Començaré a lligar caps, resumint la història
d’una empresa que inicia la seva singladura amb l’activitat de
construir cases i pisos i acaba implicada en un dels majors escàndols
de corrupció urbanística dels darrers temps a Catalunya.
Josep Casamitjana Puiggròs, pare de l’actual gerent d’Espais Lluís Casamitjana Serraclara, ja va protagonitzar als anys 60 barbaritats urbanístiques i ecològiques a Cerdanyola del Vallès com el polígon Banús, els pisos de Santa Rosa o blocs d’habitages a Les Fontetes. Sobre aquest fosc passat es pot trobar més informació clicant aquí , (un extracte del llibre de Josep Lluís Negreira Verjillos, “Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976)”.
Si Casamitjana pare ja donava
prioritat a l’enriquiment per sobre de qualsevol consideració ètica,
Casamitjana fill sens dubte l’ha superat convertint-se en un autèntic
jugador de casino i teixint una àmplia xarxa de corruptes complicitats i
delictives influències polítiques. A finals de la dècada dels 90, amb
l’horitzó del Fòrum 2004 que no tenia altra missió que la de legitimar
la mega operació especulativa de Diagonal Mar, Espais Promocions
Immobiliàries aconsegueix una porció molt important del pastís del
Poblenou. Per dur a terme operacions immobiliàries d’aquesta
envergadura, va comptar amb el finançament de Landscape, la filial
immobiliària del Banc de Sabadell, i d’APEX 2000, la divisió
immobiliària d’Iberdrola. El resultat de tot plegat està a la vista de
tothom, mai millor dit atès el reguitzell d’horribles gratacels
arrenglerats al litoral barceloní en el límit entre Barcelona i Sant
Adrià del Besòs.
Un altre polèmic front obert per aquesta insaciable màquina d’omplir de ciment el territori català cal situar-lo entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el projecte anomenat Centre Direccional que suposa la construcció de milers d’habitatges just al bell mig de la Via Verda, el corredor biològic que connecta els Parcs Naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt. Sobre la importància dels corredors biològics, el Catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Ferran Rodà ha publicat treballs sobre la cabdal importància d’aquests espais connectors entre Parcs Naturals, es pot consultar un d’específic sobre la Via Verda a http://www.collserola.org/FerranRoda_reflexions.pdf.
Si a Diagonal Mar Espais comptava amb el finançament de les divisions immobiliàries d’Iberdrola i del Banc de Sabadell, per executar la destrucció ecològica del Centre Direccional comptava amb el de Procam, la filial immobiliària de Caixa Catalunya, una dada que es pot considerar greu si es té en compte que Caixa Catalunya suposadament promou els valor ambientals i ecològics mitjançant la seva Fundació Territori i Paisatge. Val a dir que en aquest cas Espais també va poder gaudir de l’inestimable ajut del consistori de Cerdanyola del Vallès, ja se sap que als alcaldes i regidors del nostre país no els costa gaire sucumbir als cants de sirena dels diners del totxo.
Com que tot això no els devia semblar prou, per tancar el cercle calia idear una fórmula que permetés evitar aquest lleig costum de contribuir a la Hisenda Pública, al cap i a la fi per això es van crear aquests entranyables indrets anomenats paradisos fiscals. Si consultem les dades del Registre Mercantil, trobem que
Espais té uns accionistes molt
curiosos: Schiedamse Vest Beheer NV, Garadice NV i Garadice Limited. El
primer i el segon són de nacionalitat holandesa i tenen respectivament
el 48,54% i el 39,66% de les accions, curiós en una empresa familiar a
on la família manté el control i la gestió de l’empresa, no? Què deuen
ser aquests misterioses societats vingudes de les fredes contrades del
nord d’Europa? Goso deduir que són societats pantalla que
serveixen per desviar beneficis als paradisos fiscals i evitar que
tributin.
