Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
4t aniversari de la mort de Lluís Maria Xirinacs

Fa quatre anys, en un dia com avui, va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. El seu cos sense vida va ser trobat al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). Cinc dies abans havia deixat escrit  un text on l'ex-senador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies 'en la soledat i el silenci' i on, en un poema (Acte de sobirania) signat el dia 6 d'agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles. Des de Llibertat.cat retem el nostre petit homenatge al militant de la justícia i al captaire de la pau, al tenaç lluitador per les llibertats nacionals dels catalans i catalanes.

11/08/2011 01:53 Política

Nosaltres també, junt a l'exemple de Xirinacs, en refermem com fa quatre anys en el convenciment que, facin el que facin els sectors que han caigut finalment del cavall, d'altres, seguint l'exemple de Lluís M. Xirinacs, hem de continuar d'una manera constant i insubornable la lluita per la Llibertat, entesa no pas d'una manera fictíciament individual sinó col·lectiva. I com que la Llibertat és indivisible, tant ahir com avui, cal que l'Esquerra Independentista continuï fressant el camí que ens porti a l'alliberament nacional, de classe i de gènere.

Xirinacs, una vida entregada als Països Catalans
 

Xirinacs: un home del poble

 

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs va donar la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’"il·luminat" o "senil" pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.
 

llibertat_xirinacsEl tractament de la figura de Lluís Maria Xirinacs després de la seva mort ha tendit a la simplificació, en la major part dels casos de manera maliciosa. El seu darrer i breu pas per la presó, arran d’unes declaracions realitzades a un acte públic, va eclipsar tota una vida dedicada a la lluita per les llibertats individuals i col.lectives. Primerament, a través de les vagues de fam reclamant la separació entre l’Estat i l’Església, i en solidaritat amb els militants d’ETA jutjats al Procés de Burgos, el 1970. Més endavant amb la seva participació activa a l’Assemblea de Catalunya. Un compromís que exercia públicament com a capellà (sacerdoci que va abandonar el 1990) i des dels postulats gandhians de la no-violència, que el van portar en diverses ocacions davant el TOP (Tribunal de Orden Público, l’antecessor de l’Audiència Nacional espanyola actual), i que li van comportar diversos períodes de presó durant els anys 1972 i 1974-75.

Xirinacs conegué de prop l’aparell repressiu del franquisme. Convisqué amb nombrosos presos polítics durant els seus captiveris i durant les llargues vagues de fam i assegudes davant la presó Model. Va viure de prop les execucions de Salvador Puig Antich i dels afusellaments de 1975 (un dels quals, el de Juan Parades Manot “Txiki”, va ser comès a Cerdanyola). S’enfrontà com ningú, sobretot en les campanyes per l'amnistia, contra un règim que tothom augurava que moriria amb el dictador. Coneixia perfectament l’entrellat criminal dels qui exercien i continuen fent ús del monopoli de la violència. Des de sempre va manifestar que el terror sempre ve infringit per part dels poderosos, per tal de perpetuar un sistema d’explotació social i de dominació nacional. I contra la perpetuació d’aquestes injustícies imposades a sang i foc ell va anar forjant la seva resistència particular a través d’actes de desobediència i de denúncia. Molt sovint s’hi deixava part de la salut a les vagues de fam, però el seu activisme va dinamitzar el poble català d’una manera que ningú altre ho havia fet.

xiriulo-1La mort física de Franco, però, no va comportar una ruptura amb l’aparell de dominació que durant anys havia doblegat les voluntats i els interessos del poble treballador català. I les grans esperances d’obrir un nou marc democràtic pel qual es lluitava des de l’Assemblea de Catalunya es van esvair, malbaratades en els tripijocs dels responsables i dels partits que van vendre aquestes esperances per un plat de llenties. Les reivindicacions socials i l’Autodeterminació van restar als calaixos de l’oblit. Així mateix, la llei d’amnistia es va aplicar de manera que des de la mort física de Franco fins a finals dels anys 90 no va passés ni un sol dia sense independentistes catalans a les presons. Tot això ho denuncià Xirinacs als tres volums de La traïció dels líders, publicats durant els anys 1993 i 1997.

La contribució de Xirinacs també el va fer passar per la política parlamentària. Fou senador durant els anys 1977-1979, el quart polític més votat a Catalunya. Posició des de la qual va presentar una forta oposició a la confecció de la Constitució Espanyola, un marc jurídic que nega encara d’entrada l’exercici democràtic dels catalans i catalanes a la seva lliure determinació col.lectiva. Posteriorment va encapçalar la plataforma electoral del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), una experiència no reeixida.

La participació de Xirinacs en moviments reivindicatius el portà a ser un dels impulsors de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació, esdevinguda Assemblea d’Unitat Popular (AUP) a principis dels anys noranta. Aquesta experiència recuperava l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, amb la reivindicació del dret a l’Autodeterminació com eix central, però que recollia tota una tradició de lluites populars (feminisme, antimilitarisme, ecologisme, etc.) relligades des de l’organització assembleària. En aquest marc Xirinacs va participar a l’acte de Ripollet el 25 de juliol de 1992, que culminava les Marxes per la Independència en plena febre olímpica. En aquest sentit, Xirinacs va reprendre la tasca de solidaritat amb els empresonats que ja havia exercit durant anys. Fou portaveu dels presos independentistes detinguts durant l’Operació Garzón d’aquell 1992. Treballà per la llibertat dels empresonats i prengué un paper actiu en la denúncia de la tortura en uns anys en què els dirigents d’ERC pretenien doblegar la dignitat i els principis polítics dels presos independentistes.

