Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.

Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.

En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

El llibre amb un total de 122 pàgines, està editat a Barcelona el 2009 per la Fundació Josep Irla, a la seva col·lecció de l’Esquerra Nacional. La seva autora és Imma Albó i Vidal de Llobatera.

No es podia haver triat ningú millor que I. Albó per a la redacció del llibre. Bibliotecària, llicenciada en Filologia Romànica, íntima amiga de Fèlix Cucurull, amb qui compartí militància al PSAN, coneixedora del món independentista i autora de l’estudi, Fèlix Cucurull. La lluita per l’autenticitat La Llar del Llibre Barcelona 1987, era la persona idònia per a redactar la biografia que se li encomanà.

Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita núm. 111 (portaveu d'IPC),  l'abril de 1984 i recuperat fa pocs anys en versió digital per la web El Talp. I va ser escrit sota el pseudònim de "Ferriol". El 12 d’abril [de 1984] feia tres anys que Jordi Arquer i Saltor havia mort a Perpinyà [1981], ciutat on residia des del seu exili. A Perpinyà Arquer va prendre contacte amb els joves independentistes durant els anys 70, una confluència que es va materialitzar amb la militància de l'històric lluitador marxista als COLL (Col.lectius Obrers en Lluita, front sindical vinculat a l'aleshores PSAN-provisional).

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Emmarcar el cas concret d’Arenys de Munt, en el context polític determinat per la proclamació de l’Estat Català, pel President Lluís Companys. Establim com a hipótesi de treball a confirmar amb l’estudi de les fonts primàries i secundàries, que a Arenys de Munt, com a d’altres indrets de la Catalunya Principat, hi hagué la proclamació de  l’Estat Català,  per part de militants d’Esquerra Republicana, a molts pobles i ciutats,  militants obrers, en aquest cas de la Unió Socialista de Catalunya (USC), que formava part de  Aliança Obrera[1], donaren suport a la proclama del President Ll.Companys , pel que representava d’avanç en les conquestes obreres.   

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

-L’aspecte teòric i la solució pràctica de la qüestió-

El text amb un total de 246 pàgines és un estudi de les distintes posicions dels clàssics del marxisme i del moviment obrer, sobre el problema de les nacionalitats. És precedit d’una presentació del professor Pelai Pagès i un advertiment de l’autor, Andreu Nin  (1892-1937). El segueixen quatre apartats, un annex documental i una semblança biogràfica de l’autor redactada pel seu company de militància al POUM, Wilebaldo Solano. L’ha editat de forma acurada l’Editorial Base de Barcelona, el 2008.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Deixar constància de l’existència d’un nucli d’independentistes al Mataró de la preguerra 14/5/1933, de la ideologia del grup i de la seva activitat a la ciutat. Poc abans de l’ocupació de Mataró per l’exèrcit feixista el gener del 1939, Joan Lairet, que es retirava cap a la frontera, crema els fitxers dels militants i la documentació que pogués facilitar la ulterior repressió, i s’enduu la bandera estelada de l’estatge. Aquesta manca de documentació ha dificultat el nostre treball i ens ha obligat a fer un treball d’hemeroteca, a l’Arxiu Històric Comarcal de Mataró (AHCM) i de recerca bibliogràfica.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Octavi Viladrosa i Josa  (Barcelona1922- París 2004). Nat al barri de Gràcia, de ben jove es vincula a l’Orfeó Gracienc. Allí coneixerà en Joaquim Casamitjana, president del Casal d’Estat Català del Districte VIIIè, farà  amistat amb Josep Planchart, el seu  inseparable amic de joventut, amb el qual militarà primer a Estat Català (EC) i, després de l’ocupació de Catalunya, al Front Nacional de Catalunya (FNC).

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Consideració prèvia: Per a mi, el record d'aquells anys de lluita i d'esperança es manté molt viu en la meva ment. Potser perquè el relat de la meva petita història i la dels meus companys és un element de dignificació personal, que em permet d'anar amb el cap ben alt, conscient que com molts d'altres no hem claudicat de res, a canvi de privilegis, beneficis econòmics  ni canongies. Rememoro amb enyorança i il•lusió aquells anys, quan amb l'empenta de la joventut, la flama sagrada de la lluita per la llibertat de la nostra Pàtria abrusava el nostre pit i guiava les nostres vides.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Esteve Albert i Corp, com Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, pertanyen a la generació que, després de la gran ensulsiada del 1939, no acceptaren el pes aclaparador de la derrota, els qui immersos en un context totalment advers, desafiaren el mal fat i es mantingueren fidels a la terra.

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Consideració   Amb aquest treball el que pretenem és la recuperació de la memòria històrica, del que fou i representà el discurs  i la pràctica política del CADCI, durant tot el segle  XX pel moviment obrer català, alhora que la seva possible vigència en l’actualitat.

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, CADCI, pot ésser ben bé, el paradigma de l’espoli documental i material, al qual foren sotmesos les persones, els partits polítics, centrals sindicals, ateneus obrers i la resta d’entitats desafectas al nou règim, que formaven el teixit associatiu català, per part del nou ordre, representat per l’exèrcit d’ocupació, i la seva administració.

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Josep Carner-Ribalta.  1898 Balaguer (La Noguera) – 1988 Sacramento (Califòrnia EUA). Polític, poeta, assagista, novel·lista i traductor. De ben jove començà a escriure en diverses revistes, la seva vocació d’escriptor serà parella a la del seu compromís polític. A la seva vila nadiua dirigeix la revista La Falç (1912- 1926), escriu a L’Estisora (1916) de Balaguer, setmanari de barrila defensor dels drets polítics de les dones, més endavant redactarà articles per a  La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià.