Així, la CUP manté la decisió de no concórrer a les eleccions autonòmiques, seguint les resolucions preses a l'Assemblea Nacional que la formació va celebrar el juny de l'any passat. Pel que fa a les crides a la unitat independentista que s'estan fent -tot i que no s'estan complint-, la CUP remarca que es tracta d'uns plantejaments "exclusivament institucionals". La candidatura afirma que "han arraconat -poc o molt- els Països Catalans com a marc nacional de referència" i que han mostrat "un profund menyspreu envers les plataformes impulsores de les consultes sobre la independència, fent-les servir com a trampolí per a les seves propostes electorals".
No descarta sobrepassar l'àmbit local
La CUP no descarta concórrer en un futur en uns comicis que sobrepassin l'àmbit local en el que es mou actualment, com ara unes eleccions autonòmiques. Amb tot, proposa com a objectiu prioritari l'enfortiment i l'extensió de les experiències municipalistes de l'esquerra independentista. Al seu torn, es marca com a repte seguir impulsant un moviment popular a favor de la independència del conjunt dels Països Catalans que doni continuïtat a les plataformes locals que han organitzat consultes sobre la independència.
Auge independentista
Per tot això l'organització evidencia que s'ha produït una extensió de la consciència independentista que "ni la CUP ni cap altra sigla política pot liderar per si sola". La formació assegura que la lluita institucional, als municipis i parlaments autonòmics "no avançarà si al carrer no hi ha un moviment independentista, popular, de base i organitzat territorialment arreu dels Països Catalans". Paral·lelament, destaca la importància del treball local i municipal en la lluita per la independència, tal com ha quedat demostrat en el procés de les consultes.
