Algú s’havia pensat que l’statu quo dominant, o sigui, aquells que ens han enviat a la misèria social i moral a tota una generació, estarien a favor d’un procés tan netament democràtic com és el camí que Catalunya vol culminar democràticament? Ningú era tan ingenu, suposo.
Era ben previsible que aquells sectors que no necessiten per a res la democràcia i que, en tot cas, l’accepten com un mal menor, això quan no la perverteixen directament, ens volguessin adoctrinar en les decisions que tots plegats hem de prendre. Ells precisament. Els que ho han enfonsat tot ens volen espantar dient que l’economia serà una catàstrofe per culpa de la democràcia. Au va!
Si ens hi fixem una mica, de seguida podem observar que, curiosament, els que més contraris es mostren al procés democràtic, descomptat el món polític espanyol que és del tot irreciclable, són els executius/empresaris de les grans empreses i de la banca. Tornem-hi: els que ens han portat a la ruïna, a l’atur massiu i a la precarització laboral sine die, els que ens ho estan prenent tot. Els que han retallat sous i serveis socials. Els que liquiden sanitat i ensenyament. Els que dicten als polítics quines lleis volen i com les han d’escriure. Aquells que fan negocis amb els seus diners, ens diuen, sense explicar d’on han sortit els quantiosos beneficis que els han fet tan rics, i que, massa cops, ho fan negociant amb règims dubtosament democràtics d’arreu del món. Aquests són els que ens diuen que no podem exercir la democràcia perquè no és prudent. Grandiós!
Exigeixen un marc jurídic còmode. Que potser volen un espai on puguin fer i desfer al marge de la gent? Potser volen dir això? Doncs que ho diguin clar. Per a ells Espanya és xauxa i per això la volen.
Quan la CEOE, Foment del Treball o pretesos executius alemanys ens expliquen que no hem de seguir el camí de la democràcia s’obliden de dir-nos que han estat ells i la banca els que han esmicolat la societat de manera que cada dia hi ha més pobresa i patiment per culpa d’una gran crisi que no és més que una gran estafa. No són ningú per donar lliçons de res.
Al damunt, uns empresaris alemanys ens alerten de les maldats del nacionalisme. Ells precisament. Que es mirin de nou la pel·lícula de Luchino Visconti “La caduta degli dei” i veuran quin paper galdós van fer alguns empresaris alemanys durant el nazisme. Allò sí que va ser nacionalisme agressiu. I venia del seu país. No tots són iguals, ja ho sé, però que no s’oblidi.
Nosaltres, els que creiem en la gent perquè som gent, els volem recordar que el dia que puguem votar lliurement ells també ho podran fer, i votaran NO si volen, però el seu vot serà igual al de l’aturat del barri que ells, i ningú més que ells, han abandonat a la seva sort, o al del pensionista que no pot pagar els medicaments o al de l’estudiant que sap que haurà de marxar de Catalunya en acabar els estudis. Haurem de poder votar tots, cosa que ens allunya de la societat feudal que tant anhelen. No són precisament els més assenyats portadors de valors ètics. No poden parlar des de cap supremacia moral pel fet de que no en tenen de moral. Ser influents no vol dir valer més. Algun d’ells fins i tot hauria de ser a la presó. I a la presó no es vota. Per si no ho saben.
Senyors empresaris, han d’entendre que en democràcia cada persona val un vot i això ens fa millors com a conjunt. La societat estamental que tan anhelen ja fa molts anys que va quedar enrere. El que senten se’n diu nostàlgia. De manar, de manipular, de guanyar sempre. Però recordin que a la Catalunya independent també es podran fer negocis. Espero que nets.
