I és que tal com diu Matthew Goodwin -que ha entrevistat durant anys membres de l'extrema dreta- a The Guardian, "fins ara les democràcies europees i els seus serveis de seguretat s'havien centrat quasi exclusivament en l'amenaça d'al-Qaida". Unes democràcies que es pensaven, diu, que "els grups d'extrema dreta i els seus militants més violent eren rebutjats com un moviment desorganitzat, fragmentat i irrellevant". Res més lluny de la realitat, malgrat potser no mantenir atacs tan sorollosos com el de Noruega, molts països pateixen la violència de l'extrema dreta dia a dia, sense parar i sense que ningú faci res per aturar-ho. És el cas, al nostre país, del País Valencià, que veu com les agressions ultres passen desapercebudes pel poder, no són perseguides, és a dir es permeten i en alguns casos es fomenten com a arma de por.
Una extrema dreta violenta que perviu malgrat ser políticament incorrecte, però que conviu i s'alimenta de l'extrema dreta política, aquesta sí obertament fomentada des dels mitjans de comunicació. N'és l'expressió l'auge de Plataforma per Catalunya. Un fenomen que s'aprofita de la immigració en un context de crisi per burxar en els prejudicis de la gent i treure'n rèdit polític.
Fruit de la pràctica diària permesa del discurs de l'odi
Per molts sembla que atemptats com el de divendres, amb precedents com la massacre d'Oklahoma -amb 168 morts- sorgeixen de la ment pertorbada d'individus com Brievik, però la realitat ens mostra com aquests éssers són només fruits de la pràctica diària de l'extrema dreta i les seves formes manifestant-se a través de les televisions i els diaris o obrint polèmiques com les del burca o les mesquites a les ciutats. El militant de la CUP de Barcelona Xavier Monge cita, per exemple, "La República Islàmica d'Espanya", de Pilar Rahola, i apunta que opinadors com aquests "abonen aquesta generalització que porta a la desconfiança i, per extensió, a l'odi, cap a les persones, en aquest cas, de religió musulmana". Una pràctica que ja ha institucionalitzat Plataforma per Catalunya.
Un estat d'opinió que, alimentat dia a dia fa els ulls grossos davant els atacs diaris de l'extrem dreta al País Valencià i alimenta l'extrema dreta violenta. I de fet només cal analitzar quines són les fonts que han inspirat Breivik per forjar la seva ideologia: els efectes de la immigració, el multiculturalisme, l'Islam. Justament el que sentim minut a minut a la televisió a través de conceptes com islamització com a forma d'aixecar les alertes per una suposada pèrdua d'identitat nacionalista. I és justament per això que algunes veus, com les d'Unitat contra el racisme i el feixisme, demanen que en comptes d'il·legalitzar Bildu, s'il·legalitzin aquestes formes polítiques amb ideologia d'extrema dreta.
Monge assegura que "són els discursos de l’odi, de l’estigmatització, de la generalització contra els “diferents”, els que porten a un clima social on accions com la de les bombes i tiroteig a Noruega són possibles" i en aquest sentit assenyala que "els discursos que generen aquesta desconfiança entre veïns són la primera pedra, tant imprescindible com simbòlica, perquè l’extrema dreta es faci un lloc en la vida pública: agressions al carrer, presència institucional, etc". Monge advoca per "denunciar aquells discursos que, amb intencions diverses, abonen un clima polític i social que fa possible aquestes accions".
Juan Antonio Zertuche alerta que "amb atemptats com el d'Oslo i Utoya, es desperta la sospita que podria haver-hi tal radicalisme de caràcter terrorista en països europeus on el sentiment antiimmigració i xenòfob està en ascens".
Una política racista que ara té l'Islam en el seu punt de mira
Segons Goodwin, "el tradicional discurs supremacista de la raça blanca ha evolucionat cap a formes d'oposar-se a l'Islam i a les seves arrels culturals". "La distinció entre les formes tradicionals de l'extrema dreta basades en la raça i la nova narrativa antimusulmana reflecteix un canvi en l'extrema dreta europea", conclou. I tot això també ho reflecteix Breivik, que hores abans de massacrar Oslo va penjar un document de 1.500 pàgines a Internet on explicava a fons la seva ideologia.
