Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Mor el lingüista Joan Solà

El lingüista Joan Solà ha mort aquest dimecres als 70 anys víctima d'una malaltia. Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), era catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i també vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La seva meritòria trajectòria al camp de la lingüística i la seva acèrrima defensa per una llengua catalana digna, el van portar a obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2009 en un acte al Palau de la Música en què va fer un discurs punyent en què alertava de la greu situació de la llengua.

27/10/2010 11:28 Cultura
Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement tant a través de llibres com "Estudis de sintaxi catalana" (1972) o "Gramàtica del català contemporani" (2002) o amb articles a la premsa. El seu darrer article, publicat al diari Avui, es titula "Adéu-siau i gràcies!".
 
1813coromines_solaNat a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) l'any 1940, Solà estudia Magisteri a Lleida i el 1965 obté el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també realitza el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment amplia els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d'Exeter (Gran Bretanya).

Des de 1966 és professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona i a finals de 1983 obté la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la mateixa universitat. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades. Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), a l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), a l'Escola de Periodisme de l'Església (1967-1969), a la Universitat d'Estiu de Prada (1971), a la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), a la Universitat d'Estiu de Lleida (1995), a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de Girona. A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d'Edició i de Lexicografia.

Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà es converteix en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. La seva presència és habitual en els congressos internacionals de Llengua i Literatura Catalanes. Entre d'altres, podem citar Estrasburg (1968), Roma (1982), Tolosa (1988), Vancouver (1990), Washington (1994), Indiana (1995), Sant Petersburg (1996), Tubinga (2006) o Berlín (2007), en els quals ha fet aportacions en el camp de la lingüística catalana. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual va ser nomenat vicepresident segon el juny del 2009. També ha format part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO.

18162004-12-02-20-33-05És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb, Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (avui ja s'han publicat 5 dels 9 volums), editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del català contemporani, (la quarta edició, definitiva, és del 2008). Ha treballat en la redacció de la sintaxi de la nova gramàtica normativa de l'IEC. També ha fet tasques d'assessorament lingüístic, com el conegut mètode multimèdia Digui, digui de català per a estrangers (1984), a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1995), en el Consorci per a la Normalització Lingüística (des del 1991) i a la Caixa.

Paral·lelament, porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l'any 1974 ha publicat més de vuit-cents articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona, El Món i, preferentment, a la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui. I, encara, ha estat col·laborador al programa Bon dia, Catalunya de TV3 entre 1994 i 1997 i també ha participat en tertúlies radiofòniques.

Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. El 2005 rep la Creu de Sant Jordi. L'any 2009 és nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 
{youtube}yVp_YLo04ok{/youtube}
 
{youtube}YBoS572dwx0{/youtube}
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid