Per la Intersindical "la resposta a aquesta nova agressió està sent exemplar", amb mobilitzacions sostingudes i indefinides que estan posant contra les cordes l’economia francesa. El passat 12 d’octubre van començar les mobilitzacions, amb la realització de la setena vaga de l’any contra les polítiques de Sarkozy. Des de llavors, nous sectors i col·lectius s’han adherit a unes protestes que de moment es preveuen indefinides. Així, en una marxa sense precedents, més de 20.000 persones van desfilar per Perpinyà dissabte passat en un episodi més d’aquestes accions.
Treballadors i treballadores del transport i de les refineries han frenat l’abastiment de combustible i més de mil benzineres ja se n’han quedat sense. Igualment, prop de mig miler d’instituts s’han unit a la vaga i els i les seves estudiants han participat activament en les mobilitzacions, cada vegada més multitudinàries, en un exemple clarivident de lluita intergeneracional contra una mesura que tard o d’hora afectarà a tota la classe treballadora.
"Un cop d'estat", per la COS
La resposta sindical no s’ha fet esperar, ja que els governs neoliberals signen "la desprotecció i la misèria per a milions de persones treballadores". "Una vegada més, al nord com al sud, hi ha d’altres mesures a prendre, i no fer recaure tot el pes en les costelles del poble treballador", sentencia la COS, que es pregunta: "Per què no es persegueix el frau fiscal o tots aquells ingressos que no cotitzen a la seguretat social (els quals representen molts milions)?".
Lliçó per als del sud
Els dos sindicats feliciten la classe treballadora nord-catalana i se solidaritzen amb la seva lluita, que la prenen "com a via a seguir", anuncia la COS. De la seva banda, segons la Intersindical, des dels Països Catalans sota administració espanyola "hem de treure conclusions i prendre exemple d’aquestes lluites, amb les que cal solidaritzar-nos i coordinar-nos-hi, per fer front a unes polítiques clarament neoliberals i calcades arreu de la Unió Europea".
Segons la Intersindical -que remarca que l'allargament de la jubilació que proposa el govern espanyol és més agressiu que la del francès-, és necessari mantenir les protestes i fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que forci el govern espanyol a fer-se enrere en mesures com la reforma laboral i que en freni d’altres com la reforma del sistema de pensions.
De la seva banda, la COS proposa tendir ponts entre els treballadors del nord i del sud de l'Albera ja que "les politiques dictades des de Madrid que patim els i les treballadores del sud de l’Albera vénen en massa ocasions calcades, sinó copiades, de les mateixes que es dicten des de Paris". En aquest sentit, advoca per la coordinació en les mobilitzacions i reclamacions, "i cada vegada més, en les nostres dinàmiques de lluita".
"L'únic futur possible per al poble treballador català, sinó volem desaparèixer de la història, és un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals dels Països Catalans, a ambdós costats de l’Albera, i avançar vers la independència total del nostre país, i una democràcia real i popular, el socialisme", conclou la COS.
Per saber-ne més:
La COS se solidaritza amb la lluita de treballadors del nord de l'Albera
Augmenta el nombre de manifestants a Perpinyà en contra de la reforma de les pensions
La reforma de les pensions incendia l'estat francès
Els estudiants encapçalen una nova manifestació contra les "reformes de les pensions" a Perpinyà
Una marxa aplega 2000 alumnes d'institut a Perpinyà en protesta per la reforma de les pensions
29-S: Els Països Catalans en vaga general
