Toni Roig del grup Al-Mayurqa ens ha deixat

1.10.07 Ahir va morir Toni Roig, cantaire popular dels Països Catalans i "una de les persones més apassionades per les potencialitats subversives de la música popular", assenyala en el seu bloc  Miquel Lòpez Crespí. Divendres passat fou el seu darrer concert on presentava el nou disc d'Al Mayurqa. Aquesta setmana tenia  previst presentar-lo a Barcelona. Dimarts, al monestir de la Real, on va realitzar molts i molts concerts, és farà un acte cívic en el seu record. 

Article d´homenatge a Toni Roig i el grup Al-Mayurqa publicat l´any 1997

"La unitat dels Països Catalans no és una utopia. Potser els Països Catalans no existeixin políticament, per culpa dels polítics que tenim ara, però sí que existeixen culturalment". (Toni Roig)

Al-Mayurqa: la música mallorquina del segle XX i la revolta:

El grup mallorquí de música tradicional Al-Mayurqa obtenia recentment [1997], per votació popular, el premi Cerverí a la millor lletra de cançó. Això s'esdevenia en la nit dels Premis Literaris de Girona. Hi concursaven un total de 76 discos, els quals s'anunciaven als programes Èxit, Catacrac i Babel de Catalunya Ràdio i per l'emissora Rac 105. El jurat era el públic de tots els Països Catalans que, amb les seves trucades, decidiren el premi. En el grup, fundat per Antoni Roig, hi són presents amb la seva veu i instruments: Aina Jaume (violí); Neus Jaume (flautes); Maria Vilches (percussió); Joan F. Escudero (llaüt, mandola); Miquel Carbonell (guitarró); Gaspar Jaume (baix); Josep Lluís Cádiz (baix, guitarró) i Bernat Cabot (violí). La cançó guardonada en el II Premi Cerverí de Lletres per a Cançons va ser "Mai l'amor és impossible" i és una història d'amor entre una adolescent i un adult que demostra que tot i les diferències d'edat, l'amor és possible. Al-Mayurqa es va crear el 1994 i els seus components tenen una llarga experiència en altres formacions musicals de les Illes.

El primer treball del conjunt ja mostrava clarament quines eren les dues inquietuds essencials que els motivaven:la musica tradicional mallorquina i el catalanisme d'esquerres. El català el defensen utilizant-lo en les seves cançons i reivindicant obertament el concepte de Països Catalans. Antoni Roig, fundador del grup Al-Mayurqa, va ser definit pel presentador de la Nit dels Bertrana, Josep Puigbó, com "un lluitador cultural des de les Illes". Roig és clar quan afirma: "La unitat dels Països Catalans no és una utopia. Potser els Països Catalans no existeixin políticament, per culpa dels polítics que tenim ara, però sí que existeixen culturalment" . Antoni Roig, considera que la filosofia del grup és la de la tradició medieval dels joglars i defineix el seu treball musical com una creació a mig camí entre la tradició i l'evolució de la cançó amb arrels mediterrànies.

Recentment Al-Mayurqa ha presentat el seu segon treball discogràfic titulat De poetes i altres codolades (el primer era Projecte Roig). Gravat a Ona Digital i editat per Blau, Al-Mayurqa, seguint -com sempre han explicat- la tradició dels trobadors, vol donar a conèixer poetes mallorquins contemporanis al públic illenc. Els quadre poetes musicats pel grup són en aquesta ocasió Vicenç Calonge, Miquel López Crespí, Tomeu Martí i Rafel Crespí.

El disc té dos temes tradicionals: Navaters i No en volem cap. Dues versions de La Balanguera, una instrumental amb el violoncel com a protagonista enregistrat per Luis Miguel Correa. Igualment es recupera una cançó que Toni Roig presentà a finals dels 60 al "Festival de la Canción Mediterránea" interpretada per Els Calafats. Aquesta cançó (Una parella) va ser l'única que es va cantar en català i va quedar entre les deu finalistes del festival. El nou disc té una portada feta pel pintor Joan Francesc Canyelles. Aquest projecte de renovació permanent de la nostra música tradicional conté catorze temes en la línia, com hem explicat abans, de lluita pel nostre redreçament nacional i social.

Aquesta vegada Al-Mayurqa ha contat amb l'ajut de Miquel Carbonell per a les fotografies i de J.M. Riera per a la maquetació. El so va anar a càrrec de Miquel Brunet i els arranjament pertinents de les catorze cançons que inclou el treball són d'Antoni Roig.

Miquel López Crespí

Diari de Balears (7-VII-97)