La Línia 9 del metro acumula un problema darrere d'un altre. Ara és la Generalitat la que juga a “fet i amagar” amb la possible privatització temporal del tram que arribarà fins a l’aeroport. Encara que s’assegura que s’ha descartat la proposta, és una possibilitat que no es pot obviar del tot, donada la situació financera de la Generalitat i la pulsió privatitzadora del Govern actual.
Per tot això, des de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) volem assenyalar algunes qüestions:
Recordar la nefasta experiència de les privatitzacions dutes a terme, tant per la Generalitat -com el cas d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) o la venda d’edificis públics-, com per l’Ajuntament -sota la forma de creació d’empreses mixtes com les gestores del cicle de l’aigua o els aparcaments públics-. En tots els casos ens trobem davant un malbaratament del patrimoni públic que genera nombrosos beneficis a grans grups econòmics privats. I, com és el cas de l’ATLL, realitzats amb tantes irregularitats que poden acabar generant un elevadíssim cost addicional per a les finances públiques.
La justificació d’aquestes privatitzacions és que el sector privat aporta un finançament que no és a l'abast del sector públic i que recuperarà amb els beneficis obtinguts durant els anys que gestioni el servei. Més enllà que no acostuma a existir una relació proporcional entre el capital avançat i les rendes que es reben, l’experiència d’altres casos semblants -com el de l’aigua- és que l’operador privat finança la inversió amb un crèdit que es reverteix sobre unes tarifes que finalment paguen els usuaris i que per tant, no fa sinó incrementar el cost públic de l'operació.
La història de la Línia 9 del metro és gairebé tota ella un “nyap” de planificació, finançament i realització. És en part una infraestructura excessiva, especialment en la seva connexió amb l’aeroport del Prat, que tenia l’alternativa més barata d’enfortir la connexió ferroviària actual. Ara la Generalitat es troba davant la incapacitat de finançar una obra que vol endegar amb urgència, fonamentalment per una qüestió d’imatge, i també per les expectatives -possiblement exagerades- que hi ha sobre el creixement del trànsit aeri.
Mentrestant, queden sense solució els greus problemes de transport públic que pateixen alguns barris de la ciutat, especialment els de Zona Franca, que veuen passar el temps sense que es resolguin les seves demandes. O els barris que fa temps que han vist condicionada la seva quotidianitat amb obres del metro interminables (com el cas del Guinardó o de la plaça Sanllehy). El que és realment urgent és resoldre els problemes de mobilitat i urbanístics dels barris afectats.
Els problemes de finançament de la Línia 9 són una més de les qüestions que afecten el transport públic. Un transport que cal millorar, tant per raons socials -garantint una bona mobilitat a tothom a un preu assequible-, com per raons ambientals, perquè és una qüestió prioritària per reduir els alarmants nivells de contaminació de la ciutat.
Per això cal una política de transport global que prioritzi inversions assequibles i no converteixi en negoci privat el que és un servei públic bàsic.
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Barcelona, 18 de febrer de 2015
