Els aqüífers són fonts d'aigua subterrània que es troben al subsòl de la nostra terra. Formen part de les fonts d’abastiment d’aigua més importants. Malauradament, aquests sistemes subterranis estan sent amenaçats pels residus urbans i industrials continguts en les desguassades; entre aquests destaquen plaguicides orgànics persistents (POP), metalls pesants com plom, mercuri o crom hexavalent, fertilitzants nitrogenats i altres contaminants químics.
Aquests recursos hídrics són essencials per abastir les poblacions locals amb aigua potable. No es tracta només de l’entorn natural, de la flora i fauna o de la prevenció d’incendis. Ens hi juguem la subsistència futura i la nostra salut dia a dia. Una dada: la potabilització de l’aigua de consum humà, extreta de grans cabals, es realitza amb desinfectants biocides com l’àcid hipoclorós o l’hipoclorit (que elimina bacteris i altres microbis, és clar), però de toxicitat comprovada; i de coagulants o sedimentadors, especialment el sulfat d’alumini, que a banda de desmineralitzar l’aigua, el nostre cos assimila de mica en mica. L’alumini, prohibit en alguns usos com l’elaboració d’estris de cuina, és assimilat durant els anys als pulmons, als ossos i fins al cervell humà. Alguns estudis han relacionat aquest component present a l’aigua potabilitzada amb demències o l’Alzheimer.
La contaminació de l'aigua provocada pels residus urbans inclou les matèries fecals procedents de fosses sèptiques, els fertilitzants agraris o herbicides utilitzats en agricultura intensiva, entre altres contaminants. L’explotació agrària i ramadera extensiva és preocupant. Però el problema augmenta encara més quan parlem del descontrol en el tractament dels materials i elements tòxics per part d'empreses industrials sense escrúpols ni control governamental. Residus incontrolats, abocadors amb marc legal –i un gran negoci d’empreses amb vincles polítics– que es converteixen en un degoteig de verí al subsòl (piles, plàstics, olis, substàncies tòxiques industrials...), en què l’acció d’un altre ens, l’Agència Catalana de Residus, brilla per la seva ineficàcia i per la pudor, no sols de les deixalles, sinó especialment de la corrupció relacionada amb la gestió d’aquests residus. El gran negoci dels residus.
Per tal garantir un bon estat sanitari dels aqüífers, el Govern autonòmic català vigila, teòricament, la qualitat biològica i química mitjançant unes anàlisis realitzades regularment pel Departament Territorial competent. Dins aquest departaments treballen experts mediambientals responsables de fer un seguiment de la contaminació de l’aigua, i també de la que circula sota terra. Tot això, hipotèticament, i propagandísticament. La realitat és tota una altra, i els aqüífers, un tresor col·lectiu, emmalalteixen a marxes forçades i ens duen a un camí irreversible. Les “estructures d’Estat” autonòmiques ni tan sols fan aquesta funció com cal. Es tracta d’uns organismes, i dels seus responsables polítics, que en comptes de preservar la salut de l’aigua, i de la terra, i dels catalans, es preocupen més de la seva pròpia subsistència.
La problemàtica actual de la contaminació subterrània s’ha vist agreujada durant anys pel descontrol dels efluents abocats al subsòl sense control ni vigilància sanitarioambiental. El resultat ha estat un deteriorament significatiu de la qualitat del medi ambient local amb conseqüències directes sobre la salut, la salut dels humans i del nostre hàbitat. I encara hi ha grans quantitats d'efluents urbans mal gestionats acumulant-se en el subsòl sense cap filtre ni tracció previs, abocaments incontrolats que contribueixen substancialment a l'augment constant en nivells de toxicitat detectada recentment al medi ambient. L’any 2019 es van fer diversos informe on es mostraven preocupacions respecte al fet que determinades zones tenien nivells excessivament elevats de POP's com DDT o PCB's, presents a causa de la gestió inadequada dels residus.
Els aqüífers són una important font d'aigua, especialment en situacions d’alarma per sequera com la viscuda recentment; una important reserva i pol d’equilibri per a humans, animals i plantes. Malauradament, els contaminants com el plom, mercuri, cianurs i nitrats contaminen l’aigua subterrània en moltes parts del món. A Catalunya també hi ha problemes de contaminació amb substàncies com el crom hexavalent, els nitrats, el mercuri, etc., que arriben a les aigües subterrànies. És fonamental prendre mesures per garantir la seguretat de l'abastiment d'aigua potable i protegir la salut pública mitjançant un control efectiu sobre aquests contaminants.
L'estat dels aqüífers a Catalunya és un tema de gran preocupació. Des de fa anys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha estat la responsable de la gestió i el control d'aquests recursos naturals. Malauradament, no sempre s'han adoptat les mesures necessàries per garantir que els aqüífers mantinguin una bona salut. Per una banda comptem amb aqüífers com els dels Montseny, drenats i dessecats sense escrúpols per empreses que n’exploten els recursos hídric (que ni ja tan sols ofereixen feina a les poblacions espoliades, i que facturen l’aigua en grans camions cisterna que marxen fora del país); per una altra banda, grans aqüífers que suposen el futur i la nostra riquesa, enverinats cada dia que passa, i des fa temps, amb la permissivitat de l’administració i la covardia de l’ACA, i del sistema jurídic, amb la negligència o complicitat d’uns i d’altres.
Recentment s’ha descobert que algunes zones agrícoles situades prop del Delta del Llobregat han estat greument afectades per la presència d'herbicides en el subsòl, cosa que ha provocat una ràpida reducció en les reserves d'aigua potable disponibles. La manca d’accions efectives per part de l’ACA va contribuir significament al deteriorament experimentat dels aqüífers catalans, amb el resultat directe de la destrucció medioambiental causada pels abusos industrials o agrícoles descontrolats. L’administració autonòmica ha comès negligències reiterades que han permès la contaminació dels aqüífers. No es pot dir d’una altra manera.
Suposadament l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa un seguiment de la contaminació de plom, mercuri, cianurs, nitrats, etc. a l'aigua subterrània. Hauria de ser fonamental per mantenir els nivells d’aquests contaminants al mínim i garantir que les persones tinguin accés a una font d’aigua saludable i segura. Però sembla que no és així. El més preocupant és que l’avaluació de l’estat de l’aigua subterrània, de l’aigua en general, la realitza en forma de monopoli la pròpia ACA, de forma molt acrítica, i que no rendeix comptes davant ningú.
Per tal de solucionar definitivament els problemes existent de contaminació subterrània caldrien polítiques rigoroses i valentes –i no covardes– per part de l’ACA, l’Agència Catalana de Residus i de la resta de les administracions responsables. I caldria, és clar, un moviment de resistència popular fort que defensés la salut dels nostres aqüífers, que denunciés l’entramat d’interessos que posen en perill l’aigua secreta de les nostres terres, per acció o per negligència. Perquè defensar l’aigua és defensar la nostra terra.
