Segons explica Prou! en un comunicat, la plataforma està formada per més de 150 organitzacions
animalistes catalanes, i les decisions importants, com seria aquesta,
sempre han estat preses en assemblea democràtica. En aquest moment, la plataforma es troba tècnicament diluïda després d'haver acabat el
seu treball, encara que els integrants de la mateixa afirmen que continuaran amb la
labor activista en les nostres respectives organitzacions. Tot amb tot, afirmen que la postura oficial de la plataforma ha
estat sempre de rebuig absolut als correbous, recordant que entre les
seves diferents modalitats existeixen algunes molt cruels i on els
animals sofreixen, tal com han indicat al llarg de la campanya per
l'abolició de les curses.
De la mateixa manera, també volen manifestar l'injust que resulta llegir que els animalistes "ara" treballaran contra els correbous, quan existeixen almenys 6 organitzacions que en els últims 5 anys han interposat més de 100 denúncies per via jurídica per provocar la prohibició, limitació o debilitament de determinades festes populars que es fan a Catalunya sota el nom de correbous, alhora que s'han realitzat actes de protesta i manifestacions en reiterades ocasions.
Alhora les organitzacions animalistes treballen perquè la societat avanci en aquesta temàtica cap a una
civilització d'espectacles sense crueltat, educant, sensibilitzant, i
informant als ciutadans sobre els maltractaments als quals són sotmesos
els animals emprats per a aquestes finalitats, i demanant que no els hi
recolzi amb l'assistència. Per aquestes organitzacions, els correbous són una de les tantes formes de
maltractament animal que existeixen.
Escurcen la durada dels correbous per millorar l'estat dels animals
L'aplicació del manual de bones pràctiques als actes amb bous a l'Ebre ha suposat una petita millora de les condicions en què es desenvolupen aquestes pràctiques, tant pel que fa a la seguretat de les persones com pel que fa al benestar dels animals que hi participen. Dels 137 actes de bou embolat de 2005, que van tenir una durada mitjana de 22 minuts, s'ha passat als 139 actes de l'any 2009, amb una durada que s'ha reduït als encara 19 minuts de durada.
Mentre que a l'any 2005, 15 dels 137 bous embolats van superar els 30 minuts de durada, a l'any 2009 només va ser 1 dels 139. Pel que fa als actes de bou capllaçat, els 37 que es van celebrar l'any 2005 van tenir una durada d'uns 42 minuts de mitjana (i 6 van superar els 60 minuts) mentre que l'any 2009 se'n van celebrar 33 amb 34 minuts de durada mitjana (i cap va superar els 60 minuts).
Segons la delegació territorial del Govern a les Terres de l'Ebre en els correbous, en totes les modalitats un veterinari s'ocupa d'inspeccionar els animals abans de cada actuació i segueix com es desenvolupa la festa per tal de garantir que els bous no siguin objecte de cap tipus d'agressió. A més, assegura la participació de les penyes i agrupacions taurines han eradicat les conductes inapropiades i la participació d'aficionats irrespectuosos amb l'animal i amb la festa. Al final de l'espectacle el mateix veterinari s'encarrega de confirmar el bon estat de l'animal i d'aixecar l'acta corresponent.
Actualment, se celebren festes amb bous en 24 municipis i dues EMD de les Terres de l'Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d'emboladors. Aquests col·lectius representen més de 5.000 persones.
En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada el passat 1 de juliol, es va acordar declarar el bous de les Terres de l'Ebre com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. L'acord suposa la inclusió dels bous en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i el reconeixement, per part del Govern de Catalunya, de l'autenticitat, la naturalesa popular i l'interès nacional de les festes amb bous, acabant un llarg recorregut cap a la normalització de la cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre.
Per saber-ne més:
