L'inici de 2010 ha coincidit paradoxalment amb dos comiats que no es poden passar per alt. Per una banda Redbanner sentenciaven la seva aturada indefinida al seu Molins de Rei en plena Fira de la Candelera, i per altra banda els Ràbia positiva s'acomiadaran dels escenaris a les Cotxeres del seu Sants el 5 de febrer. Com és inevitable, les formacions sempre es volen acomiadar al lloc on els han vist néixer. 

Ara que la gent d'Obrint pas anuncien que tornen als escenaris després d'un any de descans amb la vista posada en un nou disc, la fundació Escacc conclou en un fonamentat article el minvant sentit de treure discs físics per finançar els músics, mentre que les actuacions s'erigeixen com el tall real del mercat musical. És per això que moltes discogràfiques estan apostant cada dia més pel mercat del directe.

Per cert, el concurs Hip-hop.cat que organitza Enderrock, Propaganda pel fet! i Hipnotik pels alumnes de secundària, ja està en marxa i ja es poden descarregar les bases.

Ha començat molt raper aquest octubre, amb l'especial sobre el hip hop de l'Enderrock amb At versaris en portada, l'Anem a fer-ho fàcil del Nota com a novetat i el concurs Hip-hop.cat per a potenciar l'escena. Tot i que els artistes que s'expressen en la llengua del país només copen un 8% de les referències musicals dels telenotícies de TV3, segons l'observatori crític de nova creació Media.cat.
Per una altra banda, en Titot ha redefinit la seva activitat anunciant que Aramateix fa una aturada indefinida degut a la manca de contractació. Però aquesta baixa sembla que es pot omplir de moment amb la gira del 20è aniversari de Brams pel 2010 i el retorn als escenaris del duet Titot i David Rossell amb el nou espectacle L'esca del pecat.

La diada d'enguany s'ha commemorat musicalment amb l'edició d'Història de Catalunya amb cançons 2.0, una actualització de la històrica referència d'Edigsa de 1971. L'actualització ha estat tant en els textos (Joan Vilamala), com en la música (Toni Xuclà) i com els intèrprets, d'entre qui es poden comptar entre d'altres a Pau Alabajos, Titot, Carles Belda, La carrau i Miquel Mariano.
Per altra banda, aquest mes hem pogut comprovar com poden ser tractats els grups de casa a la televisió, quan aquesta no està influenciada per l'odi o l'autoodi, com ha sigut el cas d'Aramateix a la televisió grega. El mateix Alexandros Baveas que els va fer de pont al programa comparteix els vídeos del programa on veiem la formació liderada per Titot durant mitja hora ben bona amb entrevistes i actuacions en directe.

La primera quinzena d'agost, Obrint pas, Cesk Freixas i Pau Alabajos han anat amb altres representatnts de la cultura catalana a Palestina. S'ha tractat d'una aproximació i unes actuacions a la zona, organitzada per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, per contactar amb músics locals i conèixer el conflicte Israel/Palestina de primera mà. L'experiència s'han pogut seguir a través del bloc Músics a Palestina, i s'està fent un documental sobre el viatge i l'estada.
Precisament el mateix Freixas ha patit assetjament mediàtic contra la seva actuació al Festival Acúsitca de Figueres d'enguany per part dels partits Ciudadanos i PP, amb acusacions difamatòries sobre el seu compromís i militància. El sorprenent estirabot sense precedents de l'espanyolisme contra músics catalans, no ha fet més que despertar una onada de solidaritat vers el cantautor. Tampoc l'ajuntament de Figueres no els seguí el joc, i ha recolzat la formació de Riudebitlles en l'actuació, que ha estat tot un èxit de públic.

El Grup Enderrock ha presentat l'Anuari 2009 de la Música i l'Espectacle als Països Catalans, del que se'n extreuen conclusions com que, com ja fa temps que es va veient, la música en directe representa gairebé el 90% del negoci total del sector, i que el sector discogràfic perd un 20% dels ingressos del 2008, tot i editar-se més que mai en català. El periodista Roger Palà conclou que la crisi "passarà factura principalment a les empreses [discogràfiques] dinosàuriques. Tenen més oportunitats de sobreviure aquelles estructures petites i versàtils, adaptables a les noves circumstàncies, que sàpiguen llegir amb certa habilitat els signes dels temps".

Les noves tecnologies ja no son tan noves, doncs ja fa prou temps que des de la societat civil i des de les iniciatives particulars ens les estem normalitzant. Un altre pas endavant ha estat la posada en marxa de CatalanMusicTube, un portal que permet compartir la música en català als quatre vents. El que en principi sembla un altre clònic de Youtube, també incorpora servei de compartició d'àudio com podria ser Goear, blocs i fotografies, i va dirigit tant per a músics com per a seguidors. Aquesta plataforma de difusió ha estat promocionada pel govern de les Illes Balears, i s'ha presentat en un concert aquest juny.

La cosa segueix movent-se. Ara que ja s'ha cel·lebrat l'Acampallengua i el Combat Rock d'enguany, ara que s'inicia el primer judici a Espanya contra les descàrregues lliures i es planteja d'aplicar la kafkiana llei Sarkozy, ara que La carrau s'apunta al boicot cultural a Israel cancel·lant-hi una actuació, i ara que Poca broma i Igitaia enceten un moviment musical contra el procés de Bolonya, les novetats en música compromesa no afluixen.

Aquest abril ens hem assabentat que, de nou, dos grans festivals de música alternativa i compromesa coincideixen en el temps (el tercer cap de setmana de juliol): l'Acampada Jove de les JERC es trasllada a Montblanc, i el Rebrot dels Maulets torna a Berga. Aquest déjà vu contrasta amb altres qüestions força més estranyes; crec que ha sigut un mes si més no atípic.
L'apunt de calendari del mes és per Sant Jordi, que a part de la rosa de rigor, hi ha qui ha pogut regalar Una llengua musicada (Documenta Balear), de la periodista Carla González. Un repàs de la nostra música des del darrer segle, fixant-se en temes com l'exclusió dels mitjans i les propostes de protesta, amb una conclusió esperançadora.

Aquest març, a Lleida, els músics, els programadors i el públic en general s'han manifestat per protestar contra la progressiva disminució de les autoritzacions de concerts en directe tant als locals com al carrer. Els afectats, que s'han organitzat en una plataforma, reclamen invertir l'espiral prohibicionista, clarificar els tràmits per progamar directes i crear una figura que els representi davant les autoritats.