Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Raons ètiques i morals

Article de Gonçal Castelló (Gandia, 1912- Barcelona, 2003), publicat a la revista Canigó núm. 608 el 2 de juny de 1979

15/07/2023 El fil roig

Quan diumenge a la nit aparegué al telediari el gran "show" de Felipe González en el Congrés del PSOE. els televidents ens vérem quedar bocabadats. Ni més ni menys que gairebé trenta minuts dedicats al discurs del senyor Felipa com si es tractés d'una figura important de la UCD.

Bo. però que passa acl7 És que la democràcia ha entrat a TVE.? Els primers plans de la fotogènica cara del líder socialista. va produir impacte, i la seua facúndia d'home del sud, deixà embadalida més d'una joveneta encara que no li interessés la política.

Tot allò sonava a trampa, massa facilitats per a l'esquerra triomfadora de les eleccions municipals als llocs importants i decisius de l'Estat espanyol. Quan el govern de la UCD . bombeja les actituds de l'adversari és que hi ha gat amagat, la gent no pot creure tantes facilitats donades per part d'un partit í un govern que fins ara han jugat com cavallers de fortuna que sempre ho fan amb les cartes marca- des.

Perquè la maniobra ha estat ben clara. darrera del problema dogmàtic de marxis- me o no marxisme en la formulació ideo- lògica del PSOE. hi havia quelcom més que una posició de principis ideològics. La base del PSOE. representada pels seus delegats sap molt poc o gairebé res de marxisme. és analfabeta en termes generals de la doctrina científica de Carles Marx i Frederic Engels. Un partit com el P.S.O.E. que quedà desfet després de la guerra i repressió subsegüent, amb poca o nul·la experiència da clandestinitat. sense quadres ni militants quan mori Franco, i que augmentà miraculosament com la bromera controlada de les màquines de rentar, no estava al nivell de plantejaments del socialisme científic, i el que la nou vinguda militància veia darrera del mot marxisme, era que el partit es decantés cap a l'esquerra.

La gent socialista, com la comunista i com totes les masses populars del pals, que varen ser mobilitzades en el moment de la mort del dictador i després varen ser enganyades amb els altisonants mots de " involució, poders fàctics", etc., estan més que fartes del consensua i de la continuació del franquisme.

El vot de critica a l'executiva del partit estava en l'aire com una critica permanent produïda pel deseners que la gent constata cada vegada que veu que la continua- ció del franquisme és un fet real i es marxa cap enrere com fan els crancs.

-demòcrates que en definitiva interessa al senyor Willy Brandt, les multinacionals i molt a la rereguarda els interessos capitalistes ameri- cans.

El grup que propugnava la continuació del terme marxista, no s'havia adonat de l'habilitat del senyor Felipa, aquest des de les posicions revolucionàries de la clandestinitat quan s'anomenava “Isidoro", ha arribat a les posicions social-demòcrates que en definitiva interessa al senyor Willy Brandt, les multinacionals i molt a la rereguarda els interessos capitalistes americans.

Hi ha una dita que no falla, "el qui paga mana", i el senyor Brandt i la social-democràcia han pagat molts xavos. i Felipe González és indubtablement l'home posat per a portar les masses socialistes a posicions dretanes.

El mateix professor Tierno Galván, que empentà la critica sota el mot marxisme, ha declarat que no hi havia una alternativa d’una nova executiva perquè “la Internacional Socialista” no admetria altre Secretari General que no fos Felipa González, i reblà el clau en dir que els poders fàctics "no estaven disposats tampoc a admetre un nou Secretari General" .

La maniobra està clara. la retirada de Felipa González per un termini de sis mesos permetré d'obrir un procés de clarificació del PSOE. cap a positures moderades en la via de la social-democràcia. i ales- hores retornaré vencedor el senyor González després d'haver-nos parlat de les seues raons ètiques i morals, raons que foren un "latiguillo" estudiat de cara al seu retorn.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid