En aquest context, els diaris de Madrid s’han apressat a publicar llistes d’historiadors que s’oposen a l’enfocament del congrés. Sota el titular genèric dels “historiadors i experts contra la manipulació” –El País, El Mundo i La Razón coincideixen en articles amb la mateixa intenció- s’amaga, però, més incerteses que condemnes rotundes.
La majoria d’historiadors consultats pels diferents diaris prefereixen en realitat obviar la polèmica i limitar-se a criticar-ne el títol sense entrar en el fons del contingut. Aquesta és l’opció dels catedràtics catalans citats per El País, com Enric Ucelay-Da Cal –qui arriba a dir que “aquests congressos no interessen a ningú,- Borja de Riquer o Joaquim Albereda –que recentment van co-signar un article en el mateix diari on s’argumenta en una línia similar a la del simposi. Només Andreu Mayayo va una mica més enllà i afirma que “els responsables es desqualifiquen ells mateixos”.
Llavors El País opta per donar més espai a Ricardo García Cárcel, catedràtic de la UAB i que pràcticament monopolitza tres paràgrafs del text amb unes opinions completament alineades amb el discurs de Ciutadans del “simposi de l’odi”. Un fet totalment comprensible si és té en compte que va ser un dels fundadors del partit, un punt que el diari oblida recordar.
El resultat de El Mundo encara és més decebedor tot i contundent titular d’“Historiadors contra ‘l’absurd i la propaganda‘”. El diari de Unidad Editorial entrevista nou historiadors, sis d’ells catalans. D’aquests, tres coincideixen amb la tesi de “l’absurd i la propaganda”, dos d’ells fundadors de Ciutadans: el ja citat Ricardo García Cárcel i Félix Ovejero. Tampoc aquest cop se cita la militància política de cap dels dos. El tercer és un historiador de segona fila, Juan Carlos Losada, autor d’alguns llibres de divulgació i novel·les històriques centrades sobretot en la història militar espanyola. Els altres tres historiadors catalans inclosos, dos defensen obertament el congrés i una tercera, Asunción Doménech, coordinadora de Historia 16 –propietat de Unidad Editorial,- reconeix que el títol és “desafortunat” però que “prefereix esperar al desenvolupament de les ponències per valorar-lo”.
Amb aquest context no es fa estrany que els més contundents siguin els historiadors espanyols –els únics que cita La Razón,- el més important dels quals és José Álvarez Junco, qui també l’entrevista El País. Álvarez Junco és molt contundent en les seves crítiques al congrés, però no s’oblida de recordar que per ell “Espanya tampoc existeix” i denunciar “la manipulació de la història” en favor de tot tipus de causes polítiques, inclosa el nacionalisme espanyol. Fernándo García Cortázar, un altre dels historiadors més citats –La Razón i El Mundo- és membre del patronat de la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola.
L’articulista de La Razón sembla que tampoc queda content amb les declaracions recollides i decideix acabar el text amb un paràgraf presentat com informatiu: “La manipulació històrica a Catalunya arrenca des de la pròpia escola pública. Els alumnes catalans estudien en la llengua cooficial matèries com “la repressió lingüística”, els sentiments catalanistes o fets històrics tergiversats com la derrota de 1714. A través de diferents esdeveniments i matèries, se’ls inculca el recel cap a tot allò que tingui relació amb Espanya i es fomenta el discurs del greuge històric cap a Catalunya”.
El País utilitza també el recurs de l’expert internacional i dedica un article sencer a explicar que l’hispanista anglès John H. Elliot considera un “disbarat” el títol del congrés, encara que en el text s’avisa que les declaracions van ser preses en “una breu conversa telefònica” i que l’historiador “no va voler conèixer ni la primera circular del programa”.
Un resultat final que no sembla avalar l’intent de desprestigi del Congrés expressat en els titulars.