Encara l’any 2000 Xirinacs va iniciar una campanya de protesta reclamant el dret a la independència dels Països Catalans a través d’unes plantades a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Fou l’inici de la campanya Jo també em planto, que va dinamitzar tot un teixit reivindicatiu. Però no fou fins la Diada del 2002 que de nou va saltar a la palestra arran d’unes  declaracions a un acte al Fossar de les Moreres, motiu pel qual fou condemnat a dos anys de presó i detingut i empresonat breument l’any 2005. La causa, haver-se mostrat amic de la lluita dels independentistes bascos i denunciar que qui exerceix la vertadera violència és l’Estat: Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya (Parlament integre).

El 6 d’agost va decidir posar fi a la seva vida amb un gest que servísper contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble. L’últim adéu a Xirinacs al Fossar de les Moreres, tot i la pluja, va reunir moltes catalanes i catalans. Però encara vam ser pocs. No ja per retre un darrer homenatge a la seva tenacitat, una lluita d’una vida, coherent en la seva trajectòria, sinó per a donar-nos a nosaltres mateixos mostres que encara som un poble digne, amb voluntat de continuar existint com a poble.

Article publicat per primer cop a la revista La Soca dels moviments socials del Vallès núm.2

 

Però una nació mai no serà lliure

Si els seus fills no volen arriscar

Llur vida en el seu alliberament i defensa.

(Fragment de la seva carta de comiat)

 

{youtube}uUHcu1zJETg{/youtube}

 

 Per saber-ne més:

Apologia de Xirinacs

 
 

Milers de persones amb Xirinacs al Fossar de les Moreres 

Acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres 

Un vídeo recupera Xirinacs al concert de les Marxes per la Independènca de l'AUP

El monòlit en record a Xirinacs a Ogassa vol esdevenir "en un kilòmetre zero cap a la Independència"

El ple de municipal de Valls rebutja una moció de la CUP en suport a Xirinacs

 La CUP de Palau-solità i Plegamans es va iniciar amb una moció de reconeixement a Xirinacs

L'homenatge a Xirinacs de la CUP de Vilanova i la Geltrú aplega nombroses persones

El documental "Xirinacs al Palau" a la xarxa d'internet

L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics" 

 Emotiu homenatge a Xirinacs al Palau de la Música 

Nova agenda d'activitats de la Fundació Xirinacs

 

El Ple de Badalona aprova que Badalona tingui un carrer amb el nom de Lluís Maria Xirinacs. 

 

Iniciativa popular per un carrer amb el nom de Xirinacs a Manresa

"Per un carrer Lluís Maria Xirinacs a Barcelona (i a més llocs)"

 

Els homenatges a Xirinacs i el camí cap la Indepedència centran els actes de la Diada

Totes les entrades exhaurides de l´Homenatge a Xirinacs al Palau de la Música

"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs 

 

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. 

 

 

 

 Blocs i comunicats:

Bloc amb l'actualitat sobre Lluís Maria Xirinacs

Biografia de Lluís Maria Xirinacs (Viquipèdia)

Discurs al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002

Fundació Randa

Lluís Maria Xirinacs se suïcida 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders' (VilaWeb)

En la mort de Lluís Maria Xirinacs (CUP)

Nota de condol davant la mort de Lluís Maria Xirinacs (Endavant - OSAN)

Condol de la Mesa Nacional de Batasuna (Indymedia)

 Ha mort Lluís Maria Xirinacs (Alerta Solidària)

Dissabte passat moria Lluís Maria Xirinacs (COS)

Lluís Maria Xirinacs un homenatge a la dignitat (CAJEI)

Comunicat de condol de Maulets davant la pèrdua de Xirinacs (Maulets)

Fins sempre, Xirinacs (Intersindical-CSC)

Imatge de Lluís Maria XirinachsHomenatge a Lluís M. Xirinacs (MDT)

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels (CUP Berga)

Ha mort Lluís Maria Xirinacs (CUP Girona)

En la mort de Lluís Maria Xirinacs (CUP Lleida) 

Xirinacs, un exemple de la lluita incansable (CUP Montesquiu)

Adéu a Xirinacs (CUP Reus)

 Nota de condol per la mort de Lluís Maria Xirinacs (CUP Ripoll) 

Xirinacs: el millor homenatge, la victòria (CUP Terrassa)

El millor homenatge, la victòria! (CUP Vilanova i la Geltrú)

Un any després de la mort de Xirinacs. Miquel López Crespí - Memòria històrica

Un any després, seguim en lluita per la independència.  L'Aleix a ca la Toca 

Un any sense la lluita d'en Xirinacs. Revolta Permanent

 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid