Ara que es parla de manera tan frívola sobre els indults als presos polítics, com si el govern de Pedro Sánchez hagués fet un ou de dos vermells. En tot cas l'ou el va fer la gallina dels ous d'or que manté econòmicament Espanya i que es diu Unió Europea.
Ara que es parla també d'amnistia i que podria acabar beneficiant més als botxins d'aquesta història (jutges i policies) que a les víctimes (ciutadans catalans) convé recordar que no parlam de justícia. Parlam de política.
I, si de cas, d'injustícia.
Perquè és una justícia irreparable que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa hagin passat quatre anys (4!) de les seves vides, privats de llibertat. 1.500 dies tancats a la presó. Prop de 15.000 dies de tortura psicològica a ells i als seus parents. I en menor mesura, però també cal no oblidar-ho, de tortura psicològica als seus companys de lluita que ens hem vist cada dia dels que ells eren a la presó amb la pressió i tensió de no fer res que pogués perjudicar els ostatges que tenia (i els que té) l'Estat espanyol.
I, encara més, convé recordar que els líders esmentats encara estan privats d'alguns drets democràtics.
Quan parlem d'indults i d'amnistia (i de traïcions i tal i tal...) tenguem en compte que aquestes persones han estat injustament empresonades per raons estrictament polítiques i que mai ningú (igual passa am les persones exiliades) els podrà tornar tot el que l'Estat criminal espanyol els ha robat.
