Segons un comunicat que han fet públic, manifesta que "urgeix una solució definitiva a la moratòria hipotecària: ampliar-la i oferir ja una solució estable per les famílies afectades que poden ser, segons les nostres estimacions, més de 120.000 persones en situació de vulnerabilitat i moltes d’elles amb menors d’edat".
Apunta, "les conseqüències de l'estafa de la crisi del 2008, es va fer recaure només a les famílies. Els bancs –amb la connivència dels governs que van permetre fer servir clàusules abusives– van instar procediments d'execucions hipotecàries per l'impagament de les quotes mensuals, i es van quedar amb la propietat de centenars de milers d'habitatges, que a la pràctica van robar a la classe treballadora, autònoms i petits empresaris. Vam patir milers de desnonaments, pèrdues de vivendes, atemptats contra el Dret a l’Habitatge que recull l’Estatut de Catalunya i la Constitució, ambdós inútil paper mullat pel que fa a la garantia d’aquest dret fonamental per garantir la vida i la resta de Drets Humans. Les execucions hipotecàries han estat terrorisme del sistema capitalista i de l’Estat contra la població".
Per aturar l’enorme conflictivitat social durant els anys més durs de la crisi del 2008, es va posar en marxa, entre altres, una mesura consistent en la possibilitat de suspendre el desnonament del seu habitatge habitual a les persones que estiguessin en vulnerabilitat social i complissin també un munt de requisits difícils de demostrar, per permetre a les famílies conservar la possessió de l’habitatge durant dos anys. Va ser una mesura per sortir del pas de manera provisional i molt restrictiva. Parlem del Decret 27/2012. Però l'absència d'habitatge públic i la gran onada de desnonaments no va fer més que augmentar la xifra dels que accedien a la moratòria hipotecària. La Llei 1/2013 la va ampliar a quatre anys. Però la banca capitalista, que va ser la causa de la crisi i a qui vam rescatar amb diners públics, és insaciable i els desnonaments continuaven augmentant sense límit. La moratòria es va ampliar temporalment fins a quatre vegades, en total han estat onze anys de moratòria -d’uns 30.000 desnonaments- que finalitza ara, el 15 de maig del 2024.
Diversos moviments socials, fa mesos que intenten saber quin nombre exacte de famílies están en aquesta situació i ni el Ministeri d'Economia –qui va donar les últimes xifres de què disposem: 27.600 famílies el setembre del 2017– ni el Ministeri de Justícia, i tampoc la Secretaria d'Estat de l'Habitatge no ho han aclarit. El tema ara està en mans del Congrés que a través d’una petició del grup de Podemos ho ha de debatre.
A dia d'avui, de segueix amb unes xifres d’habitatge públic que haurien de fer dimitir a tots els càrrecs polítics de les darreres dècades. La PAH-GIRONA-SALT exigeix que la moratòria hipotecària s'ampliï, que es resolgui la problemàtica de forma definitiva, de manera que la llei obligui de forma contundent als grans tenidors a cedir l'ús indefinit d’aquests habitatges per a les famílies que els habiten i que van ser víctimes de la crisi del 2008.
