En l'extensa entrevista que GARA publica avui, i les preguntes de la qual s'han avançat en l'edició digital del diari ahir, ETA explica que la seva decisió de detenir les accions armades "se situa en relació dels assoliments obtinguts durant molts anys per la lluita d'alliberament", i explica que, si ha trigat a donar-la a conèixer, això es deu al fet que "el protagonisme havia de correspondre als actors que estan impulsat el canvi polític. Haver fet pública la decisió després dels esdeveniments dels últims mesos ha evitat que el pas d'ETA s'entengui de forma inadequada", afegeix l'organització armada, al mateix temps que denuncia que el Ministeri espanyol d'Interior era conscient que estava mentint quan anunciava noves accions per part d'ETA.
Preguntats per si la suspensió d'accions armades té data de finalització, els entrevistats repliquen amb la pregunta de si hi ha algú que vulgui que hi hagi tal data. "Nosaltres, no", afegeixen abans de subratllar que "ETA vol avançar en el camí de la resolució, cada vegada amb major profunditat, fins que a Euskal Herria il·lumini una veritable situació democràtica".
L'entrevista, lògicament, està realitzada abans de la presentació a Gernika del text subscrit per diferents forces sobre els mínims
democràtics a aconseguir en el procés de solució. Així i tot, ETA parla
del "escenari bàsic perquè el procés sigui viable", en el qual, al seu
judici, s'han de donar aquests ingredients: "Que es prenguin les mesures
necessàries perquè tots els agents puguin actuar en igualtat de
condicions, que s'estableixin els drets civils i polítics, que es
desactivin els càstigs afegits impostos als presos polítics bascos i
que, en general, es desactivi tota situació de pressió, ingerència i
violència".
ETA entén també que el procés ha de desenvolupar-se a través del diàleg i la negociació, al mateix temps que fixa qui són els protagonistes i mostra la seva vocació de no tutelar-ho: "Cal activar i articular el procés de diàleg. S'han de fixar els objectius del diàleg, el mètode, la constitució de la taula de diàleg, les regles de joc i la temàtica. Com es fa? Això correspon als actors polítics i socials bascos".
Trenta actors polítics, sindicals i socials van signar ahir l'acord de Gernika per un escenari de pau i diàleg polític
L'acte es iniciar amb una salutació de l'alcalde de Gernika, Jose Mari Gorroño, que va destacar l'especial simbologia de Gernika, el seu Arbre representa una de les democracies més vella d'Europa i el bombardeig al que li van sotmetre les forces feixistes li converteix en referent de la pau i els drets.
La signatura de l'acord de Gernika es va produir després que d'haver-se donat lectura al "Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques" en euskara, castellà i francès. Van subscriure el document Rufi Etxeberria, per part de l'Esquerra Abertzale, Peio Urizar (EA), Patxi Zabaleta (Aralar), Joseba Garai (*AB) i Oskar Matute (*Alternatiba).
Ara com ara, subscriuen l'acord de Gernika sindicats com a LAB, EHNE, Hiru, ELB, ESK, STEE-EILAS, les organitzacions juvenils de les formacions polítiques signatàries, i associacions com Etxerat, Gernika Batzordea, Herria 2000 Eliza, Euskaria i AEK, entre unes altres.
La signatura fou rebuda per aplaudiments per part de les persones que van assistir a l'acte desenvolupat en Lizeo Antzokia.
Després del pacte independentista estratègic subscrit entre l'esquerra
abertzale i EA el juny passat en el Palau d'Euskalduna de Bilbo,
l'acord s'ha anat gestant, en reunions privades. Ambdues formacions van
posar en circulació una proposta de mínims democràtics que, després de
les aportacions dels diferents agents, s'ha concretat en el document
presentat ahir oficialment.
Els signants no només emplacen a les parts a obrir un escenari democràtic i de solucions, sinó que es declaren a si mateixes responsables de promoure-ho.
Impulsaran "un escenari de pau i solucions democràtiques", pel que demanden a ETA un "alto el foc permanent, unilateral i verificable" i a l'Estat la derogació de la Llei de Partits i el cessament de la política carcerària, entre altres coses.
Després d'això, veuen imprescindible un diàleg polític basat en els principis Mitchell i que busqui un acord incloent "entre totes les cultures polítiques del país, sobre el reconeixement tant de la realitat nacional basca com del dret a decidir, i el respecte de la voluntat popular democràtica sobre el model jurídic-institucional intern, i sobre el tipus de relació amb els estats". "Inclosa la independència", s'especifica.
Els signants es comprometen a complir els postulats del document, a traslladar-los a agents internacionals i a treballar en l'activació popular de la societat basca, perquè "la ciutadania els faci seus, i se situï com a única garant de l'evolució del procés de solució democràtica".
Font. GARA
Per saber-ne més:
ETA es compromet a avançar cap a l'alto el foc permanent en un nou comunicat
EA i l'esquerra abertzale cerquen complicitats per superar el conflicte a Euskal Herria
L'Esquerra abertzale i EA subscriuen un acord històric per assolir la independència