Malgrat tot aquest cúmul de despropòsits, encara mancava la guinda del pastís, i aquesta va arribar a finals del 2009 amb la sortida a la llum pública de la trama de corrupció urbanística anomenada Pretòria, a on estaven implicats, entre d’altres, dos homes del nucli dur del pujolisme més ranci, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, el Conseller Delegat d’Espais, Casamitjana fill, i el Conseller Delegat de Proinosa Josep Singla Barceló, fill de José Singla Morera, alcalde franquista d’Igualada entre els anys 1957 i 1963. Especialment indigna pel sector de la construcció és la detenció d’aquest personatge anomenat Josep Singla, ja que ostentava els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, i membre de la Junta Directiva de la Cambra de Contractistes de Catalunya, a banda de ser el president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya ( es poden consultar més dades sobre el cas Pretòria a l’article del diari Regió 7 http://www.regio7.cat/anoia/2009/10/29/implicats-shaurien-endut-20-milions-deuros/51889.html).
Però tornant a Diagonal Mar, ens trobem amb que qui recualifica i expropia no és cap empresa privada, sinó l'ajuntament de Barcelona, amb els vots del tripartit i la benedicció de la comissió d'urbanisme. Fonts ben informades ens expliquen que una germana de l'arquitecte en cap, l'Oriol Clos, estava casada amb un dels socis de http://www.msa.cat/planejament_cat.htm l i que fins i tot va arribar a treballar en aquest despatx (en qualitat de soci).
Josep Casamitjana Puiggròs, pare de l’actual gerent d’Espais Lluís Casamitjana Serraclara, ja va protagonitzar als anys 60 barbaritats urbanístiques i ecològiques a Cerdanyola del Vallès com el polígon Banús, els pisos de Santa Rosa o blocs d’habitages a Les Fontetes. Sobre aquest fosc passat es pot trobar més informació clicant aquí , (un extracte del llibre de Josep Lluís Negreira Verjillos, “Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976)”.
Si Casamitjana pare ja donava
prioritat a l’enriquiment per sobre de qualsevol consideració ètica,
Casamitjana fill sens dubte l’ha superat convertint-se en un autèntic
jugador de casino i teixint una àmplia xarxa de corruptes complicitats i
delictives influències polítiques. A finals de la dècada dels 90, amb
l’horitzó del Fòrum 2004 que no tenia altra missió que la de legitimar
la mega operació especulativa de Diagonal Mar, Espais Promocions
Immobiliàries aconsegueix una porció molt important del pastís del
Poblenou. Per dur a terme operacions immobiliàries d’aquesta
envergadura, va comptar amb el finançament de Landscape, la filial
immobiliària del Banc de Sabadell, i d’APEX 2000, la divisió
immobiliària d’Iberdrola. El resultat de tot plegat està a la vista de
tothom, mai millor dit atès el reguitzell d’horribles gratacels
arrenglerats al litoral barceloní en el límit entre Barcelona i Sant
Adrià del Besòs.Un altre polèmic front obert per aquesta insaciable màquina d’omplir de ciment el territori català cal situar-lo entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el projecte anomenat Centre Direccional que suposa la construcció de milers d’habitatges just al bell mig de la Via Verda, el corredor biològic que connecta els Parcs Naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt. Sobre la importància dels corredors biològics, el Catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Ferran Rodà ha publicat treballs sobre la cabdal importància d’aquests espais connectors entre Parcs Naturals, es pot consultar un d’específic sobre la Via Verda a http://www.collserola.org/FerranRoda_reflexions.pdf.
Si a Diagonal Mar Espais comptava amb el finançament de les divisions immobiliàries d’Iberdrola i del Banc de Sabadell, per executar la destrucció ecològica del Centre Direccional comptava amb el de Procam, la filial immobiliària de Caixa Catalunya, una dada que es pot considerar greu si es té en compte que Caixa Catalunya suposadament promou els valor ambientals i ecològics mitjançant la seva Fundació Territori i Paisatge. Val a dir que en aquest cas Espais també va poder gaudir de l’inestimable ajut del consistori de Cerdanyola del Vallès, ja se sap que als alcaldes i regidors del nostre país no els costa gaire sucumbir als cants de sirena dels diners del totxo.
