Llibertat.cat, el portal d'Informació i d'opinió de l'esquerra independentista, ha arribat als 10.000 articles publicats. En quatre anys, Llibertat.cat ha assolit aquesta fita a partir de l'esforç desinteressat de totes les persones que hi han col·laborat i n'han format part. 

Llibertat.cat va iniciar el seu camí, tal com la coneixem avui dia, l'any 2006, però no pas òrfena i sorgint del no res. Llibertat.cat naixia hereva de Llibertat.com, un portal que des de l'any 1999 oferia a l'Esquerra Independentista una eina també de difusió i debat al servei de tot el moviment.

 Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).

Esclat d'independentisme - Voluntat d'avançar cap a la Independència

La manifestació d'aquest dissabte a la tarda no ha estat tan sols una mobilització històrica i puntual, relacionada amb uns fets judicials conjunturals espanyols. Des d'un coneixement més profund de l'independentisme, aquesta demostració política de la voluntat popular és, sobretot, un esclat de l'independentisme, l'esclat d'un moviment polític que s'ha anat desenvolupant de manera creixent d'ençà de les grans manifestacions populars en defensa del dret de decidir de la nació catalana, de principi de l'any 2006, que van superar per primer cop a nivell massiu la dinàmica parlamentària espanyola i que s'han continuat després amb les consultes del darrer any.

10 de juliol: Reconstruïm una nació esquarterada; construïm una terra lliure

L’any 2010 és ja una referència històrica per a la Nació Catalana. La consulta d’Arenys de Munt va obrir una escletxa a  la dominació espanyola que durant aquests mesos ha corregut com la pólvora de la llibertat. Centenars de pobles i ciutats catalanes i gran part de la població van expressar la seva voluntat de trencar amb l’Estat espanyol. En aquest sentit, aquest any restarà també marcat per la sentència contra l’Estatut del Principat, el dictamen demorat durant quatre anys que per fi clarifica el panorama i sentencia a mort les diferents vies de l’autonomisme.

Fèlix Goñi i Roura néixer el 24 de novembre de 1958. A l'lnstitut del Prat de Llobregat va iniciar la seva iniciació política a partir d'una participació activa en el moviment de batxillers i en manifestacions nacionalistes. A finals de l'any 1975 va començar a treballar en una indústria del ram químic del Prat, lloc on va participar en una lluita activa al si del moviment obrer, implicació que el va portar a fer de representant sindical dels seus companys de treball.

Fèlix Goñi va militar a les J.R.C. (Joventuts Revolucionàries Catalanes) i l'any 76 i el 77 al PSAN-PROVISIONAL, des d'on va impulsar el Front Sindical. També va formar part com a independent de la candidatura del PSAN, a les eleccions municipals del Prat de Llobregat.

Ara ja ho podem dir. Les Consultes sobre la independència de la nació catalana no sols són una operació de gran abast de conscienciació política, sinó  que són un fonament sòlid de l’organització popular que ens pot portar a la independència.

Abatre les fronteres mentals

Des de fa mesos s’està duent  a terme la campanya “Televisió sense fronteres”, que pretén recollir les signatures necessàries per presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament espanyol, amb l’objectiu fonamental d’aconseguir que TV3 es pugui veure sense entrebancs al País Valencià.

Per la seva banda, el passat 2 de febrer,  el Parlament  principatí va aprovar una declaració d’adhesió suport a aquesta iniciativa, amb un llenguatge ranci que evitava, el terme llengua nacional, en canvi, usava termes connotats negativament com ara “llengües regionals o minoritàries”.

Ja avançat el procés de les Consultes, amb la tongada del 28 de febrer que hem clos avui, s’imposa fer-ne un balanç que vagi més enllà de la simple valoració quantitativa.

L’aspecte quantitatiu de la participació és important, encara que ho és més per les interpretacions que en puguin fer els enemics de la independència que no pas per la seva significació objectiva en aquesta mobilització. 

Julià Babia Privat “Nen” va néixer al barri del  Poblenou de Barcelona el 25.1.1961  Als 10 anys es va traslladar a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981.

El 1976, als 15 anys d’edat, ingressà a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment al Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-p).

 - Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull       
a l’hora del crepuscle?

La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents. (*)

Martí Marcó i Bardella va nèixer el 1959 al carrer Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Padró, al si d’una família de tradició republicana procedent de Peralada (Alt Empordà). Més endavant va passar a viure al carrer del Tigre, del mateix barri. Treballava a un taller mecànic del carrer Viladomat, tot i que era electricista de formació, i seguia els seus estudis en horari nocturn a La Salle. 

 

Enguany, a la Diada de Mallorca, la paraula clau és unitat. Unitat en molts de sentits, unitat per a molts objectius. Aquests dies, l’independentisme de l’illa sortirà al carrer reivindicant aquesta paraula per damunt de moltes altres que també ens defineixen i ens fan ser el que som, com independència, socialisme, antipatriarcat, etc. No hi renunciam, clar, però ara és el moment de reivindicar una altra paraula, massa sovint deixada de banda. La unitat.

Quan a la Diada de Mallorca parlam d’unitat, ens referim abans que res a la de la nostra nació: els Països Catalans. Aquesta idea és defensada arreu de l’illa, sempre entesa com a quelcom , com a punt de partida indiscutible, com a objectiu bàsic. Així es veu i sempre s’ha vist a Mallorca, no només per la gent de l’esquerra indepedentista, sinó inclús pel catalanisme i pel  més tou, el de la renúncia fàcil. No debades el lema de la  del 30 durà com a títol principal “Decidim Països Catalans”.

Amb la teva llavor hem fet l’escamot dels qui mai no reculen.

Joaquim Sánchez i Nuñez va néixer a l’Hospitalet (Baix Llobregat) l’any 1963, fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat del Llobregat, on estudià el batxillerat.

Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament a les mobilitzacions que tenien per escenari les Rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.

Els estudis de català a l’institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l’independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.