Per Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya de la CGT i militant independentista

El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament.

Per Vicent Luna i Sirera

Per Joan Marca, president de l'AAVV de Can Ricart

Diu que fa molt i molts anys, en un país molt i molt llunyà, els hobbits de la comarca poblenovina gaudien d’un generós mosaic d’horts, fàbriques i habitatges prop del mar. Els afortunats residents, vivien i treballaven al costat d’on es produïen les verdures fresques que consumien en la seva alimentació. La sostenibilitat amarava de cap a peus la seva lògica vital, i les alegres jornades esmerçades en l’economia productiva creaven veritable riquesa, equitativament compartida.

Per Miquel López Crespí,  escriptor

La incorporació de la dona a la lluita política és una condició necessària per a un moviment veritablement revolucionari.

Per al marxisme clàssic, l'emancipació femenina és una de les tasques fonamentals de la revolució socialista, i la incorporació de la dona a la lluita política és una condició necessària per a un moviment veritablement revolucionari. Però com podem comprovar, tant ahir com avui, entre el marxisme i el feminisme en abstracte hi ha diferències bàsiques.

Per Josep A. Vilalta, regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Torà

Descartada la proposta de la CUP de realitzar una doble consulta popular que, d’una banda, permetés saber les preferències veguerials de les veïnes i veïns del municipi i, alhora, tensés una mica més la corda en el tema de les consultes sobre el futur estatus nacional, quina era la postura de les altres dues forces polítiques de l’ajuntament? Mentre ERC insistia en la necessitat urgent de fer passos per a que facilitessin que en el futur Torà fos inclosa a les Comarques Centrals, CiU deia que el tema de les vegueries anava per llarg i que no calia precipitar-se. Tots coincidien, però, en que la millor opció era la vegueria central, perquè es tenia (i es té) la percepció és que la majoria de la població del municipi així ho vol.

Per en Jordi Navarro Morera, geògraf i militant de la CUP de Girona

Aquests dies Salt ha atret l'interès de molt mitjans de comunicació, que estimulats per l'espectacularitat d'alguns episodis i enfrontaments entre comunitats, no han dubtat a fer carnassa mediàtica d'un poble amb problemes i conflictes i que lluita per tirar endavant.

Jo, com tants gironins de finals dels 70 i principis dels 80 vaig ser expulsat de la capital i amb la meva família ens vam instal·lar en un barri nou i perifèric que s'havia construït a correcuita a Salt. L'any 80 jo tenia 8 anys i un nou barri m'esperava, les Teixidores i les Filadores, un barri que acullia gairebé 2500 persones i que s'ubicava a les immediacions de l'antiga fàbrica Coma-Cros.

Joan Pujolàs i Vilar, militant de la CUP de Girona

Amb la mort, el passat 23 de febrer, del pres cubà Orlando Zapata, després d’una vaga de fam, la maquinària de l’imperi s’ha posat en marxa un cop més per atacar a Cuba i a la seva Revolució. De fet, res de nou. La mateixa demagògia, les mateixes mentides, la mateixa hipocresia. Ja hi hauríem d’estar acostumats, suposo, però costa acostumar-se a tanta infàmia. El perill és que, a base de repetir una i altra vegada els seus falsos arguments, aconsegueixin enganyar a una part d’aquesta massa que ells voldrien manipulada, acrítica i adormida.

Per Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya de la CGT i militant independentista

Que la crisi l'han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial incidència en l'entorn natural dels humans. Ni dubtem a l'hora d'analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure amb la possible superació d'aquest període de recessió.

Per Tomàs Sayes, membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Fa un any, per aquestes dates, emprenia una de les accions més rellevants per a la meva vida.  Fa un any iniciava una vaga de fam contra la privatització, mercantilització i degradació de la universitat pública.  A banda, també, per demanar la retirada de les sancions a 27 companyes expedientades per lluitar per la mateixa causa.

Després de 31 dies, vaig ingressar a l'hospital i allà decidírem finalitzar la vaga per la inutilitat, per paradoxal que sembli, de demanar diàleg i participació en aquesta democràcia. 

Joan Pujolàs i Vilar, militant de la CUP de Girona

Després d’uns darrers anys força dinàmics pel que fa a les diverses realitats de la lluita contra el patriarcat (alliberament de gènere, lèsbic i gai, moviment trans i intersexual...) trobo necessari fer una mica de balanç, reflexionar-hi i, finalment, fer una mica d’autocrítica.

Abans de començar, caldria aclarir breument alguns conceptes. El patriarcat és un sistema de relacions que centralitza el poder en mans del pare, de l’home adult heterosexual. Imposa una divisió en funció del sexe, atorgant segons aquest unes o altres funcions en la vida social.

Per Pau Lozano Peruchet, de l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell "La Falç"

Aquest començament d’any ens hem trobat amb una terrible xifra d’atur del 20%, un de cada 5 treballadors està sense feina. 1.331.500 persones a l’atur als Països Catalans. Aquesta xifra és encara més terrible, més crua si ens referim a l’atur juvenil, 20 punts per sobre de la mitja, on gairebé un de cada dos joves es troba a l’atur.

Abans de començar, cal recordar que els mitjans, polítics i sindicats al servei dels grans empresaris i la patronal menteixen quan ens volen fer creure que la crisi i l’atur són una desgràcia natural, com un terratrèmol o un huracà, que hem de sofrir.

 Per Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya de la CGT i militant independentista

Quan van matar Déu, ell encara no era a casa, però els assassins en nom de la Història ja el van tindre davant amb la barricada encesa del seu pensament, raonant sense el dogma de la Raó damunt l’altar per oferir-li sacrificis humans, d’altres subjectes de la comunitat humana. Perquè la Raó i la Història com a dogmes que substitueixen Déu també han de ser combatudes, sense cap mena de dubte, com qualsevol altre dogma d’ahir, d'avui o demà. Cal combatre-les sense deixar de ser humans, sense perdre la noció dels altres que, malgrat no siguin com nosaltres, comparteixen precisament la nostra humanitat.