L'acte tenia la intenció d'analitzar la situació creada arran de la prohibició de l'ús del burca i del nicab als espais públics de diferents municipis dels Països Catalans, i davant la polèmica que açò planteja.
L'Ateneu Popular de València fou l'escenari escollit, i Sylviane Dahane i Glòria Casas Vila foren les encarregades d'obrir el debat amb l'explicació dels motius de la seu rebuig a la recent llei prohibicionista. Les ponents explicaren el context socio-polític en el qual han començat a aflorir aquestes prohibicions. Així van situar la polèmica en el moment de crisi capitalista per tal d'explicar el sentit d'aquestes restriccions fetes en contra de les dones en nom del seu alliberament.
Accentua l'aïllament de les dones
Casas Vila i Dahane exposaren que amb les restriccions que no permetre a les dones accedir als serveis públics s'agreuja la seua situació ja que s'accentua el seu aïllament. En aquest sentit, apuntaren a l'absurd de l'excusa institucional d'alliberar les dones ja que no és possible cap avanç emancipatori castigant encara més les pròpies dones. Les membres de la campanya apuntaren que el sentit d'aquestes prohibicions és desviar l'atenció respecte als problemes socials ja que burques i nicabs són quasi inexistents als Països Catalans.
Reforça l'extrema dreta
Així doncs assenyalaren la voluntat de l'establishment polític d'apuntar cap a un cap de turc, l'estranger, i en concret en els últims anys, els i les musulmanes. Casas Vila i Dahane explicaren la perversitat d'emprar arguments suposadament feministes per reforçar postures d'extrema dreta que no tenen cap altre objectiu que dividir a la classe treballadora. Això respondria al context de crisi del capitalisme que es viu als Països Catalans i a Europa i no és un fenomen nou donat que al llarg de la història hi ha tristos precedents.
El burca, símbol de la submissió femenina
Així mateix, les membres de la campanya explicaren que no estaven a favor de l'ús del burca i del nicab -símbols de submissió de les dones als homes- sinó que allò que denuncien és la invenció d'una falsa polèmica en temps de crisi, la irresponsabilitat de la classe política en atiar la islamofòbia, i l'augment de l'exclusió social de les dones musulmanes a través de la negació de l'accés als serveis públics més bàsics. Posaren l'exemple d'aquest estiu quan un ginecòleg, esgrimint el decret, es negà a atendre a una dona amb nicab.
Algunes de les intervencions del debat assenyalaren la necessitat de trencar l'aïllament d'algunes dones musulmanes que es veuen excloses socialment pel racisme i la llei d'estrangeria i que sovint veuen en el vel, en la religió, en la família i en el marit, la seua protecció front a això. Es cità el paradigmàtic cas de l'estat francès on, quan es prohibí l'ús del vel i símbols religiosos als centres educatius públics, una gran quantitat de dones musulmanes quedaren excloses de l'ensenyament i començaren a acudir a les escoles coràniques on s'augmentava el seu isolament, de manera que la resposta d'aquest col·lectiu fou contrària a allò que les institucions deien perseguir. De la mateixa manera, a l'estat francès és la tercera generació de dones musulmanes immigrades la que està recuperant el vel i ho fa com a mesura de reafirmació cultural donat que se senten discriminades socialment.
