Parlament al Palau de Congressos de Tarragona durnat l'acte de la CUP-Crida Constituent

Reunits en assemblea

De baix cap a dalt

Totes i cada una de les persones que avui som aquí

Hem decidit que

És l’hora de dir ben alt que:

-Malgrat els mal averanys que apuntaven la lenta desaparició de les paraules, per cansament o per fuga de conceptes... aquells que els expressaven en veu alta, a cau d’orella o amb veu amplificada

S’han equivocat!

-S’han equivocat els qui afirmaven que no es podia ensenyar física nuclear en català. En aquesta, com en qualsevol de les altres del món, de tot es pot parlar i tot és possible. En català, en castellà, en occità...

-S’han equivocat les qui insistien que tot és mercat i que res que no sigui mercat val la pena de ser tingut en compte. Avui com ahir, fora del mercat, fora del capitalisme que ells veuen com a única possibilitat la vida peta amb força.

-S’han equivocat els qui insistien que enredàvem, que érem només nacionalistes

(independentistes els dèiem nosaltres)

i que no enteníem les lluites socials

(“no només les entenem, sinó que estem en cada una d’elles, dèiem nosaltres),

que volíem tapar amb banderes la misèria

(i la combatem dia i nit),

que deixàvem buits els carrers assaltant les institucions

(i no han deixat de cremar ni deixarem que ho facin).

-S’han equivocat les qui deien, un cop, i dos, i tres, que la grisor de les seves vides era l’únic color que podien aspirar a tenir les nostres. I ens fèiem pesades, insistents i alhora alegres, plenes de vida, lliures i autònomes.

-S’han equivocat les veus que afirmaven que no érem aigua clara i que segur que els fallaríem. Avui, aquí, Tarragona, 2015, venim a explicar ben fort que tot ja no està per fer però tot continua sent possible. I si no fos possible ho convertiríem en possible. Només els peixos morts segueixen el corrent del riu i només és silenciosa la pau dels cementiris.

-I s’han equivocat les qui volien i volen separar aquest país en funció dels orígens de les persones, segons d’on vénen pares i àvies. Som un sol poble i sempre ho hem estat.

Som un sol poble i cal la implicació de totes i tots perquè aquest procés no sigui un déjà vu del que ja va passar el ’78, i tantes altres vegades al llarg de la història. Hem desterrat Lampedusa: volem que tot canviï... per capgirar-ho tot!

Ara cal empènyer, cal estirar fort, cal tombar l’estaca.

Volem el procés que ens portarà a la independència en mans del poble, a les nostres mans, i com que res no acaba el 27 de setembre, també hi volem la totalitat del procés constituent. Nosaltres som qui ha de construir aquest nou estat en una part del nostre país.

Som les que no tenim casa, les que hem estat desnonades, les que no podem emancipar-nos, les que acollim la família i l’alimentem amb el sou d’una pensió retallada.

Som els que ens hem quedat a l’atur, qui treballa en condicions precàries i precaritzades, aquelles que ni arribem a final de mes ni sabem com començar-lo.

Som les que ens surt més a compte deixar d’estar explotades amb una feina mal pagada que portar la canalla a la llar d’infants, les acomiadades per haver-nos quedat embarassades, les assetjades sexualment en una feina de què som esclaves, les que el dia de demà podem morir assassinades.

Som els que hem assistit a la destrucció de l’escola pública, no podem pagar la universitat i tenim títols que només serveixen per decorar la paret, els professors precaris, explotats i retallables.

Som les filles i nétes de les extremenyes, andaluses i catalanes que van suar per guanyar les garrofes, que van patir fam, que van aixecar barris, pobles i ciutats.

Som els que no sabem com omplir les neveres, els enganyats pels bancs, els torejats per la patronal, els empresonats per intentar guanyar-nos el pa, els repressaliats per organitzar una vaga.

Som les classes populars, independentment de la llengua que ens agrada parlar, totes i tots formem el poble català.

Un poble que s’aixeca

Un poble que lluita

Un poble alegre, valent

I combatiu

Un poble que ha d’ensenyar les dents,

treure les urpes

i batallar pel que li pertoca.

Perquè és cert que l’Estat espanyol ens roba,

tal com el clan Pujol-Ferrussola.

Però cap d’ells tant com ens roba la Troika

Acabem amb el saqueig que patim per part de les classes dirigents.

Fem realitat totes les sobiranies:

política,

econòmica,

energètica,

cultural,

lingüística,

alimentària,

sexual...

Impugnarem les seves lleis amb veus als Ajuntaments i al Parlament,

però sobretot amb la força del carrer.



En nom del moment històric, ni farem ni acceptarem cap rebaixa:

Pa

Treball

Terra

Sostre

Cultural

Llibertat

No demanem res, ho volem TOT.

Governem-nos!