Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fernández Bozal va pugnar de totes totes per posar el morrió a les consultes

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va redactar un mínim de dos dels recursos que es van presentar contra la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009 i que sostenien que la consulta "posava en perill l'estabilitat política i social d'Espanya" en cedir locals institucionals per celebrar el plebiscit.

Ho revela aquest dilluns El Periódico, que assenyala que Fernández Bozal va equiparar la cessió de locals a la decisió dels ajuntaments bascos de permetre la instal·lació en edificis consistorials de capelles ardents de militants d'ETA. La nova consellera de justícia, doncs, és tota una experta en posar morrions -bozal, en castellà. Al Facebook ja s'ha creat una pàgina titulada "Fernández Bozal, consellera d'injustícia" i que remarca aquest vessant de la consellera

03/01/2011 12:41 Drets i Llibertats

Segons el rotatiu, Fernández Bozal va redactar personalment l'octubre del 2009 com a mínim dos dels recursos que l'Advocacia General de l'Estat a Catalunya va presentar contra la consulta independentista que Arenys de Munt va celebrar el 13 de setembre d'aquell any i a la que CiU va donar suport.

El primer lletrat que va representar l'Estat davant els tribunals era un excandidat falangista, Jorge Buxadé, un dels advocats llavors a les ordres de Fernández Bozal. Quan aquest advocat es va retirar a un segon pla, l'avui consellera va firmar almenys dos recursos que exposaven, entre altres coses, "que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política".

Els ajuntaments, en facilitar les consultes, excedien els límits de les seves competències, prosseguia, perquè es tractava d'"un assumpte d'especial rellevància, no per als veïns d'un municipi concret, sinó de tot l'Estat espanyol, perquè comprometia la integritat del territori nacional".

"Tant si la qualifiquem de referèndum com si la qualifiquem de mera consulta popular municipal és necessària l'autorització del Govern de la nació". En aquests termes espanyolistes s'expressava l'ara consellera del Govern, que no satisfeta va anar més enllà i va citar dues sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En una, es condemnava un municipi per "la cessió de les dependències municipals per instal·lar-hi la capella ardent" d'un militant d'ETA que va morir per l'explosió d'un bomba que transportava en un vehicle en companyia d'altres membres de l'organtizació. L'altre cas amb què la consellera va comparar els per ella excessos competencials d'Arenys de Munt és el de l'Ajuntament de Gatika (Biscaia), que va imprimir cartells en què se sol·licitava el trasllat dels presos etarres a presons d'Euskadi.

Amb el nomenament d'aquesta consellera, i a més de justícia, CiU ha enviat un clar missatge als milers de persones que es van mobilitzar i van votar a les consultes per la independència que s'han celebrat i se celebren al país.

Per saber-ne més:
 
 
 
 
 
 
 
 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid