El regidor de Gent de Gramenet recorda que en aquesta ciutat del Barcelonès els partits que defensen la consulta representen un 35% de l'electorat
Membre de l'esquerra radical, alerta que si fos alcalde, el primer que faria seria "no pagar el deute als bancs"
Sergi Arnau és només un dels membres de Gent de Gramenet, aquest instrument del qual en diuen ‘partit polític’ però que per a ells simplement és una eina que els permet treballar per als ciutadans de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) des de l’Ajuntament. Regidor independent en un poble governat pel PSC, Arnau té el pragmatisme de la joventut i dels economistes. Cada expressió que fa servir és lúcida, racional, pràctica i factible. Es nota que parla en nom dels que representa, dels ciutadans que l’han fet estar on està avui.
-Qui són la Gent de Gramenet?
-Una organització política que es nodreix de les persones que participen en els moviments socials de la ciutat, i es constitueix com a partit simplement per poder tenir l’estructura legal per concórrer a unes eleccions municipals. No tenim cap organització supramunicipal, però si que ens coordinem amb altres candidatures d’unitat popular com la CUP o Candidatures Alternatives del Vallès, és a dir, els que treballen en la línia de l’esquerra transformadora.
-Així doncs, un partit amb propostes d’esquerres?
-Sí, i d’esquerra radical.
-Que vol dir per vostè radical?
-Que volem radicalitat democràtica.
-Distingeixen doncs entre esquerres i dretes.
-Sí, i des d’un punt de vista general, podríem dir que ens situem a les esquerres de les esquerres, és a dir, a l’esquerra dels tradicionals PSC, ICV o ERC.
-A molts polítics he fet aquesta pregunta, però es la primera vegada que em responen això ¿Com es distingeix aleshores entre les esquerres i les esquerres de les esquerres?
-És simple. Nosaltres existim perquè les opcions polítiques que hi ha no satisfeien prou. Per això tampoc compartim un mateix ideari polític. Vaig llegir a la seva entrevista a Ricard Gomà, d’ICV, que ell vol superar el capitalisme. Nosaltres en canvi som anticapilalistes i volem canviar el sistema perquè volem un espai econòmic i polític millor per a la ciutadania. Volem un altre sistema polític, econòmic i social perquè aquest és un sistema que té segrestada la democràcia i una incidència política i social fortíssima.
-Vist des de fora, i coneixent una mica la sociologia de Santa Coloma, no deixa de ser sorprenent que vostè, que és independentista, tingui el suport dels votants mentre ERC no té ni tan sols representació ¿Com s’explica això?
-Compte perquè en les darreres eleccions autonòmiques els partits que defensen la consulta van tenir un suport d’un 35 per cent.
-Potser la gent de Santa Coloma no està tan allunyada de la realitat de Catalunya dins d’Espanya com sovint es diu?
-Crec que gens. I quan s’exerceixi la consulta el 9 de novembre hi haurà sorpreses.
-I el partit majoritari de Santa Coloma, el PSC, creu vostè que té clara també aquesta qüestió?
-Això és un altre tema i el PSC està com està, cosa que es trasllada a la política municipal. Recentment, per exemple, no va votar la nostra moció sobre la consulta del 9 de novembre que vam presentar junt amb CiU i ICV. En va presentar una altra que finalment va ser aprovada quan, per sorpresa de tots, a l’hora de la votació un diputat de PXC va marxar. L’alcaldessa va fer valdre el seu vot de qualitat, tot i tenir el dret de no fer-ho, i va decantar l’empat. Aquí queda la claredat el tema.
-Què seria el primer que faria si fos alcalde?
-No pagar el deute als bancs. I hem presentat una proposta perquè es faci una moratòria ja que només d’interessos es paguen 3 milions d’euros anuals. Per tant, el deute i els interessos, 11 milions en total, ho deixaria aparcat. Eliminaríem tots els càrrecs de confiança, és a dir un milió d’euros anuals més, i rebaixaria el sou dels polítics. Parlo doncs d’un estalvi d’uns 16 milions d’euros que s’haurien de dirigir als serveis socials. I a pal·liar els efectes de la crisi que afecta, i de manera molt destacada, a la gent de Santa Coloma, una de les ciutats amb la renda per càpita més baixa de tot l’Estat. A l’Ajuntament hi ha gent que cobra molts diners per càrrecs posats a dit. Hi ha moltes maneres de pujar la dotació dels serveis socials.
-I és factible rebaixar la despesa!
-Sens dubte, i li posaré un exemple. El nostre govern, format per PSC, ICV i CiU, està treballant en la concessió del servei de neteja i recollida de rebuig. És el contracte més important, parlem d’una partida de vuit milions d’euros, un vuit per cent del pressupost. I hem fet una oferta alternativa perquè aquest servei el gestioni i l’executi –compte!, les dues coses- directament el municipi i no empreses de dubtosa reputació. Si es fa, l’Ajuntament deixarà de pagar 2,4 milions d’euros anuals a compte de l’IVA i del benefici industrial que deixa de produir-se. Econòmicament, una proposta inqüestionable i sense discussió possible.
-Recollir escombraries no és precisament un tema atractiu.
