Aquest dimecres 26 de setembre s’ha realitzat la presentació pública de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC). Es tracta d’una aposta en formació marxista en base a 4 cursos, d’un any cada un, i 60 hores per curs.
Aquest dissabte 6 d’octubre hi ha previst d’iniciar el primer curs, sessió que serà seguida per una sessió de 4 hores cadascuna cada dos dissabtes. Les Inscripcions només es poden realitzar a través del web, contacte amb el qual es facilita posteriorment tota la informació necessària als i les estudiants.
La Universitat Comunista del Països Catalans (UCPC), neix d’una llarga meditació entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de forma cada cop més clamorosa: Necessitem formació sòlida per a poder lluitar millor. L’únic fi que ha de presidir la nostra activitat docent és servir com a arma necessària a totes aquelles persones i organitzacions, que, des de la seva activitat sindical, l’ecologisme, la associació de veïns, el taller, el treball pagès, l’aula, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes estan lluitant activament pel Socialisme i la Independència del Països Catalans. El conjunt del moviment ha près consciència que no es pot continuar amb conferències i cursets fets de forma desconnectada i de desigual nivell.
Aquesta proposta de formació en el Materialisme Històric i Dialèctic amb un curs introductori bàsic i de tres anys de durada no vol dir una falta d’interès per les tasques polítiques o menyspreu per les coses que passen en el dia a dia. La seva pretensió es posar la teoria revolucionaria a les ments de totes les persones que militem activament per assolir el més aviat millor els objectius polítics que esmentàvem més amunt.
Les Classes oprimides i les organitzacions polítiques del Països Catalans han patit històricament una autentica sida de la lluita revolucionaria: gran compromís i capacitat de lluita, acompanyats d’un baix nivell teòric. És l’expressió d’un menyspreu per l’estudi de les descobertes que Marx i Engels varen començar i que d’altres com Lenin varen desenvolupar de manera rigorosa i conseqüent. El poc apreci pel treball teòric condueix irremissiblement al dogmatisme i a l’immediatisme en l’activitat política i organitzativa. També a l’abandonament dels mètodes democràtics de direcció política. Quant mirem endarrera observem amb dolor que l’inmensa majoria els revolucionaris que es declaraven comunistes als Països Catalans varen donar poc valor o varen menysprear directament l’estudi de la teoria. Massa sovint copiaven linealment el que altres pontificaven des de lluny sense mirar si allò s’adeia a la nostra realitat nacional i de lluita de classes.
L’anàlisi errònia realitzada entorn els canvis en la classse obrera, la crisi de l’imperialisme, la negació de la dictadura del proletariat per varis PCs, l’ensorrament dels denominats països de l’Est, la incomprensió de la identitat nacional dels Països Catalans, són diverses cares de la misèria existent en la formació teòrica de la immensa majoria de militants des de fa moltes dècades. Tantes que sumen gairebé cent anys. Al llarg de molts anys els més conspicus militants varen mirar més a l’URSS, Xina, Cuba, l’antiga Iugoslàvia, Albània o “nord enllà” que no pas varen mirar el País on vivien i en el que lluitaven: els Països Catalans. Aquest emmirallament anestèsic s’ha demostrat catastròfic. És fa impossible continuar així.
Noves generacions que ja no han conegut ni la Guerra Civil ni la Dictadura feixista del franquisme però n’estan patint encara avui les conseqüències volen prendre el relleu de la lluita de classes perquè se senten directament traïcionats pel procés denominat Transició. Homes i dones que arriben ara amb prou feines als trenta anys o són més joves veuen fins a quin punt la denominada democràcia representativa no satisfà ni de bon tros llurs necessitats materials i simbòliques. I les volen satisfer. El món acadèmic actual, vinculat únicament a la permanent creació de quadres per valoritzar capital en el sentit més ampli del terme, rebutja donar formació en allò que les persones compromeses busquem. La naixent UCPC vol abanderar una formació acadèmica rigorosa fundada en la producció de valors antitètics a la lògica burgesa, de contravalors. Des del rigor acadèmic, el racionalisme i la reflexió vol ser un món apart de la lògica de l’ensenyament burgés.
El centre de les nostres preocupacions, que és l’entesa de la lluita de classes, s’ha de comprendre amb el millor que varen deixar-nos els nostres predecessors: allò que Trosky en deia l’anàlisi de relacions socials. A la Universitat Comunista del Països Catalans no poden existir temes tabú ni dogmes de fe: hem de fer un esforç autocrític per aprendre dels errors comesos en Revolucions d’altres països per no caure-hi i avançar més lluny.
Aquesta formació en un curs introductori i tres anys no vol ser una reunió d’amics, o un grup de gent que es troben per parlar, preocupats per coses com "l’home", "l’amor", "la vida"...etc. o un grup "d’intel·lectuals" que volen demostrar tot el que saben. La UCPC vol transmetre un Saber, - els seus conceptes i categories fonamentals,- que va començar-se a constituir de la mà de Marx i Engels, ara farà uns 150 anys. La UCPC vol ser una institució que combati en totes i cadascun dels seus vessants l’irracionalisme que cada dia creix més, el postmodernisme que és sens dubte la pitjor emanació ideològica del capitalisme tardà i el relativisme cultural tant en voga avui dia. Respectant les posicions íntimes i personals, es declara rigurosament materialista i atea en la millor tradició de la critica a la religió formulada per Marx i Engels des de la seva joventut.
