La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD), que agrupa persones des de diferents àmbits i ideologies polítiques i que tenen el punt de trobada en la necessitat del dret a decidir del territori valencià com ha subjecte polític, ha publicat a través del seu web un comunicat on denuncia el progressiu tancament dels mitjans en català al País Valencià i les raons polítiques que això amaga.
La PDaD front al nou atac a la comunicació en català
El tancament de Catalunya Ràdio és un nou acte de la repressió que patim els valencians i valencianes. La repressió sempre és inacceptable, però ho és encara més quan es practica de forma evident, sense atendre als principis més bàsics de justícia i ni tan sols de legalitat, i amb l’actitud de qui es creu impune.
El PP valencià ha fet un permanent abús de poder des del seu règim de 18 anys, basat en la manipulació i la desinformació i fonamentat en la corrupció. La persecució de qualsevol expressió de pensament crític ha estat un dels seus eixos principals, i més encara quan aquest podia tindre potencial i capacitats per a arribar a la població. La negació i la destrucció dels vincles històrics, culturals, socials i polítics entre els pobles de parla catalana, ha estat altre gran eix d’aquesta persecució (seguint amb la mateixa línia iniciada durant la Transició).
Tots dos eixos s’unien en les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, uns mitjans que arriaven a tot el país gràcies a l’esforç de la gent, que posà diners per a que s’alçaren els repetidors; que tothom entenia i que eren molt propers; amb notícies de casa i amb noms com el de Joan Bustos; amb el nostre oratge i la càmera de Benicàssim… Mai li feien publireportatges al líder de torn al PP valencià i, el que era pitjor, informaven amb rigor. No ocultaren l’accident de Metro del 2006, no manipularen el lladronici al descobert amb el cas Gürtel i ensenyaren les vergonyes de Camps al judici que no pogué evitar.
També s’uneixen en Acció Cultural del País Valencià, que sempre ha patit la persecució directa i gens amagada del PP des del Consell valencià i les institucions com l’Ajuntament de València. Podem recordar el vergonyós cas dels XXV Premis Octubre, al 1996, quan Rita Barberà decretà la persecució dels seus actes. Va fer arrencar tots els cartells amb el disseny d’Enric Salve i el pretext, com ara, fou que no es complien determinades normatives. Els arrencaren i deixaren tots els altres, amb centenars de dissenys i d’anuncis distints.
Amb accions com eixa, han deixat clara la seua política de sempre, l’apropiació dels instruments públics sota eixe antic principi de perl’amic el favor i per l’enemic la llei. Una cultura de castes i privilegis heretada de la nova planta i amb el suport del poder central espanyol que, ara, vol responsabilitzar de tot la descentralització que mai ha estat autonomia ni autogovern.
Denunciem que hi ha centenars de ràdios i televisions que emeten en les mateixes condicions administratives que emetien TV3 i Catalunya Ràdio, i que només es persegueix aquestes, amb multes que no responen a cap criteri de proporcionalitat. Per què no s’apliquen a totes eixes senyals? Si el Ministeri considera justes i proporcionades les sancions, a que espera per a aplicar totes les que estan pendents? Si és així, és tracta d’un abandó d’obligacions que impedeix recaptar centenars de milions d’euros en multes, en un moment que són tan necessaris. I aquest abandó de funcions és un delicte tipificat al Codi Penal espanyol.
El que s’ha de fer, però, es deixar de perseguir la informació perquè no interessa al PP. El que s’ha de fer és aprofitar els recursos disponibles, com són els repetidors d’ACPV, i reobrir les emissions de Catalunya Ràdio i TV3. El que s’ha de fer és reobrir RTVV per a que oferisca una ràdio i televisió públiques, de qualitat i en valencià, tot garantint el dret de la ciutadania a accedir a una informació lliure i veraç.
