Les darreres declaracions d’Artur Mas i d’altres representants de la dreta catalana i del sobiranisme, en què plantegen de nou la possibilitat de renunciar a la consulta del 9 de novembre i de convocar unes eleccions, segons ells “plebiscitàries”, ens mostren la necessitat de no baixar la guàrdia en la lluita democràtica per la conquesta del dret a a l’autodeterminació i l’accés a la independència.
Les pressions de l’oligarquia catanyola i el lobby del pont aeri per bescanviar el dret a decidir per una tercera via que renegocii les condicions de sotmetiment d’una part del poble català a l’Estat espanyol i les seves castes extractives es multipliquen, i el perill de la traïció, combinant la dilació amb l’aigualiment del projecte, és evident si la direcció del procés recau a les mans de la casta política que sistemàticament ha frustrat les aspiracions populars.
Quina credibilitat pot tenir un govern i un sistema de partits que és incapaç de mantenir els seus compromisos electorals i defensar la voluntat popular davant un Estat hostil que demostra abastament tant la seva nul·la qualitat democràtica com la seva malaltissa obsessió anticatalana? Com pretenen fer-nos creure que els qui no són capaços de tirar endavant una consulta democràtica tindran el valor de fer valer una Declaració Unilateral d’Independència?
Que no ens venguin fariseus per messies: ja ho sabem que si de CiU depèn, mai no hi haurà declaració d’independència! De fet, CiU s’ha vist arrossegada per la mobilització popular a una situació que no desitjava en cap moment. Per fer una truita cal trencar els ous, i sense ruptura és impossible la llibertat. Serà només el poble en marxa qui farà possible la independència i els representants polítics que estiguin al seu costat en la lluita qui la declararan.
Ara més que mai, el referèndum del 9N és una fita històrica. Ens hi va ser o no ser amos del nostre destí, poder o no poder construir un projecte polític realment sobirà. I aquest referèndum només serà possible si, com ha passat en els darrers anys, el poble organitzat passa per sobre de les estructures partidistes i pren el protagonisme del procés sobiranista, conquerint els carrers, places i fòrums.
Així doncs, fem una crida al conjunt del poble català i en particular als i les independentistes d’esquerra a reforçar les organitzacions de base, a mobilitzar-se constantment en defensa del dret a l’autodeterminació i a desobeir les imposicions d’una legalitat hostil i antidemocràtica.
Ni un pas enrere! Ni traïcions, ni dilacions!
Sí al Referèndum, Sí a la Independència, Sí als Països Catalans.
Països Catalans, 17 de maig de 2014
