Des del País Valencià es pot opinar sobre el procés al Catalunya amb algunes mancances d’informació, però també segurament amb una visió menys visceral.
Entrar a valorar aquest procés, malgrat els desitjos de totes les forces d'esquerres i anticapitalistes perquè fos d'una altra manera, com una "revolució social" de caràcter clàssic (pel socialisme) crec que és un gran error ja que estem davant d'un procés de Revolució Democràtica per la Independència (que no és poc). Confondre els desitjos amb la realitat, és molt poc dialèctic des del punt de vista marxista i pragmàtic. No es tracta de renunciar a la gran UTOPIA, es tracta de valorar el moment polític concret em què ens trobem. La majoria independentista va votar per Junts pel Si i juntament a la xicoteta burgesia sectors importants de treballadors i treballadores també van donar el seu suport a aquesta formació.
Artur Mas i altres han estat forçats a posicionar-se, fins a assumir el discurs independentista i de ruptura amb l'Estat Espanyol. Aquest posicionament ha significat també la ruptura de CiU, l'avanç cap a posicions socials més afavoridores per al conjunt de les classes populars, l’enfrontament amb l’Estat, etc... però podem preguntar-nos si és suficient?, evidentment NO, però portem més de 300 anys de lluita social, de resistència per l'emancipació nacional, i mai en els últims temps, hi havia hagut una situació tan propera als nostres objectius. Des del punt de vista tàctic, ja que el nostre objectiu estratègic és bàsicament el Socialisme i l'Alliberament de la nostra Nació, per la qual cosa ens podríem preguntar si seria de marxistes desaprofitar aquesta ocasió? I també preguntar-nos quina és la correlació de forces actual de l'independentisme en general? Els resultats electorals ens han de posar en alerta, a no ser que es vulga sacrificar la prioritat de la independència a canvi de "determinades" lluites per conquestes socials que tot i ser desitjables, ens portarien a un carreró sense sortida, donades la correlació de forces.
Un altre dels arguments esgrimits per alguns i algunes, igual que alguna força política, és que el president en funcions Artur Mas no pot ser investit, ni "liderar el procés", pense que cau en un altre error tàctic: s'ha demostrat que el procés no el dirigeix Mas (malgrat la seva voluntat) ha estat la mobilització de les classes populars, la PDaD, l'ANC, AMI, etc., partits independentistes ..., 2 milions de ciutadans i ciutadanes. Un altre possible error que es comet, és negar a determinats "líders" i al mateix procés d'acumulació de forces, la capacitat d'arrossegament de sectors socials sobiranistes cap a l'independentisme.
Menysprear tots aquests "condicionants", és com dir que l'esquerra independentista i anticapitalista, podria fer-se càrrec amb bon èxit del procés d'independència i per les conquestes socials. No es tracta de deixar al descobert les debilitats de determinada esquerra, es tracta d'exposar la necessitat d'un "Pacte Tàctic" per fer avançar el nostre poble en el terreny social i la nostra sobirania, el nostre dret a decidir en tots els camps socials, sobretot en aquests moments que l'imperialisme, vol reduir al màxim la sobirania dels estats i nacions en favor dels grans estats capitalistes del centre capitalista. Del que es tracta, és de separar-nos d'un estat colonial i antisocial, per crear un altre, propi, mes lliure, molt mes social i es pugui exercir l'autodefensa del territori i de la seva ciutadania, de manera el més autogestionat possible.
Si férem una valoració absolutament pragmàtica, (simplista si es vol), prescindint de les anteriors valoracions, tots els supòsits ens porten a la necessitat que la recent proposta d’acord de Junts pel Si a la CUP, sigui assumit per la majoria de la assemblea de la CUP del dia 27 a Girona.
Vegem:
Es diu, que el vot al Principat en els eleccions del 20D, s'ha desplaçat cap a l'esquerra, però davant l'absència de la CUP a les eleccions, seria aventurat fer una lectura exacta. Podria ser que en unes noves eleccions al març, la CUP baixés de suports, igual que Junts pel SI?, perdria per tant l'independentisme? Hi hauria majoria per investir un president, fos el que fos el candidat?. Vegem altres suposicions, podria ser que augmentés els suports de Junts pel SI i aconseguissin la suficient majoria per investir el president, sense comptar amb la CUP ?.
Podria augmentar la CUP de suports i augmentar els escons? Si fos així no variaria la situació actual, ja que la CUP no podrà per si sola investir un/a candidat/a i començaríem novament de zero si no haguessin canvis de posicions respecte a Mas. En canvi en una situació nova, absolutament incerta, guanyaria l'Estat Espanyol, les forces reaccionàries, la socialdemocràcia espanyola presentaria les reformes d'Espanya com un aval per intentar perpetuar al màxim un estat opressor i colonial.
D'altra banda perdríem tots i totes els i les que estem per la Independència, el conjunt de les classes populars, els i les que estan a favor del procés, però també les que no han pres posició per la Revolució Democràtica per la Independència, per l'avanç democràtic i social i la ruptura amb el passat.
Des del País Valencià, intentem participar de la forma mes coherent i respectuosa possible, mirant el procés com un avanç que ens ajudarà també a nosaltres en un futur no massa llunyà. Estem segurs que internacionalment la nostra nació està en el punt de mira, com a visió positiva, però també creguem que si treballem amb l'absoluta confiança en nosaltres mateixos/es, farem que les decisions vagen pel camí d’incrementar els nivells de democràcia i sobirania nacional. I encara que ha costat sembla que s'ha aconseguit una proposta d’acord que no assoleix els nostres màxims però sí els nostres mínims i que en definitiva tenim tota la confiança que serà ratificada el dia 27D. La continuïtat del Procés per tant, es traduirà en millores socials per a les classes populars i les persones mes desfavorides. Per una sortida favorable ja.
Jesús March, de Poble Lliure i l’Assemblea Micalet.
