Enmig del consens (o omertà) de la casta política sobre aquesta qüestió, adquireix una significació especial que la CUP hagi estat sovint l'única força política que a dins i fora dels ajuntaments hagi criticat aquests sous tan alts i el seu augment injustificat. També resulta significatiu que hagin estat regidor(e)s d'aquesta formació política els únics a anunciar que renuncien a ingressar al seu compte unes retribucions que es consideren fora de mida, sobretot si es compara amb els sous mitjans de les classes populars.
És obvi que la CUP no s'oposa que els càrrecs públics percebin retribucions pel temps que dediquin als afers públics. L'oposició de la CUP va dirigida a la manca de control d'un dels instruments que a les mans de l'elit política ha estat una de les causes que la política sigui entesa com una professió, concepció que al seu torn ha provocat l'allunyament de molts sectors populars respecte dels i les representants públics.
L'actitud de la candidatura independentista respecte dels sous públics no és demagògica ni populista, com els agrada de (des)qualificar alguns opinadors professionals (aquests que cobren per la mateixa feina a diversos mitjans de comunicació públics i privats, un àmbit que requereix una regulació urgent). Si realment es vol aprofundir en la democràcia, un dels objectius immediats ha de ser posar fi a la professionalització de la política amb mesures com la limitació dels mandats i de les retribucions percebudes pels i les nostres representants o la fiscalització i la revocabilitat dels càrrecs públics. Perquè la política és massa importat per deixar-la a les mans de polítics/ques professionals.
Llibertat.cat, 16.07.07