Com que tot això no els devia semblar prou, per tancar el cercle calia idear una fórmula que permetés evitar aquest lleig costum de contribuir a la Hisenda Pública, al cap i a la fi per això es van crear aquests entranyables indrets anomenats paradisos fiscals. Si consultem les dades del Registre Mercantil, trobem que
Espais té uns accionistes molt
curiosos: Schiedamse Vest Beheer NV, Garadice NV i Garadice Limited. El
primer i el segon són de nacionalitat holandesa i tenen respectivament
el 48,54% i el 39,66% de les accions, curiós en una empresa familiar a
on la família manté el control i la gestió de l’empresa, no? Què deuen
ser aquests misterioses societats vingudes de les fredes contrades del
nord d’Europa? Goso deduir que són societats pantalla que
serveixen per desviar beneficis als paradisos fiscals i evitar que
tributin.Malgrat tot aquest cúmul de despropòsits, encara mancava la guinda del pastís, i aquesta va arribar a finals del 2009 amb la sortida a la llum pública de la trama de corrupció urbanística anomenada Pretòria, a on estaven implicats, entre d’altres, dos homes del nucli dur del pujolisme més ranci, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, el Conseller Delegat d’Espais, Casamitjana fill, i el Conseller Delegat de Proinosa Josep Singla Barceló, fill de José Singla Morera, alcalde franquista d’Igualada entre els anys 1957 i 1963. Especialment indigna pel sector de la construcció és la detenció d’aquest personatge anomenat Josep Singla, ja que ostentava els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, i membre de la Junta Directiva de la Cambra de Contractistes de Catalunya, a banda de ser el president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya ( es poden consultar més dades sobre el cas Pretòria a l’article del diari Regió 7 http://www.regio7.cat/anoia/2009/10/29/implicats-shaurien-endut-20-milions-deuros/51889.html).
Però tornant a Diagonal Mar, ens trobem amb que qui recualifica i expropia no és cap empresa privada, sinó l'ajuntament de Barcelona, amb els vots del tripartit i la benedicció de la comissió d'urbanisme. Fonts ben informades ens expliquen que una germana de l'arquitecte en cap, l'Oriol Clos, estava casada amb un dels socis de http://www.msa.cat/planejament_cat.htm l i que fins i tot va arribar a treballar en aquest despatx (en qualitat de soci).
Les
conseqüències de tanta promiscuitat politico-empresarial pels afectats
del PERI 13 han estat devastadores pel seu patrimoni econòmic i per la
seva salut, tan física com mental. En la segona foto veiem en Joan,
veí de Diagonal 55,
sostenint les actes municipals on es votaren aquests tripijocs. Clicant aquí, veureu l'escrit que ens ha fet arribar on descriu el cas de la
seva família i les tremendes circunstàncies que estan patint des de
llavors. Els "negocis" d'Espais els hi han sostret el seu patrimoni,
amb la clara complicitat de P.S.C., E.R.C. IxC.....
Els malabarismes a l'hora de justificar el planjament estan encertadament resumits en:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419843/index.php i no ens entretindrem en desglosar-los. La resta de "marros" en el barri també tenim qui els exposa a: http://www.poblenou.org/2011/05/10-anys-despres-el-model-22-al-descobert/ i en http://favb.cat/pdfs/carrer_118/carrer118.pdf hi ha també força xixa.Acabaré aquest article recomanant seguir un últim enllaç:
http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com/#uds-search-results,on el nostre amic Rafael s'esplaia a gust amb la Immobiliària Espais, entre d'altres.
Fins
aquí uns pocs exemples del que ha generat a les darreres dècades una
activitat que hauria de tenir com finalitat principal construir llocs a
on els ciutadans tinguin un sostre sota el qual dormir, però que s’ha
comprovat repetidament que serveix per molts altres i variats
objectius.
