Les retallades sanitàries han arribat a la comarca en forma d'una sinistra decisió, el tancament de les urgències nocturnes, a més d'altres mesures que pateixen els hospitals comarcals.
Ara, el CAP nocturn de referència és el situat a Santa Coloma de Farners, una població que queda a uns vint o trenta minuts de cotxe en referència ales poblacions abans esmentades, per carreteres de les més perilloses de Catalunya (Eix c-25 o Mallorquines GI-555).
Milers de ciutadans d'aquestes viles han de pregar de no tenir cap urgència nocturna, o si la tenen, disposar de cotxe, ja que l'ambulància ( no medicalitzada ) pot estar atenent a una altra persona.
La reacció no s'ha fet esperar i moltes persones s'han coordinat en
assemblees i han realitzat diverses accions: demanar reunions amb les
autoritats, tallar carreteres, no deixar que els CAPs tanquin cap nit
ocupant-los i fent nit allà, passar documentals i en general realitzar agitació
per tal de crear una opinió i una mobilització contrària a la mesura presa.
És un episodi més dels avantatges de la crisi ( real o fictícia, pretesa o casual ): el desmantellament de totes les conquestes socials que tanta sang han costat a generacions de lluitadors i lluitadores. Aquest és un cas flagrant de insensibilitat, de terrorisme sanitari, d'abandonament de les classes populars, de veure com poc a poc, s'està empenyent al poble a contractar assistències sanitàries privades.
La crisi és, un cop més, un gran negoci, una oportunitat per dinamitar les nostres conquestes i implantar, ara sí, un sistema ultraliberal que asseguri l'economia de les grans corporacions i la iniciativa privada.
El diàleg amb el poder esdevé sord, inexistent (ni escolten, ni miren, ni parlen ); els plans ja estan fets, l'arrogància mostrada és un atac al respecte i a la dignitat, una invitació a la revolta. Es demanen dades que justifiquin la mesura, només s'ha obtingut sortides en fals i un mantra repetit execrablement: no hi ha diners. Tots i totes sabem què hi ha i on són aquests diners (els 25 càrrecs de confiança de la Diputació de Girona generen en un any, gairebé la mateixa despesa que obrir els CAP a les nits al llarg d'un any, d'alguns dels pobles afectats ).
Cal ara, més que mai, no trencar la cadena de la història, no renunciar a
les baules que ens uneixen amb segles de lluita. Ens hem de sentir part
d'aquella història, hereus d'aquella gent i en conseqüència en deute, amb el
ferm compromís de no claudicar i alhora de no renunciar a cap somni. A les
nostres terres es va iniciar la guerra dels Segadors, per les nostres muntanyes
ressonava el trabuc d'en Serrallonga...Ara, ni un pas enrere en la lluita. Defensar
els CAPs, les nostres conquestes socials com a poble, també és defensar la
terra.
Des de la Selva demanem el suport i ens sumem a totes les lluites populars que reivindiquen justícia social.