Si bé, per raons d’ordre tècnic, hem d’emmotllar-nos a l’estructura clàssica de l’ensenyament actual, serà un dels nostres objectius més importants que no hi hagi "professors savis" o "alumnes ignorants". N’aprendrem tots de tots, lligant el coneixement general que adquirirem amb les nostres experiències polítiques particulars, discutint-les a la llum de la teoria apresa, comunicant-la a la resta perquè n’aprenguin, aprenent a pensar junts tots els problemes teòrics i polítics que el nostre estudi presenta. A la nostra Universitat Comunista dels Països Catalans no hi ha d’haver mai ni "professors que ho saben tot" ni "alumnes ignorants que no saben res", hem d’aprendre tothom de tothom, lligant des del primer dia de la nostra activitat acadèmica, la generalitat i l’abstracció dels coneixements del marxisme amb la particularitat de les nostres experiències polítiques i militants.
Un Saber, sempre presenta dificultats i estudiar-ho no és senzill, requereix un esforç i un treball, això vol dir dedicar-hi temps. El seu objecte ha de ser d’aprendre amb rigor tots aquests conceptes fonamentals per realitzar d’una manera correcta les tasques polítiques que ja venim realitzant, situant aquesta teoria com una eina per aconseguir més ràpid els fins polítics que ens hem proposat. En conseqüència hem de saber donar al treball teòric, la seriositat i la importància que requereix.
Contra el que es pugui pensar, no s’explicarà cap línia política determinada de cap partit determinat: és més, segur que entre els assistents hi haurà simpaties per diferents grups polítics, però el que ens pot unir a totes és l’aprenentatge d’una teoria general, que ha d’ésser en paraules de Lenin "la guia per a l’acció". En la pràctica ha d’ésser cadascú que vegi amb claredat quin és el partit, organització o grup que desenvolupa aquesta teoria amb més conseqüència.
En aquest marc acadèmic, no tolerarem a aquells, qui en lloc de venir a aprendre críticament i ajudar la resta de companys –es a aprendre, vulguin fer valer les seves idees com les úniques bones i vàlides, i en comptes de convèncer per la persuasió, la discussió i la crítica científica, vulguin convèncer per la dissuasió o la imposició de les idees dogmàtiques apreses dogmàticament.
Per tant, alternarem el coneixement de la teoria amb la discussió, la lectura, la reflexió sobre problemes d’actualitat, perquè el Saber que volem començar a aprendre no ha de servir com a teoria per augmentar la "cultureta" o perquè els intel·lectuals facin "parides mentals". Si a nivell teòric no ens comprometem a donar-li importància universitària i a nivell pràctic no ens serveix per facilitar-nos la nostra participació més activa i més conscient en la lluita de classes diària, estudiar el que estudiarem és una farsa. D’intel·lectuals que hagin llegit el Capital, n’hi han molts; d’homes i de dones que hagin "transformat el món", pocs.
Comprometre’s per quatre anys en l’aprenentatge del Marxisme comporta: marcar una línia de demarcació entre les persones que volen compartir la unió dialèctica de la teoria i la pràctica i aquelles altres que es pensen que si enganxen molts cartells, van a moltes manifestacions o participen en molts concerts ja son molt revolucionaris. L’experiència històrica del moviment obrer ens ensenya de manera enlluernadora que tots els processos revolucionaris han començat també a les aules i les biblioteques, que són els llocs on els nostres referents intel·lectuals i polítics varen passar una part importantissima de la seva existència.
La UCPC vol sumar-se a la sempre vella i nova experiència històrica del Moviment Obrer que passa per les conferències que Marx i Engels feien als treballadors anglesos, les escoles comunistes alemanyes, les escoles dels exilis dels bolxevics russos a Zurich i Capri, les escoles promocionades pel brigadistes de les Brigades internacionals en els fronts de la Guerra Civil Espanyola, La Universitat Obrera de Politzer a França, el Forum de Jennan a la Xina i les mes recents experiències a l’Amèrica Llatina i Euskal Herria. Se sent continuadora de la tradició fundada a Catalunya per Francesc Ferrer i Guàrdia i a causa de la qual va pagar amb la vida. Des d’un marc concret de la lluita de classes –Els Països Catalans- vol compartir amb tots els comunistes del Planeta la revindicació i el gust per l’estudi del Materialisme Històric i Dialèctic.
Posar en marxa aquest projecte tan ambiciós –gairebé prometeic- pren un relleu molt especial en un any en què els comunistes catalans commemorem dues efemèrides: els 300 anys de resistència des de la derrota d’Almansa i el 90è aniversari de la Revolució Bolxevic. Recollim el relleu dels nostres avantpassats que varen lluitar armes en mà contra la destrucció de la nostra nació. Ens sentim continuadors orgullosos del repte de dimensions històriques que va representar que els pàries de la terra possessin la llavor d’un món nou pel qual encara avui, malden dones i homes de tot el món. El mode de producció capitalista és un accident històric que està a les acaballes i calen persones decidides i molt formades per a demolir-lo definitivament. Aquesta naixent UCPC vol contribuir-hi des de l’òptica del coneixement rigorós i de la mirada de les classes explotades i alienades del Països Catalans. Com tota institució vinculada al saber en temps obscurs, sap que guardar el saber recollit i extendre’l és part d’una estètica de la resistència que tard o d’hora ens farà albirar temps millors: Uns Països Catalans Lliures i Socialistes. Ernesto “Ché” Guevara ho va resumir molt bé dient allò de: El present és lluita, el futur es nostre.
Per saber-ne més:
La Universitat Comunista dels Països Catalans es presenta en roda de premsa - Llibertat.cat
