Però cap altre mitjà ha recordat que aquesta membre d'Alianza Popular i
del PP prové de les entranyes del feixisme més negre, i que segueix
l'obediència política del seu pare.
Carlos Cava del Llano y Pintó, pare de la Defensor del Poble que ha recorregut la normalització del català per als nouvinguts va ser un feixista de llarga trajectòria. Va ser membre de la Vieja Guardia i fundador del SEU (Sindicato Estudiantil Universitario), l'instrument de la repressió franquista en l'àmbit estudiantil.
Cava del Llano es perllonga fins als anys vuitanta, quan encara realitzava mitings per excombatientes o participava en actes junt al dirigent ultra Blas Piñar. Però aquest enginyer va iniciar la seva carrera ja el 18 de juliol de 1936 a Barcelona, on es va sublevar contra la República junt a militars i feixistes. Va realitzar serveis per al SIMP fins que va fugir al bàndol franquista, a la VI Divisió de Navarra, on va obtenir el grau d'alferes provisional.
Després de la guerra va desenvolupar importants càrrecs durant la dictarura feixista: primerament fou delegat provincial de les organitzacions juvenils feixistes a Lleida; posteriorment delegat del SEU a la Universitat Indutrial de Barcelona, inspector provincial del FET i les JONS de Lleida, i secretari del Seminario de Estudios Económicos i de la Jefatura Provincial de Lleida, durant dues dècades.
Cava del Llano va ser àmpliament condecorat per la seva fidelitat a la dictadura feixista: li van ser atorgades les medalles de la Vieja Guardia, la de fundador del SEU, la medalla de la Ciutat de Lleida, així com nombroses condecoracions per mèrits de guerra i repressió, com la "Cruz Roja del Mérito Militar" o la "Medalla al Sufrimiento por la Patria con Aspa Roja".
També fou un impulsor de l'"Orden de los Caballeros Quijotes", un grup sectari d'exaltació espanyolista que prenia com a motiu la figura literària del Quixot, i que tenia com a seu el Castell de Castelldefels fins als anys 70.