-Dubto que el mateix Ajuntament, l’empresa més gran de Santa Coloma i que contracta gairebé 700 treballadors, no sigui capaç de gestionar-ho.
-I amb aquest assemblearisme participatiu tan fantàstic com s’aconsegueix posar d’acord els 122.000 habitants de Sant Coloma de Gramenet?
-Home, això no es pot fer d’un dia per l’altre. I quan parlem de pressupostos municipals participatius no estem pretenent convocar una assemblea a la plaça.
-Com ho farien doncs per aprovar-los?
-Primer de tot, i el més important, és treballar perquè la ciutadania deixi de rebutjar tot allò que sona a política. La desafecció política se l’han guanyat els partits tradicionals a pols i cal corregir-ho perquè es clau. Per nosaltres un ‘partit’ és només l’estructura legal que ens permet treballar per a les persones de Santa Coloma.
-Es veu igual la política des de fora que des de dins?
-Des que vam entrar, la percepció de gestionar el govern municipal no ha canviat pel fet de ser-hi. I quan més temps portem més ens adonem de quanta raó teníem, cosa que ens referma en el nostre discurs.
-Es treballa bé al costat dels ‘grans’ partits com PSC, PP, CiU?
-Sí perquè al final tots som persones. Com sempre, ni ha de més simpàtiques i més antipàtiques, normal. Però és que no hem vingut aquí a fer relacions personals sinó la nostra tasca. I no som d’anar a fer el cafè per comentar la jugada. Nosaltres el que hem de parlar ho fem al despatx, on arribem o no a acords que, per cert, mai tenen a veure amb els grans temes de ciutat dels quals en quedem sempre al marge. Ens sorprèn en aquest sentit, especialment, el paper d’Iniciativa que mai dona joc.
-El preocupa la llei ARSAL?
-Aquesta llei allunya d’una banda la ciutadania del centre de presa de decisions i per tant és un retrocés democràtic important i privatitza els serveis.
-I això passarà?
-El model de gestió municipal s’ha de canviar. Ara bé, tampoc s’han gestionat bé els recursos des del govern central i un potser s’hauria de preguntar ¿i ho poden gestionar aquests que tenen un dèficit del 100% del PIB estatal? El problema no és que el servei sigui públic sinó com es gestiona des dels governs. Com també el mal finançament dels ajuntaments, malgrat que també han assumit competències que no estaven previstes. ¿Però això vol dir que se’ls han de treure? El que potser sigui un motiu, no pot ser l’excusa. Si els ajuntaments han assumit aquestes competències les han de gestionar bé, i tampoc es pot dir que tots els ajuntaments ho hagin fet malament.
-Falta més d’un any pel final de legislatura. Com veuen vostès l’aposta d’aquest moviment Gent de Gramenet?
-Quan vam entrar, es veritat que necessitàvem buidar el pap. Som gent que ve de la mobilització del carrer, no saps gestionar la paperassa de l’administració i gairebé tot ens sona a xinès. La primera necessitat potser era posar de manifest tot allò que l’administració i els mitjans et silencien i el primer any va ser així. A poc a poc ens hem anat familiaritzant amb l’entorn i crec que també se’ns ha començat a prendre seriosament. La mateixa alcaldessa no fa gaire ens va oferir públicament entrar al govern, però això no té cap sentit perquè és impossible canviar una manera de governar de la qual estem a anys-llum.
-Vostès, com Ciutadans per exemple o la CUP, funcionen també amb una forma d’actuar molt directa a la gent que inicialment sorprèn i potser ‘espanta’ però després va agafant cos.
-És que les nostres propostes són les propostes de la gent, i les nostres problemàtiques són també les de qualsevol ciutadà. No estem allunyats de la política i si protestem pel transport públic és perquè l’utilitzem. No som d’aquests que pugen el preu al transport públic però no l’agafen mai.
-Fa dos anys que hi son, com veuen ara la seva entrada a la política?
-El nostre missatge a poc a poc va calant. És difícil perquè l’accés als mitjans de comunicació municipals es redueix als 1.300 caràcters del butlletí municipal i els nostres fulls informatius.
-Per què va funcionar Gent de Gramenet?
-Els moviments socials a Gramenet són molt rics i tenen gran suport des de sempre, però amb el govern de Bartomeu Muñoz es va arribar al límit entre la ciutadania i l’Ajuntament. Molta gent va associar diversos d’aquests moviments a Gent de Gramenet. Nosaltres som coherents amb allò que prediquem.
-Tenen dos regidors, a les pròximes eleccions milloraran?
-Això no ho podem saber, però el nas ens diu que enrere no anirem. A més a més, som molta gent i rotem cada any. Per tant són dos llocs però vuit regidors, i els nostres sous -que són generosos- els donem a l’organització i als projectes socials que impulsem. El fet d’entrar aquí no ha suposat cap canvi en la nostra manera de pensar i de funcionar, tot el contrari, l’ha accentuat.
-Que desitjaria vostè aconseguir abans d’acabar-se la legislatura.
-Que la nostra moció d’estudiar la viabilitat legal de no pagar la part del deute il·legítim als bancs, és a dir aquell percentatge de diners que carreguen al capital públic que han rebut, i aprovada pel ple s’executés.
