L’Hora Violeta, assemblea feminista de Reus, ha denunciat públicament al restaurant Enric II situat al polígon Riuclar de Tarragona per obligar les treballadores a vestir llenceria. Ho ha fet, mitjançant en un comunicat publicat a Pobleviu.cat.
Segons la nota de premsa, l'assemblea feminista desaprova totalment la iniciativa impulsada per aquest establiment i considera que la direcció del restaurant ha abusat de la seva posició a l’hora d’oferir nous llocs de treball, així com de la situació de necessitat laboral que pateix la població causada pel context de crisi actual (segons les darrers dades de l’Idescat, la taxa d’atur de les dones és del 21,77 %).
El comunicat també indica que la seva propietària, Loli Carrillo, ha manifestat que el nou “vestuari” va introduir-se fa prop d’un any per tal de captar i fidelitzar els seus clients, majoritàriament homes. La gerent del restaurant afirma que “les cambreres boniques agraden”, motiu pel qual va decidir “posar-les una mica més sexis”. Des del col·lectiu feminista, les declaracions de Carrillo s’interpreten com un atac directe a les dones, ja que posen de manifest la constant reducció de la dona a simple objecte sexual i eternitzen la seva instrumentalització en els engranatges del sistema capitalista. Carrillo també assegura que trobar un nou equip de cambreres va ser difícil, ja que “necessites noies que no passin vergonya, que sàpiguen servir taules i que siguin simpàtiques”.
En la nota, l’organització reusenca determina que "iniciatives com aquesta fan la dona més objecte i menys subjecte i que actuen com a element de perpetuació de la pressió estètica que les dones pateixen diàriament a través dels mitjans de comunicació, així com dels missatges de les campanyes publicitàries que presenten un prototip de bellesa malaltís i inassumible"
Per a L'Hora Violeta, "és inacceptable que la direcció del restaurant no contemplés les aptituds de les candidates ni la seva anterior experiència laboral, mentre que sí que va tenir en compte aspectes físics de les aspirants. D’aquesta manera, el col·lectiu criminalitza testimonis com aquest que apunten que la satisfacció de les dones es redueix a assolir determinats objectius estètics per aconseguir l’acceptació social del sexe contrari.”
