No oblidem ni a la yolanda, ni als altres lluitadors assassinats durant la transició
Un any desprès que el diari El País publiqués que Emilio Hellín Moro, militant de Fuerza Nueva i membre del Batallón Vasco-Español, qui assassinà la Yolanda González Martín el 2 de febrer de 1980, col·laborava amb totes les policies del Estat Espanyol. Cap responsable polític ha donat explicacions sobre la seva participació amb els cossos esmentats.
Gràcies a aquest article es va saber que Emilio Hellín havia canviat el seu nom pel de Luis Enrique Hellín i que havia col·laborat en tasques de formació i assessorament als diferents cossos de seguretat de l'Estat, inclosos els Mossos d'Esquadra i la Erztaintza amb càrrec a diners públics. En resum, un assassí confés i no penedit amb un llarg historial d'intents de fugues ha treballat per les diferents policies i que només ha complet 14 dels 43 anys de condemna.
A partir de finals del mes de febrer del any passat, els familiars, amics i companys de la Yolanda González es van posar en moviment per exigir informació sobre la col·laboració d'Hellín amb les forces policials i exigir responsabilitats polítiques. Així, des de fa un any, s'ha pogut saber més fets sobre la vida professional d'Emilio Hellín: participació en congressos i jornades universitàries, contractació per ajuntaments,...
També el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya també ha tingut relacions amb Luis Enrique Hellín: un Mosso d'Esquadra va assistir a un curs organitzat per la seva empresa i un altre va participar, com a ponent, en un curs en el que també participava Luis Enrique Hellín.
Aquests fets mostren la total impunitat en la qual es mou Luis Enrique Hellín Moro a les administracions públiques i obre la sospita que individus com ell puguin treballar per a qualsevol institució pública i cobrar diners públics pels seus serveis. Fins el moment, cap administració pública implicada ha explicat com s'ha produït la contractació d'un assassí confés i no penedit, més enllà de dir "no en sabíem res"
Però, amb el record de la Yolanda, no volem oblidar els centenars de lluitadors assassinats durant la transició. Segons Mariano Sánchez, autor de "La transición sangrienta" (Península, 2010): "La detenció d'Emilio Hellín va posar en evidència la infrastructura i contactes amb la Policia i la Guàrdia Civil que disposava per a les seves accions terroristes. En set anys de transició, de 1975 a1982, un total de 188 persones van perdre la vida per actes de violència consentits o organitzats des dels aparells de l'Estat. D'elles, 65 van ser assassinades directament per grups de supòsits "incontrolats" i per comandos parapoliciales, com el BVE (Batallón Vasco-Español)"
http://info.nodo50.org/IMG/article_PDF/Emilio-Hellin-y-el-crimen-de.pdf
Tampoc volem oblidar que, com fa 34 anys, la joventut, les dones, el veïnat dels barris i la classe treballadora tornen a sortir per defensar els nostres drets: el dret a l'educació, el dret a l'avortament, el dret a un treball i a unes condicions dignes de vida: sanitat pública, transports públics, ...
Finalment, tampoc volem oblidar la lluita que ha portat la família de la Yolanda González al llarg d'aquests anys. Tant els seus pares com els seus germans han estat al peu del canó en record de la seva memòria.
Per tots aquests motius, la Plataforma de familiars, amics i companys de la Yolanda de Barcelona organitza un acte per recordar del 34è aniversari del seu assassinat el divendres 14 de febrer a les 18.30 a les Cotxeres de Sants de Barcelona.
En l'acte intervindran les següents persones:
- Xavier Vinader, periodista.
- Marina García Morante, estudiant de batxillerat.
- Josep Garganté, CUP
- Andreu Pagès, Plataforma amics Yolanda.
Barcelona, 12 de febrer de 2014
