Sense gaire mostres de criteri popi el tema saltava a la premsa catalana i, òbviament, a la fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola, que optava per prohibir l’acte. Els Mossos d’Esquadra van optar per carregar en uns carrers de Gràcia plens a vessar un dissabte de festes, tot i que l’acte havia estat desconvocat, davant l’aplaudiment generalitzat dels mitjans de Barcelona i Madrid. Amb honroses excepcions -com aquest article de l’Avui- la separació de la caverna amb els mitjans catalans es feia pràcticament inexistent. Especialment sagnants van ser les cròniques de La Vanguardia, que van tornar a la tesi dels “okupes i independentistes radicals proetarres” habitual a finals dels 90. La cobertura del diari de Godó de l’acte inexistent marca el clímax de la campanya, amb vuit vegades la paraula “radical” -sense comptar el titular ni el peu de foto- i dues la “proetarra”, fins ara poques vegades utilitzada per referir-se als independentistes catalans.
El més curiós de tot és que pràcticament a totes les notícies es vincula a Riera a l’assassinat del regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, delicte pel que va ser absolta per l’Audiència Nacional el novembre del 2004 i que és fàcilment comprovable a les hemeroteques dels mateixos diaris. L’absurditat de la situació arriba al límit quan La Vanguardia acusa Riera d’aquest delicte mentre utilitza la mateixa foto amb la que va il·lustrar la seva absolució fa sis anys.
Un cop acabades les Festes de Gràcia la lupa inquisitorial s’ha traslladat a Sants, ja que diferents mitjans han “descobert” que a les seves Festes Alternatives s’hi realitza un brindis pels presos, que ràpidament han associat als empresonats en relació amb ETA. Per la seva banda, des de l’Assemblea de Barri de Sants, organitzadora de les festes, asseguren que “aquest brindis es porta celebrant des de 1994 i és un homenatge a totes les persones privades de llibertat sense referir-se a cap en particular”.
Laura Riera va ser detinguda a finals d’agost de 2001 sota l’acusació de col·laborar amb l’escamot d’ETA que llavors operava a Barcelona i va signar una declaració autoinculpatòria que ella sempre ha defensat que va ser forçada sota tortura, un tema que ni la fiscalia va investigar mai ni cap mitjà ha recordat aquests dies. Després de ser condemnada a nou anys per “col·laboració amb banda armada” que ha complert íntegrament. En un segon judici va ser absolta de la participació en la mort de Francisco Cano.
