El SEPC ha denunciat un nou cas d'assetjament sexual a les aules; Jordi Matas, un prestigiós catedràtic de Ciència Política i actual vicerrector de la Universitat de Barcelona.
Fa menys d'una setmana, les estudiants d'arreu dels Països Catalans sortíem als carrers entorn la Vaga del 14 de desembre contra els professors agressors i per un model coeducador. Avui, es fa públic un article en què, un cop més, es confirma que no es tracta de casos aïllats, sinó que venen d'una violència masclista estructural donada pel sistema capitalista i patriarcal.
Jordi Matas, conscient del seu rol de poder, no només en tant que professor sinó també com a part del Rectorat de la UB, va assetjar sexualment una alumna durant un curs sencer, arribant a provocar sobre aquesta atacs de pànic, ansietat i gairebé l'abandonament dels estudis. El professor li enviava missatges pujats de to, insistia en què l'alumna li fes cas, i inclús la perseguia per la universitat, fins a tal punt que l'alumna va denunciar el cas a la Unitat d'Igualtat de la UB el marçde 2017. Davant això, una comissió formada per tres homes va decidir arxivar el cas.
Pel SEPC, "ens trobem doncs davant un nou cas d'assetjament sexual per part d'un professor agressor, i que, a més a més, s'ha hagut de gestionar a través de l'autodefensa feminista i el companyerisme de gent propera a l'alumna, protegint-la moltes vegades quan aquesta demanava ajuda els dies que el professor la perseguia per la universitat. Per tant, un cop més, veiem com els protocols i les institucions es mostren completament inefectius davant una violència que es dona constantment a les aules. A més a més, la mateixa Universitat de Barcelona va acusar l'alumna d'haver filtrat informacions aleshores i la va amenaçar amb prendre accions legals, confirmant no només la inacció de les institucions, sinó també l'encobriment per part d'aquestes. De fet, inclús alguns docents, també coneixedors del cas, van preferir no intervenir per tal de mantenir el seu prestigi front la institució. I és que tot i tenir coneixement de les accions que podia dur a terme per la via institucional i a través dels protocols, l'alumna dubtava de la utilitat de presentar una denúncia i tampoc volia perdre l'anonimat".
Després d'apartar-lo de la candidatura del 2020 davant les nombroses queixes per part de l'alumnat, l'actual rector de la UB ha reincoroporat el professor a la seva candidatura com a Vicerrector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, probablement el que comporta una major projecció pública. La conseqüència d'aquests fets en la vida de l'estudiant és molta, així com en la majoria d'aquests casos, i veiem com les institucions no només encobreixen, sinó que reincoroporen a professors sense cap assegurança de que aquest hagi canviat res del que va fer.
La violència masclista es manifesta un cop més a les universitats en forma de professors agressors, i des del SEPC tenim clar que no s'aturarà fins que no hi hagi un model coeducador que aconsegueixi abolir el patriarcat de les aules, i conseqüentment de la societat. Les estudiants hem perdut l'esperança en les institucions, ja que aquestes, si algun cop s'han manifestat, ha estat només per mantenir el seu prestigi.
