Noèlia Arrotea, la Psicòloga del Born: "La marca de Caín"... és la veritat que ens farà lliures, el tip de riure que ens mereixem

La tasca d’una psicòloga Gestalt és provocar una reacció. La meva feina consisteix a rebre gent emprenyada i fer-la emprenyar encara més. Els casos de la sèrie PSIBORN encaren diferents patums catalanes, he parlat del Liceu, del Barça... La marca de Caín està fent més soroll perquè afecta la relació incestuosa entre els partits polítics i el periodisme. La culpa és vostra.

Sí que s’havien queixat, sí, però era gent intel·ligent, amb qui es podia raonar. La diferència rau en què els casos 6 La Иostra i 7 La marca de Caín denuncien amb humor la doble moral dels polítics i els mitjans de comunicació, col·lectius terriblement egocèntrics. Pel que fa a la base real de tot plegat, tenim una guia d’ús per als lectors: com més inversemblant et sembli una situació, més real és.

No té cap recorregut, els casos PSIBORN que trobem a psiborn.cat són llibres amb humor, “animus jocandi”. En aquest cas que esmentes, veig molta ira reprimida. A Igualada, el noi no es pot expressar; si jo fos la seva terapeuta, li recomanaria que partís cap al “sexili”, que vingui a viure al Born. No hi ha res més depriment que obrir Tinder a Igualada.

El pecat sempre és de supèrbia, tots els pecats. Esquerra Republicana pretén constituir-se en hegemònica a base de sotmetre’s de cara a l’exterior i reprimir a l’interior. No toleren la dissidència i, com tots els feixismes, ataquen “ad hominem”, la persona, incapaços de rebatre arguments, perquè no en tenen més enllà de consignes retòriques. Republicanisme, feminisme, sostenibilitat, independència, tot ho deixen buit de contingut, també la llibertat d’expressió. Com més evident sigui la seva desfeta, més agressius es posaran.

La marca de Caín és l’entrevista que els nostres periodistes no fan, l’escridassada que alguns polítics haurien de rebre a cada acte públic, és la veritat que ens farà lliures, el tip de riure que ens mereixem. La marca de Caín és allò que tu i jo sabem com a intel·ligència col·lectiva, també allò que no sabíem que sabíem, expressat des de l’humor i el sexe no convencional.

Sóc la protagonista i l’escriptora, però la veu narradora no coincideix amb el personatge. No és una narració en primera persona, tampoc omniscient, la narradora sap més sobre la trama que el lector, però no ho sap tot, de vegades fins i tot menteix, t’embolica. El personatge adquireix vida pròpia, camina sol, el deixes anar en una escena i com a narradora només cal que el vagis seguint.

Jo he triat integrar-me a la nació catalana, un país que està en lluita, he decidit participar-hi. Els argentins tenim experiència a fotre fora els espanyols i els Borbons, nosaltres no ho vàrem aconseguir amb cartolines de colors ni agafant-nos de les mans. Al principi, no qüestionava l’estratègia perquè considerava que com a nouvinguda no m’esqueia fer-ho. Ara, em crec amb dret a dir la meva.

Passa molta gent per la consulta, és qüestió de saber preguntar cada cosa a la persona adequada. A més d’especialitzar-me en l’assessorament d’empreses i equips esportius, darrerament he obert una línia de Coaching per a polítics. Des dels meus inicis a Barcelona, quan encara no tenia la doble nacionalitat, vaig patir pressions per part de serveis d’intel·ligència, papers a canvi d’informació sobre les persones que acudien a la consulta, una flux d’informació que ha acabat sent d’anada i tornada.

És novel·la negra mediterrània, en contraposició a la nòrdica, sempre més fosca, freda. L’editorial Pedra de Llamp ha abraçat el concepte, perquè entenem que el gènere negre permet encabir personatges que, malgrat moure’s entre els grisos de la moral relativa, o justament per això, combaten la doble moral tan nostrada. A PSIBORN, no hi ha bons i dolents, són tots uns fills de puta.

Perquè la crítica literària dels grans mitjans no és lliure, respon a interessos en primera instància polítics, de control polític, només volen que llegim allò que hagi passat pels filtres de les grans editorials i distribuïdores, que són els del poder. En segona instància, també responen a interessos econòmics. Davant de la quantitat d’obra publicada, acompanyada d’algunes ressenyes independents que la qualifiquen d’alta literatura, es pot entendre una bona crítica o una mala crítica, però la manca de crítica és aliena a criteris purament literaris.

Els règims autoritaris, i els règims colonials són necessàriament autoritaris, actuen així. La manera de donar-li la volta és l’estratègia “Rosalia”, triomfar lluny del seu abast fins a un punt que ja no et poden aturar, llavors han de fingir que els hi agrada i fer-te la gara-gara. Estic enllestint la traducció a l’argentí, és el meu país d’origen, també publicarem a Mèxic en espanyol internacional (no en el seu dialecte ibèric), de tot això se’n derivaran edicions a altres països. En assolir l’èxit internacional, després aquí ens aniran al darrere, ja sabem que són mesells. Acabaran produint la sèrie televisiva i pel·lícules de La Psicòloga del Born. I en català.