Aquesta setmana, el president Mas ha fet propostes que sap que són irrealitzables per la CUP, però això el fa aparèixer com un home flexible i li permet afegir pressió a l’esquerra independentista. Les xarxes bullen amb tota mena de “memes” on es titlla la CUP de traïdors, botiflers i agents del CNI. Ara tothom es fa l’escandalitzat i el sorprès amb la CUP, quan ja van deixar claríssim durant la campanya que, si era per ells, Mas no seria president. Si la gent se’ls hagués pres una mica seriosament, potser l’ANC i Òmnium s’haurien adonat que no podien demanar el vot per a qualsevol de les dues llistes independentistes –Junts pel Sí o la CUP- i en acabat pressionar la CUP perquè traeixi el programa que ells mateixos van acceptar com a vàlid per a l’independentisme. Jordi Sànchez, en canvi, es va afanyar a dir després de les eleccions que sense Mas com a president el procés naufragaria. Doncs potser s’ho haurien d’haver pensat abans.
Ahir dijous, molta gent es va llevar pensant que si avui no hi havia acord, el procés se n’aniria en orris. Jo no sé quina és la solució òptima per a la investidura, però no acabo d’entendre aquesta histèria. Hi haurà acord perquè ningú no pot assumir que hi hagi unes noves eleccions al març, llevat que el president Mas es pensi que Junts pel Sí es repetirà i que aleshores tindrà la majoria necessària per ser president sense els vots de ningú més –o de ningú més que no sigui unionista-. A veure qui s’empassa allò que el del 27 de setembre era el vot de les nostres vides.
També sabíem que el candidat de Junts pel Sí era Artur Mas, i sabem que 62 diputats són més que 10, i etcètera, i jo mateixa vaig votar Junts pel Sí (ho dic com a prevenció de segons quins comentaris), i aquest és el país que tenim. Però convé recordar que, quan el president Mas va llançar la proposta de la llista única, va dir que podia encapçalar-la o que podia tancar-la, i que no hi havia condicions personals en el seu plantejament. És evident que si Mas hagués tancat la llista no hauria pogut ser diputat, i si no s’és diputat tampoc no es pot ser president. Com a cap de llista, Romeva era un candidat perfecte que agradava a tothom, i la llista era transversal i no personalista, i tomba i que gira, i el vot de les nostres vides. Però ara res que no sigui Mas seria enterrar el procés. Potser que ens ho fem mirar.
Ahir dijous, molta gent es va llevar pensant que si avui no hi havia acord, el procés se n’aniria en orris. Jo no sé quina és la solució òptima per a la investidura, però no acabo d’entendre aquesta histèria. Hi haurà acord perquè ningú no pot assumir que hi hagi unes noves eleccions al març, llevat que el president Mas es pensi que Junts pel Sí es repetirà i que aleshores tindrà la majoria necessària per ser president sense els vots de ningú més –o de ningú més que no sigui unionista-. A veure qui s’empassa allò que el del 27 de setembre era el vot de les nostres vides.
També sabíem que el candidat de Junts pel Sí era Artur Mas, i sabem que 62 diputats són més que 10, i etcètera, i jo mateixa vaig votar Junts pel Sí (ho dic com a prevenció de segons quins comentaris), i aquest és el país que tenim. Però convé recordar que, quan el president Mas va llançar la proposta de la llista única, va dir que podia encapçalar-la o que podia tancar-la, i que no hi havia condicions personals en el seu plantejament. És evident que si Mas hagués tancat la llista no hauria pogut ser diputat, i si no s’és diputat tampoc no es pot ser president. Com a cap de llista, Romeva era un candidat perfecte que agradava a tothom, i la llista era transversal i no personalista, i tomba i que gira, i el vot de les nostres vides. Però ara res que no sigui Mas seria enterrar el procés. Potser que ens ho fem mirar.
