Defensem la Llengua! Lluitem pel país!
I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% al País Valencià, amb una economia destrossada per l’enderrocament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els ERO amenacen els llocs de treball de milers de valencians i valencianes.
Al mateix temps, el
govern de Madrid ha alimentat amb fons públics el sector financer, els
mateixos bancs i agents que han provocat una crisi econòmica mundial.
S’han llençat àmplies reformes de signe neoliberal com la reforma
laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució.
Entre totes les administracions -l’ajuntament, el govern autonòmic i el
de Madrid- s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la
privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com ara
l’educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.
Una bona part
del nostre poble s’ha adonat del rerefons que té aquesta crisi: el model
antidemocràtic d’estat i de govern; de la intervenció sota mà en els
afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o
els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc
Mundial o la mateixa Unió Europea dirigida per Alemanya i França; de la
vulneració dels drets polítics i socials de les persones; la
intransigència dels polítics a que les persones del carrer intervinguen
en la vida política, i a la manca de transparència i la corrupció.
I
justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a
la corrupció, que en els últims mesos ha desmantellat gran part de la
direcció del PP valencià, i els ha obligat a posar a una titella com
Carlos Fabra al capdavant de la Generalitat. Han canviat un president
acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra,
el més corrupte i caciquista de tot el país, qui controla mitjançant
aquests mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.
Però
també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la
vulneració dels nostres drets socials com a poble i com a persones,
especialment pel que fa a la qüestió cultural i lingüística. En el que
portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emissions de TV3
al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línia
d’ensenyament en valencià, ha assetjat contínuament i amenaça amb
carregar-se entitats culturals com ACPV i, per descomptat, novament ha
impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra
llengua per falta de places en valencià.
I aquest no és un problema
exclusiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible a tots
els Països Catalans. A les Illes Balears el govern del PP també amenaça
amb eliminar l’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació
com Ràdio i Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el
Tribunal Superior de Justícia ha ratificat una sentència per tal
d’eliminar la immersió lingüística, l’única garantia que el català siga
après i utilitzat atesa la seua discriminació com a llengua d’ús
quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una
situació que es veu agreujada en el cas de Balears i del País Valencià.
La
nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del
nacionalisme espanyol, una proba fefaent que som un poble amb la seua
pròpia identitat i les seues singularitats, i que això està per damunt
dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necessiten
atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública,
arraconada i menystinguda com un reducte folklòric sense importància,
que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que
el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels
valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció
d’Espanya.
Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li
glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un
estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels
seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens
interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del
nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre
patrimoni cultural i lingüístic.
I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que aquest poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democràtica i participativa. Per tot això aquest 9 d’Octubre eixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!
Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC