El factor de la por, utilitzat per la dreta europea, és un clàssic del conservadorisme europeu. Junkers, que quan va ser president del seu país va saltar-se totes les normes de la UE per afavorir amb corrupteles diverses moltes empresses multinacionals; ara fa mans i mànigues per portar el poble grec a la misèria, perquè en situació limit ja s'hi troba, ara.
És el mateix estil que utilitza la dreta espanyola, portar els mes desvalguts a la misèria i pagar els disbarats de la banca espanyola i de molts dels poderosos del país. I si algú s'hi oposa el tracten d'esquerra radical; per cert, i els guerrilleros de Cristo Rey, legionaris de Cristo Rey, etc., aquests que són centristes i demòcrates de tota la vida?
Tornant al tema grec, tal com estan les coses només ni ha una sortida: la negociació i el diàleg que tingui en compte què suposarien l'aplicació de les propostes de Junkers per a un poble con el grec.
De dirigents polítics que aproven lleis i només pensen en les seves conveniències ja en tenim prou.
Per a mi l'única solució viable és condonar el deute i fer-ne taula rasa.
Quan passin els períodes electorals i reflexionem sobre els deutes italià, espanyol i portuguès, alguns hauran de pensar més en l'economia i no tant en la política, perquè l'actitud de la dreta Europea en el fons és de pensar més en l'increment de les forces i idees d'esquerres que a solucionar els problema econòmics de l'Europa del sur.
