de la majoria d'accions ha estat amb l'objectiu de “parlar” amb un representant polític sobre el projecte o diferents aspectes o fases del mateix. L'ajuntament sempre ha enviat a la policia.
Des de que es va crear la Coordinadora d'Associacions Veïnals contra el pla Caufec, aquest ha estat l'únic espai de referència, debat, informació i propostes sobre el projecte. Mentre l'ajuntament ha callat, el veïnat ha denunciat la desproporció del projecte, els seus impactes. Irregularitats i responsables. S'ha donat el cas de gent que en anar a preguntar a l'ajuntament pel projecte els han adreçat a la Plataforma. La participació i els intents de definir col·lectivament el futur dels terrenys del pla Caufec han vingut sempre des del poble. La plataforma mai ha fet cap proposta concreta del que voldria doncs sempre s'ha buscat les opinions de la gent. S'han fet fulls volants convidant a fer propostes alternatives i establir necessitats, assemblees monogràfiques per parlar d'alternatives al projecte i esforços per fer veure que l'objectiu és la definició col·lectiva dels espais que ens envolten i tothom s'hauria d'implicar.
La família Sanahuja ja pot començar les obres. La Plataforma prepara les accions per aturar les màquines i afirma que el pla Caufec és il·legal i que un dels tres processos judicials pendents de resolució (dos contenciosos-administratius i un recurs al Tribunal Suprem a Madrid) ha d'anul·lar el projecte. Mentrestant es veuen en l'obligació d'aturar el projecte i busquen la coordinació amb altres col·lectius d'altres pobles. Per això s'han coordinat amb altres associacions en defensa de Collserola, amb associacions del Baix Llobregat en defensa del territori i per frenar megaprojectes urbanístics i amb altres col·lectius contra l'especulació. Després de gairebé 16 anys entre administracions, serveis jurídics i tribunals de justícia l'execució del pla Caufec es troba a la recta final. Amb tots els tràmits administratius necessaris per iniciar les obres i processos judicials, només sembla que els càlculs electorals (i més quan s'inicia una important campanya a les eleccions municipals) frenen l'entrada de màquines a la muntanya d'Esplugues.
Això ja ha passat, des de l'agost les màquines han entrat als terrenys i comencen a destrossar la muntanya. Hi ha gent que ha afirmat públicament que es posarà davant de les màquines per aturar aquesta barbaritat. Animem a la desobediència popular i a preparar accions descentralitzades.
L’activitat espanta a l’ajuntament que inicia una fugida endavant per reprimir l’oposició i aplanar el camí a la immobiliària mentre mira de reüll el curs del contenciós. S'inicien algunes obres relacionades amb el projecte, s'asfalta un solar dins el pla utilitzat com a aparcament, s'enderroquen masies catalogades com a patrimoni i s'intenten fins a tres desnonaments frustrats d'en Pep, el masover de Ca n'Oliveres. A sobre de no acceptar cap proposta, s'ha intentat silenciar l'oposició veïnal: escorcolls als plens municipals i prohibició de l'entrada a persones de la plataforma; cartells i pancartes arrencats; multes per repartir fulls informatius, fer pintades de denuncia o realitzar accions de desobediència; detenció de dos companys pels mossos i acusats d'agressió.
Qui ha parlat amb tots els consellers de Política Territorial que s'han succeït des del primer dia, ara s'encadena al saló de plens de l'ajuntament. Això és fruit de 16 anys d'hipocresia, prepotència i manca de diàleg. Si l'ajuntament hagués escoltat a aquestes persones, avui el pla Caufec seria una realitat només reduint una tercera part del ciment. Però els enganys han activat la desobediència que ara és promoguda a les diferents accions. Les persones que fa 10 anys feien al·legacions, ara editen revistes, es comuniquen per internet, creen programes radiofònics, es coordinen amb tot tipus de col·lectius i saben com enfrontar-se a la policia i a processos repressius. La lluita contra el pla Caufec s'ha transmès de generació en generació. Així, no és estrany veure àvies i fills a les diferents accions i actes. Però els membres de la Plataforma són optimistes i voldrien desaparèixer com a col·lectiu el dia que aquest projecte respongui a la voluntat de la població. Avui la Plataforma ha esdevingut una xarxa d'afinitat que recolza altres lluites i demandes populars a Esplugues i fora del municipi.
La participació de la població respecte al projecte ha estat sempre autònoma i la majoria de vegades al marge de processos institucionals que no han existit. Els pocs fets impulsats institucionalment que podien semblar quelcom similar a un diàleg han estat intents de legitimar la pròpia postura respecte al projecte envoltats de gent. Les vegades que l'oposició al projecte s'ha encadenat a l'ajuntament (primer al balcó el febrer 2005) i després al saló de plens (abril 2006) i el sentit de la majoria d'accions ha estat amb l'objectiu de “parlar” amb un representant polític sobre el projecte o diferents aspectes o fases del mateix. L'ajuntament sempre ha enviat a la policia.
Des de que es va crear la Coordinadora d'Associacions Veïnals contra el pla Caufec, aquest ha estat l'únic espai de referència, debat, informació i propostes sobre el projecte. Mentre l'ajuntament ha callat, el veïnat ha denunciat la desproporció del projecte, els seus impactes. Irregularitats i responsables. S'ha donat el cas de gent que en anar a preguntar a l'ajuntament pel projecte els han adreçat a la Plataforma. La participació i els intents de definir col·lectivament el futur dels terrenys del pla Caufec han vingut sempre des del poble. La plataforma mai ha fet cap proposta concreta del que voldria doncs sempre s'ha buscat les opinions de la gent. S'han fet fulls volants convidant a fer propostes alternatives i establir necessitats, assemblees monogràfiques per parlar d'alternatives al projecte i esforços per fer veure que l'objectiu és la definició col·lectiva dels espais que ens envolten i tothom s'hauria d'implicar.
La família Sanahuja ja pot començar les obres. La Plataforma prepara les accions per aturar les màquines i afirma que el pla Caufec és il·legal i que un dels tres processos judicials pendents de resolució (dos contenciosos-administratius i un recurs al Tribunal Suprem a Madrid) ha d'anul·lar el projecte. Mentrestant es veuen en l'obligació d'aturar el projecte i busquen la coordinació amb altres col·lectius d'altres pobles. Per això s'han coordinat amb altres associacions en defensa de Collserola, amb associacions del Baix Llobregat en defensa del territori i per frenar megaprojectes urbanístics i amb altres col·lectius contra l'especulació. Després de gairebé 16 anys entre administracions, serveis jurídics i tribunals de justícia l'execució del pla Caufec es troba a la recta final. Amb tots els tràmits administratius necessaris per iniciar les obres i processos judicials, només sembla que els càlculs electorals (i més quan s'inicia una important campanya a les eleccions municipals) frenen l'entrada de màquines a la muntanya d'Esplugues.
Això ja ha passat, des de l'agost les màquines han entrat als terrenys i comencen a destrossar la muntanya. Hi ha gent que ha afirmat públicament que es posarà davant de les màquines per aturar aquesta barbaritat. Animem a la desobediència popular i a preparar accions descentralitzades.