Una política racista que evoluciona per atraure més seguidors i que gràcies a la demagògia aconsegueix colar-se als mitjans de comunicació. Així, molts sectors -fins i tot autoanomenats progressistes- en comptes d'oposar-se a la immigració o a l'Islam en si i treure la qüestió de la raça que aconseguiria ja poc suport, s'oposen a les allaus massives d'immigració perquè podrien provocar xocs culturals. A través d'arguments que tenen el mateix pòsit racista que els altres, aconsegueixen fer-se un lloc en la ment de molts ciutadans. "L'objectiu és obrir els grups d'extrema dreta moderna a una audiència més àmplia", assegura Goodwin, que sentencia: "Seria molt fàcil dir que Breivik és una excepció, però seria un error".
De la seva banda, Sami Naïr sosté que "el caldo de cultiu que va impulsar el feixisme als anys 30 a Europa comença a expressar-se de nou amb formes semblants". Així, "mai des de la II Guerra Mundial la ultradreta havia tingut tanta força a Europa, ja sigui en la seva versió original o vestida amb roba populista centrada en el combat contra la immigració amb la bandera de la islamofòbia".
El discurs de Breivik s'expressa en discussions polítiques
I en aquest sentit, apunta que si bé és cert que les seves actuacions són molt puntuals, "és important destacar que algunes de les preocupacions d'arrel d'en Breivik han jugat papers molt importants en els polítics noruecs i europeus". Res més lluny de la realitat, les expressions d'extrema dreta es toquen unes a les altres, i s'alimenten unes a les altres. Per tant, de res serveix esglaiar-se per l'atemptat d'en Breivik si dia a dia en vivim expressions derivades. No tan sonades, no tan mediàtiques, però igual de condemnables, igual de dramàtiques... i molt més massives si tenim en compte que les patim diàriament.
I la clau és, tal com apunta Goodwin, "la cultura de violència que hi ha entre la subcultura de l'extrema dreta". "A través de pàgines web, llibres i trobades, aquest moviment cultiva la seva narrativa entre els seus seguidors: la creença que ells estan compromesos amb una batalla per la supervivència cultural o racial", assenyala, "que el seu grup racial, religiós o cultural és amenaçat per una extinció imminent; que les opcions polítiques existents són incapaces de respondre a aquesta amenaça i que per tant fa falta una acció urgent i radical que doni resposta a aquestes amenaces". I aquest discurs potser s'aprofita conjunturalment de la feina o l'habitatge, però va molt més enllà.
"Fa poc vaig rellegir un llibre acadèmic que acabava amb la predicció que la propera onada de terroirsme a Europa no vindrà d'al-Qaida, sinó de grups d'extrema dreta que volen respondre aquesta amenaça", sentencia Goodwin.
El resultat: atacs terroristes
Un estudiós de l'extrema dreta als països escandinaus, Daniel Poohl, mostra la seva sorpresa perquè Breivik s'inscriu en el moviment antimusulmà, més que no pas al neonazi i en aquest sentit adverteix que per primer cop el moviment antiislam beu de la violència neonazi, que ja havia comès atacs terroristes. Al seu torn, explica que no ha matat musulmans sinó el govern perquè responsabilitza el Partit Laborista de la suposada islamització, del multiculturalisme, de la dissolució de la nació noruega.
Així mateix, recorda que "l'agressor formava part d'un moviment polític que és d'on va treure unes idees que han inspirat el seu atac". I d'aquesta manera remarca que "cada cop que hi ha un atemptat jihadista al món els partits d'extrema dreta europea, inclòs el Partit del Progrés, són els primers a dir que els musulmans han d'assumir la seva responsabilitat sobre la seva violència". I avisa: "Si aquest raonament és vàlid ara ells haurien de fer el mateix". I per la mateixa regla de tres s'hauria de demanar el mateix a l'estat d'Israel, a qui Breivik posava com a exemple.
{youtube}1E07Bu9pdgM{/youtube}
{youtube}mRqQkKsNz7Q{/youtube}
{youtube}B1jSNH1b2HE{/youtube}
{youtube}XCpeqr2Phgo{/youtube}
{youtube}NK85IMw31rw{/youtube}
